• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Civil, 13 de maig del 2025 (ROJ : ATSJAD 50/2025 – ECLI:AD:TSJADAD:2025:50A)

Faits et procédure

Le 16 avril 2025, le Corps de police andorran a adopté, à l'égard d'une mineure, une mesure de protection administrative d'urgence fondée sur l'article 88.3 de la loi 14/2019 du 15 février qualifiée des droits des enfants et des adolescents. La mesure consistait en un accueil résidentiel, la mineure ayant été placée dans un centre hospitalier.

Saisie des suites de cette mesure, la batlle de garde civile a rendu, le 17 avril 2025, un aute dont le dispositif (premier point) lui fait « lliurar als Srs. Machado l'informe Policial » et déclare que la mesure « s'ajusta a les disposicions de l'article 88.3 » de la loi 14/2019. Le même aute rejette la demande de nullité de l'actuation, la demande d'audience subsidiaire, la demande de révocation de la mesure et ordonne la transmission de la décision à la juridiction des mineurs compétente. La batlle y mentionne, en pied de recours, la possibilité d'un appel au titre de l'article 342 du Code de procédure civile.

Les parents (« Srs. Machado », selon le texte de l'arrêt) ont interjeté appel le 5 mai 2025. Ils sollicitaient, après audience, la nullité partielle de l'aute pour défaut de motivation sur la poursuite des contacts entre la mère et l'enfant, ainsi que sa révocation. Ils invoquaient notamment la nécessité d'une audience préalable fondée sur la Convention des Nations Unies relative aux droits de l'enfant, l'obligation pour le ministère public de justifier la validation de la décision policière, l'obligation de notification aux progéniteurs et la violation alléguée des articles 13.2 et 30 de la Constitution.

Le ministère public figure parmi les parties. Le président de la Sala civil du Tribunal supérieur de justice (TSJ), siégeant seul, a statué par aute. Le résumé automatisé figurant dans la base indique que le recours concernait les « Srs. Barberá i Galan » ; cette mention ne correspond pas à l'intitulé des parties dans le corps de la décision, qui retient « Srs. Machado ». Seul le corps de la décision est retenu ici.

Question de droit

La question centrale était de savoir si un recours d'appel est recevable contre l'aute d'une batlle de garde confirmant une mesure de protection administrative d'urgence prise par la police en application de l'article 88.3 de la loi 14/2019.

Corrélativement, se posaient les questions de la nature juridique de la décision policière, de l'organe compétent pour la contrôler et de la nécessité d'une validation judiciaire ou d'une audience contradictoire préalable. Le juge n'a pas eu à trancher le fond de ces moyens, son raisonnement s'étant arrêté à la question de la recevabilité.

Solution et dispositif

Le président de la Sala civil retient que la décision policière est « estrictament de naturalesa administrativa », qu'elle n'appelle aucune ratification judiciaire ad hoc et qu'il appartient au batlle de la jurisdicció de menors, d'office ou à la demande d'une partie, de la révoquer « quan ho consideri escaient » dans le cadre de la procédure de déprise (desemparament) engagée. Il en déduit que l'article

AUTE 000095/2025

Andorra la Vella, 13 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 05-05-2025, la part apel·lant va formular recurs d'apel·lació contra l'aute dictat el 17-04-2025 en el marc del procediment civil de família número 0000019/2025.

En l'esmentat aute, la Batlle de guàrdia civil va decidir :

"Primer.- Lliurar als Srs. Machado de l'informe Policial així com les actuacions practicades en la Batllia de Guàrdia.

Segon.- Declarar que la mesura de protecció adoptada pel servei de Policia s'ajusta a les disposicions de l'article 88.3 de la Llei 14/2019,del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents,

Tercer.- No donar lloca la nul·litat de l'actuació impugnada per vulneració dels drets invocats a l'escrit presentat.

Quart.- No donar lloc a la celebració de la vista peticionada de manera subsidiària pels motius exposats al fonament de dret IV.

Cinquè.- No acollir la petició de revocació de la mesura adoptada pel Servei de Policia i de retorn de la menor al centre hospitalari.

Sisè.- Trametre la present resolució a la jurisdicció de menors competent.

Setè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades".

La Batlle de guàrdia afegeix com a peu de recurs del seu aute que la resolució no és ferma i que contra la mateixa es pot interposar un recurs d'apel·lació en virtut de l'article 342 del Codi de Procediment Civil.

2.- En l'escrit de recurs, les parts apel·lants sol·liciten

"que, prèvia celebració d'una vista oral en la que es practiqui la prova proposada, decideixi:

a) Declarar la nul·litat parcial de l'aute objecte del recurs per vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret en relació a la manca de pronunciament sobre la petició relativa a la continuació dels contactes de la mare

amb la menor amb la finalitat de poder alimentar-la.

b) Amb independència de si s'estima o no la nul·litat parcial de l'aute impugnat, es revoqui el mateix:

1. acordant que, amb caràcter previ a la decisió de la batllia de guàrdia, procedia la celebració d'una vista, amb la participació de totes les parts interessades, en aplicació del previst en la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, del 20 de novembre de 1989.

2. declarant que, en el marc del previst en l'article 88.3 de la Llei 14/2019, el Ministeri Fiscal està obligat a acreditar la validació de la decisió policial adoptada

d'acord amb aquell precepte, per constituir dita validació un acte processal sotmès al control jurisdiccional.

1. declarant que l'actuació del Ministeri Fiscal, no volent comunicar en el seu informe quan va validar l'actuació policial, va fer impossible el control jurisdiccional imposat per l'article 72.3 de la Constitució.

2. declarant que la batlle de guàrdia, abans de dictar l'aute impugnat, i per tal de poder verificar el respecte del principi de legalitat hauria d'haver requerit al Ministeri Fiscal que informés sobre el moment en què, eventualment, va validar la decisió policial.

3. acordant la revocació del decideix segon de l'aute dictat per la batlle en funcions de guàrdia el dia 17 d'abril de 2025, atès que la mesura de protecció adoptada pel Servei de Policia en relació amb la menor A no va ser notificada als progenitors tal i com prescriu l'article88.3 de la Llei 14/2019.

4. declarant que la no adopció de cap mesura que garantís que la menor pogués seguir sent alimentada per la seva mare vulnera tant el dret a la salut de la menor (art. 30 de la Constitució), com del dret fonamental a la família (art. 13.2 de la Constitució)."

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'Aute contra el què es formula recurs d'apel·lació decideix declarar que la mesura de protecció adoptada pel servei de Policia el passat 16 d'abril s'ajusta a les disposicions de l'article 88.3 de la Llei 14/2019,del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents.

L'article 88 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents preveu quina ha de ser l'actuació cautelar administrativa en cas d'urgència dels professionals que tinguin una implicació directa en els drets dels infants i adolescents quan aquests es trobin en una situació de desemparament.

I el seu apartat 3 disposa expressament:

"El Cos de Policia, en cas que intervingui i evidenciï una situació d'urgència que suposi un perill greu i imminent per a l'infant o l'adolescent, o per a terceres persones, pot separar l'infant o l'adolescent del seu nucli familiar i adoptar la mesura de protecció que consisteix en l'acolliment residencial. Aquesta decisió s'ha de comunicar en el termini més breu possible al batlle competent de la jurisdicció de menors i al Ministeri Fiscal, i s'ha de notificar als progenitors o a les persones que tinguin o tenien atribuïda la tutela o la guarda de l'infant i l'adolescent. A més, s'ha de tenir en compte l'opinió de l'adolescent o de l'infant que tingui capacitat i maduresa suficients. En qualsevol cas, la decisió esmentada ha de ser validada eventualment pel Ministeri Fiscal en el termini màxim de dotze hores, i pot ser revocada en qualsevol moment pel batlle competent de la jurisdicció de menors." El subratllat en negreta és nostre.

Per tant s'ha d'entendre que en situacions d'urgència com la descrita, la decisió és estrictament de naturalesa adminsitrativa i compet al Servei de Policia que haurà de comunicar immediatament tal decisió al Batlle de menors però no al Batlle de guàrdia. La decisió del Servei de Policia no requereix de cap mena de ratificació judicial "ad hoc" posterior, sinó que correspòn, en tot cas, al Batlle de menors revocar les mesures quan ho consideri escaient (sigui d'ofici o a instància de part) en el marc del procediment de desemparament incoat.

Dit en altres paraules, l'article 88 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents requereix per l'adopció administrativa de les mesures de protecció l'existència d'una situació d'urgència que suposi un perill greu i imminent per l'infant i es poden adoptar inaudita altera parte. I l'apartat 3 del mateix article deixa clar que dites mesures només poden ser revocades pel Batlle competent de la jurisdicció de menors i no per la sala civil del Tribunal Superior en el estadi processal en el qual ens trobem ara mateix.

Segon.- Conseqüència de l'anterior és la inadmissió del recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Machado contra l'Aute que decideix declarar que la mesura administrativa de protecció adoptada pel servei de Policia el passat 16 d'abril s'ajusta a les disposicions de l'article 88.3 de la Llei 14/2019,del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents sense perjudici de què es puguin instar quantes pretensions es considerin adequades una vegada recaigui resolució del Batlle de la jurisdicció de menors concernida.

I això sense perjudici de què, per error, en la resolució d'instància s'hagi mantingut un peu de recurs en el sentit de permetre la seva interposició, ja que segons hem vist, la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents no preveu la possibilitat de recurs en les mesures adoptades dins l'actuació cautelar administrativa en cas d'urgència.

Pel que fa al pagament de les costes, en no haver-se efectuat una adequada indicació de les vies de recurs en la resolució impugnada, no hi ha lloc a efectuar un especial pronunciament en relació al seu pagament.

De conformitat amb tot el que s'ha exposat, el President del Tribunal Superior de Justícia i de la Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- No admetre el recurs d'apel·lació presentat el 17-04-2025.

SEGON.- No fer imposició de les costes processals.

TERCER.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades.

Aquesta resolució no és ferma i contra la mateixa es pot interposar un recurs de reposició davant d'aquest mateix tribunal (article 334.4 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil). El recurs de reposició s'ha d'interposar en el termini dels tretze dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució objecte de recurs, mitjançant un escrit en què ha de constar la fonamentació del recurs, i s'hi ha d'adjuntar una còpia de la resolució objecte de recurs (article 325 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil).

Així ho disposo i signo.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).