• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 270/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 mai 2025)

Faits et procédure

M. Farré, ressortissant marocain, bénéficiait d'une autorisation de résidence et de travail en Andorre. Par une décision de la Secrétairerie d'État à la Justice et à l'Intérieur du 3 avril 2024, cette autorisation a été annulée sur le fondement de l'article 73, c) et g), de la Llei qualificada d'immigració. Le motif retenu est la présentation de documents falsifiés (une « attestation de déclaration de salariés » et un certificat d'expérience professionnelle) à l'appui de la demande initiale. Le recours administratif contre cette décision a été rejeté le 5 juin 2024 par le Govern.

Saisi par l'intéressé, le Tribunal unipersonnel du Batlle, section administrative, a rejeté la demande par un jugement du 9 septembre 2024. M. Farré a interjeté appel en soutenant, en substance, que la juridiction de première instance se fondait sur des motifs différents de ceux de l'acte administratif, qu'il n'avait pas falsifié ses données, que la mesure était sanctionnatoire et qu'il existait une prejudicialitat penal, et qu'elle était disproportionnée au regard de sa situation familiale. Le Gouvernement a conclu à la confirmation, en soutenant que la procédure n'était pas de nature sanctionnatoire.

Par une sentence n° 71-2024, la Sala a rejeté l'appel et confirmé le jugement de première instance. M. Farré a alors formé un recours d'amparo, que le Tribunal Constitucional a accueilli par une sentence du 14 avril 2025 (cause 205-1-RE). La présente décision statue sur renvoi, en tenant compte de cette sentence constitutionnelle.

Question de droit

La décision soulève principalement deux questions :

1. Qualification de la mesure. L'annulation d'une autorisation de séjour et de travail, fondée sur la falsification de documents, a-t-elle une nature sanctionnatoire, emportant l'application des garanties correspondantes (présomption d'innocence, proportionnalité, prejudicialitat penal) ?

2. Prise en compte de la vie familiale. Lorsque l'administration annule une autorisation pour fraude, le juge doit-il apprécier les conséquences de la mesure sur la vie familiale de l'intéressé, à l'instar de ce qui est exigé en matière d'expulsion au regard de l'article 8 de la Convention européenne des droits de l'homme (CEDH) ?

Solution et dispositif

Le Tribunal confirme la sentence de première instance sur la base d'une double analyse. Il écarte d'abord la qualification sanctionnatoire et réaffirme l'approche du Tribunal Constitucional selon laquelle l'annulation « s'adresse à rétablir l'ordre juridique troublé ». Il procède ensuite à une appréciation concrète des circonstances familiales, qu'il juge insuffisante pour justifier l'écartement de la mesure.

Le dispositif est ainsi rédigé :

TSJA.- 0000057/2024

ORIGEN.- 2000025/2024 - 0

NIG: 5300545320240000047

SENTÈNCIA 16-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Farré

Representant: Sra. Calatayud

Advocat: Sr. Bermudez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Manzanares

Advocada: Sra. Vilar

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLÀ SOLÀ

Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ

Andorra la Vella, el 19 de maig de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000025/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Farré va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 5 de juny de 2024, desestimatori del recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 3 d'abril de 2024, en virtut de la qual es va anul·lar l'autorització de residència i treball de què disposava l'interessat.

La sentència de 9 de setembre de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent va interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamentava, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) La sentència es basa en motius diferents als que consten en la resolució administrativa.

b) El recurrent no va falsejar les seves dades ni va adjuntar documents falsos a la seva sol·licitud inicial de residència i treball.

c) La mesura adoptada és clarament sancionadora, i existeix una prejudicialitat penal respecte del procés que se segueix per la falsificació dels documents.

d) Resulta desproporcionat anul·lar l'autorització de residència i treball, atesa la seva situació familiar, perquè el seu comportament no ha estat delictiu, ni suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic.

3.- La representació del Govern es va oposat al recurs i va sol·licitar que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

a) La sentència és plenament congruent amb l'objecte del procediment administratiu, ja que s'analitzen les condicions per a l'atorgament de l'autorització de residència i treball i els motius legals per a la seva anul·lació.

b) La falsedat dels documents presentats per obtenir l'autorització inicial resulta acreditada per l'informe del Grup d'Estrangeria de la Policia. Aquesta documentació era necessària segons el Reglament de quota aplicable i, en conseqüència, no queden satisfets els requisits legals per a l'atorgament de l'autorització.

c) El procediment no té naturalesa sancionadora, de manera que no es vulnera cap principi de proporcionalitat ni la presumpció d'innocència. L'anul·lació és conseqüència directa de la manca dels requisits per obtenir l'autorització de residència i treball.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, i designat el magistrat ponent, es va dictar la sentència número 71-2024, que va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la part agent i confirmà la sentència d'instància.

5.- El Sr. Farré va interposar recurs d'empara (causa 205-1-RE), que ha estat estimat a la sentència de data 14/04/2025.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Les resolucions administratives que s'impugnen en aquest procés han acordat l'anul·lació de l'autorització de residència i treball de què disposava l'interessat, en aplicació de l'article 73, apartats c) i g), de la Llei qualificada d'immigració. En la part que ara interessa, aquest article disposa que:

"És motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

(...)

c) Que es constati el falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient que va motivar l'atorgament de l'autorització o la seva renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona titular.

(...)

g) Que es constati que la persona titular de l'autorització representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic".

En concret, s'ha considerat que es van presentar documents falsos per obtenir l'autorització inicial de residència i treball de l'interessat, com són el relatiu a la "attestation de déclaration des salariés" i el certificat d'experiència laboral.

Doncs bé, a la sentència de data 14/04/2025, el Tribunal Constitucional ha considerat que "La falsedat queda acreditada en seu administrativa i com que aquesta anul·lació no té naturalesa sancionadora, sinó que s'adreça a restablir l'ordre jurídic pertorbat, el resultat del procés penal esdevé irrellevant, de manera que es desestima l'excepció de prejudicialitat penal".

Ara bé, seguidament el Tribunal Constitucional afirma que:

"3.5 En segon terme, el recurrent al·lega com a motius del seu recurs d'empara que la manca de presumpció d'innocència també afectaria a la seva família i, en concret, a la seva esposa i a les seves filles menors d'edat, atès que porten residint al país des de fa més de sis anys.

Aquestes conseqüències irreparables respecte de la família també es produirien respecte de la seva persona que ha ascendit professionalment fins a ser segon cap de cuina de l'hotel on treballa.

Sosté que es tracta d'una mesura desproporcionada, ja que la seva presència al Principat no pot significar un risc per a la seguretat de l'Estat, dels béns, de les persones o de l'ordre públic.

Amb aquest conjunt d'al·legacions, allò que argumenta el recurrent és que l'anul·lació de la seva autorització de residència i treball interfereix en la seva vida familiar. En aquest sentit, és reiterada la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que, en seu d'ordres d'expulsió, ha considerat que no es pot efectuar una apreciació genèrica, sinó que cal dur a terme una valoració específica de la ingerència que la mesura d'expulsió provoca en l'àmbit personal i familiar, devent ser aquesta mesura proporcionada i ponderada".

I seguidament, la STC del 14/04/2025 cita les STEDH del 10/07/2003 (Benhebba c/ França); del 13/02/2001, (Ezzouhdi c/ França); del 02/08/2002 (Boultif c/ Suïsa); i del 11/07/2002 (Amrollahi c/ Dinamarca).

Doncs bé, a la STEDH del 10/07/2003 (Benhebba c/ França), s'havia imposat a l'interessat una sanció d'expulsió i la prohibició d'entrada per deu anys: "Le requérant alléguait en particulier que la mesure d'interdiction du territoire national pour une durée de dix ans dont il a fait l'objet portait atteinte à son droit au respect de la vie privée et familiale, garanti par l'article 8 de la Convention.". Cal destacar que es tractava d'un ciutadà nascut a Algèria en 1968 i amb un fort arrelament a França: « 9. Le requérant explique qu'il est arrivé en France en 1970 à l'âge de deux ans. Pour sa part, le Gouvernement soutient qu'il est arrivé en France à l'âge de cinq ans. Les parties sont d'accord sur les autres informations relatives à la famille d'origine du requérant. Il est l'aîné d'une famille de neuf enfants dont la plupart sont nés en France et dont six ont la nationalité française. Ses parents et ses frères et s’urs résident en France ».

Pel que fa a la STEDH de data 13/02/2001, (Ezzouhdi c/ França), també s'havia acordat una sanció d'expulsió: "19. Selon Gálvez, l'arrêté d'expulsion pris à son encontre porte atteinte à sa vie privée et familiale et viole l'article 8 de la Convention...", i també l'interesat tenia un fort arrelament a França: «Le requérant vit en France depuis l'âge de cinq ans. Il y a effectué toute sa scolarité (école maternelle de 1975 à 1976 ; école primaire de 1976 à 1981 ; collège de 1982 à 1986). Il a en France toute sa famille (deux frères, deux s’urs et sa mère). Son père, décédé en 1995 et enterré au Maroc, a servi l'armée française dans les années 1950. Il a depuis 1989 des activités professionnelles régulières en France.»

I a la STEDH 02/08/2002 (Boultif c/ Suïsa) es tractava d'un assumpte en el qual les autoritats suïsses no havien renovat l'autorització de residència: "2. Invoquant l'article 8 de la Convention, le requérant se plaint de ce que les autorités suisses n'ont pas renouvelé son autorisation de séjour. En conséquence, il a été séparé de son épouse, une ressortissante suisse, donton ne saurait attendre qu'elle le suive en Algérie". El mateix que succeix en els casos anteriors, el seu arrelament era intens : «Le requérant entra en Suisse avec un visa de tourisme en décembre 1992. Le 19 mars 1993, il épousa Bernat, une ressortissante suisse».

A l'últim, pel que fa la STEDH 11/07/2002 (Amrollahi c/ Dinamarca), també es tractava d'una expulsió: "16. On 14 July 1998, pursuant to section 50 of the Aliens Act, the applicant instituted proceedings in the City Court of Hobro claiming that material changes in his circumstances had occurred on account of which he requested the court to review the expulsion order." També en aquest cas s'invocava un fort arrelament, compte tingut que l'interessat va arribar a Dinamarca en 1989, i "In 1992 the applicant met a Danish woman, A, with whom he cohabited. A daughter was born out of the relationship on 16 October 1996. The applicant and A got married on 23 September 1997 and had another child, a son, born on 20 April 2001. A also has a daughter born in 1989 from a previous relationship, who lives with A and the applicant, and with whom the applicant has a very close relationship. All three children have been raised pursuant to Danish traditions."

Així, en tres de les STEDH esmentades a la STC del 14/04/2025 s'analitzaven les conseqüències que una expulsió pot tenir en la vida familiar de l'interessat, mentre que a l'altre, la qüestió en discussió era les conseqüències de la no renovació d'una autorització. I en els quatre casos l'arrelament era molt intens.

Contràriament, en el cas que ens ocupa s'analitza un supòsit de revocació d'una autorització per haver-se obtingut amb documents falsos. De fet, si un estranger ha obtingut el seu permís d'estança amb frau, l'autorització està viciada d'origen, la qual cosa suposa que s'hagi de revocar, sense que es pugui considerar que aquesta revocació tingui caràcter sancionador, i, en conseqüència, que existeixi una sanció que es pugui qualificar de desproporcionada, dit d'una altra manera, sense sanció no pot haver desproporció, mentre que si l'autorització s'ha obtingut legalment, però desprès l'estranger resulta imputat en una causa penal o és condemnat per un delicte, l'Administració podrà incoar un procediment sancionador que pot tenir com a conseqüència una sanció d'expulsió, i portar aparellada, si s'escau, una prohibició d'entrada.

Sigui com sigui, com es recull a l'apartat 3.7 de la STC del 14/04/2025: "El criteri d'aquest Tribunal Constitucional és que la interpretació de la normativa relativa a les autoritzacions de treball, que exclou la ponderació de les circumstàncies familiars del recurrent en supòsits d'anul·lació de l'autorització, mentre que sí la permet en el casos d'expulsió -habitualment més greus quan al risc que per a l'Estat suposa l'infractor-, constitueix una interpretació de la normativa desproporcionada i que origina una motivació contrària a la lògica i a la raó."

Per això, seguidament aquesta Sala Administrativa procedirà a valorar les circumstàncies familiars de l'actor.

Tercer.- A la demanda (foli 9) s'afirma que l'esposa i les seves filles menors d'edat de l'agent porten residint al país des de fa més de sis anys, i que les nenes estan inscrites al col·legi públic.

Ara bé, juntament amb la demanda es va aportar:

Còpia només de la primera pàgina del passaport de l'agent (foli 15 de les actuacions judicials en endavant AJ, segons la numeració a mà del vèrtex dret a dalt de pàgina).

Certificat de residència emès pel Comú d'Andorra la Vella, que acredita que l'actor resideix a l'esmentada parròquia des del 06/06/2018 (foli 16 AJ).

Extracte de punts de la CASS (foli 17 i següents AC), que acredita que l'agent ha mantingut una relació laboral ininterrompuda des del mes de gener del 2018 fins al mes d'abril del 2024. llevat del període des del mes d'octubre de 2018 fins al mes de març del 2019, en el que, segons consta a la seva declaració a les diligències prèvies 5001184/2018, seguides a la Secció d'Instrucció 5 de la Batllia, va marxar del país (foli 16 de l'expedient administratiu, en endavant EA, numeració al vèrtex dret a la part inferior de la pàgina).

Fulls de salaris (folis 20 a 23 AJ).

Certificat de matrimoni entre l'agent i la Sra. Viñas celebrat a Nador el 15/04/2014 (foli 33 AJ).

Targetes de residència i treball de l'esposa de l'agent, i de residència de les dues filles del matrimoni: Malak, nascuda el 02/11/2015 a Melilla, i Wiam nascuda el 11/07/2018 també a Melilla. Les tres targetes van ser emeses el 06/12/2023 i eren vàlides fins el 19/12/2025 (la de la mare), i el 20/12/2025 (les de les dues filles), foli 35 AJ.

Certificats d'escolarització a l'École Élémentaire Française i a l'École Maternelle Française, que acrediten que Malak va estar escolaritzada des del 07/01/2021, mentre que Wiam des del 09/09/2021 (revers del foli 35 i foli 36 AJ).

Contracte d'arrendament d'habitatge subscrit el 15/06/2020 (revers del foli 37 i següents AJ).

No s'han aportat els certificats de residència parroquials ni de la Sra. Viñas ni de les dues filles del matrimoni. Tampoc els passaports de la família (llevat del primer full del de l'agent) per poder comprovar les seves entrades i sortides del país.

D'altra banda, el procediment de revocació de l'autorització de l'actor es va iniciar en data 15/11/2022 (foli 14 de l'expedient administratiu aportat amb l'escrit de contestació a la demanda). De fet, la revocació va ser conseqüència d'un procediment penal (diligències prèvies 5001184/2018, Secció d'Instrucció 5 de la Batllia), en el qual es va prendre declaració a l'agent el dia 29/09/2022, però la declaració davant del Servei de Policia es fa produir dos mesos abans (el 29/07/2022), segons consta al foli 16 EA.

Doncs bé, d'aquesta documentació se'n dedueix que no hi constància de la presència al Principat de les dues filles menors fins el 07/01/2021, en el cas de Malak, i del 09/09/2021, en el cas de Wiam, i no s'ha aportat cap document (certificat de residència parroquial, passaport, visites mèdiques, o qualsevol altre) que acrediti des de quina data la Sra. Viñas viu a Andorra (tampoc consta que hagi treballat, tot i que la seva autorització és de residència i treball). Per això, l'arrelament al Principat de les nenes i de la seva mare és escàs, i abans de la seva arribada al país es pot presumir que les tres vivien al Marroc (l'agent va declarar que vivia al seu país abans d'arribar a Andorra, foli 19 EA).

A més, de la seva declaració a la Batllia se'n dedueix que va pagar a un familiar (li pagava part del lloguer, a banda de fer-se càrrec de les compres, mantenint al germà d'aquest mateix familiar, afegint que s'havia de fer càrrec de tota la casa), familiar que va ser qui li havia enviat "una invitació de l'espai Shengen per tenir un visat per poder entrar al Principat" (foli 17 EA), que també va ser qui li va ajudar a obtenir la primera autorització, i que "començava a demanar diners de males maneres".

L'agent també va declarar que aquesta relació es va acabar quan va llogar un altre domicili al seu nom per poder fer la re-agrupació familiar (el contracte de lloguer, de data 15/07/2020, és el que consta a les AJ), i que a partir d'aquell moment, aquell familiar li continuava demanant diners, i li va dir que "de la mateixa manera que em va aconseguir la residència, faria que me la traguessin". I aquesta era la situació quan l'agent va decidir sol·licitar les autoritzacions per la seva dona i filles.

I poc temps més tard de l'arribada al país de l'esposa i filles de l'agent (no arriba a dos anys), es va iniciar el procediment de revocació del permís de residència i treball d'aquest, tot i que la seva declaració davant del Servei de Policia va ser el 29/07/2022.

En definitiva, tota la família és de nacionalitat marroquina, i l'esposa i dues filles de l'agent vivien al seu país d'origen abans de la seva re-agrupació, sense que hi hagi constància documental de la seva arribada al Principat més enllà del certificat d'escolarització de la filla gran (estava inscrita des del 07/01/2021). Per això, no és cert que la família porti vivint al Principat sis anys, com s'afirma al recurs d'apel·lació, sinó menys de dos abans que l'agent declarés davant el Servei de Policia per haver presentat documentació falsa per obtenir la seva autorització.

Per això, valorant les circumstàncies concurrents, procedeix confirmar la sentència d'instància.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Farré contra la sentència dictada el 9 de setembre de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.