Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 11 juin 2025 (n° 4/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en .
Jurisprudence · Reproduction exacteVistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra · art. 72
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (12 861 caractères)
Sentència
PARTS:
Apel·lant: Sra. Alcalá
Representant: Sra. Toll
Advocat: Sra. LLA
Principauté d'Andorre
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 11 juin 2025, ROJ STSJAD 15/2025
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència n° 000103/2025, 11 juin 2025, recurs n° 4/2025, ROJ STSJAD 15/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:15 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 30 mars 2021, une promesse de vente portant sur une unité immobilière située à Sispony, pour un prix de 325 000 EUR, est conclue. Le contrat est signé, d'une part, par Mme Alcalá, qui agit « en nom i presentació » de sa fille, Mme Pombo, et du compagnon de celle-ci, M. Gutierrez, et, d'autre part, par Mme Olmo, représentante légale de la société B, SL, agissant au nom et pour le compte de la propriétaire de l'immeuble. Les arrhes (« paga i senyal ») s'élèvent à 32 500 EUR, le solde devant être versé lors de la signature de l'acte authentique.
La propriétaire ayant décidé de vendre à un tiers, les arrhes sont restituées à Mme Alcalá par virement du 16 juillet 2021.
Le 25 octobre 2021, Mme Alcalá assigne la société B, SL en paiement de 32 500 EUR, majorés des intérêts bancaires, en soutenant que les arrhes étaient pénitentielles et que, la défenderesse s'étant unilatéralement déliée, celle-ci devait lui verser le double des arrhes. La défenderesse soulève deux exceptions tirées du défaut de légitimation active et passive.
Par jugement du 16 novembre 2024 (sentència 86/2024), la Batllia rejette l'intégralité de la demande et condamne la demanderesse aux dépens. Elle retient que Mme Alcalá agissait au nom de tiers et non pour son propre compte, et que la société intervenait au nom de la propriétaire, de sorte que n'étaient réunies les conditions de légitimation ni à l'actif ni au passif.
Mme Alcalá interjette appel. Elle soutient qu'elle a elle-même versé et reçu les arrhes, qu'elle a personnellement subi le préjudice, que la société a géré l'opération et restitué les fonds, et qu'il y a lieu de contester la validité du prétendu mandat verbal entre la société et la propriétaire. Elle conteste en outre la condamnation aux dépens, faute de mauvaise foi ou de témérité.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Civil, rejette l'appel et confirme le jugement.
Question de droit
La décision soulève deux questions :
Question principale : une personne qui conclut une promesse de vente en qualité de représentante de tiers (et une société qui intervient en qualité de mandataire de la propriétaire) possède-t-elle la légitimation, active ou passive, pour réclamer le paiement de l'indemnité attachée aux arrhes pénitentielles ?
Question accessoire : la condamnation aux dépens peut-elle être écartée au motif d'une « iusta causa litigandi », alors que la carence de légitimation était manifeste dès l'origine ?
Une troisième question, procédurale, est traitée incidemment : l'argument tiré de ce que Mme Alcalá aurait supporté personnellement le préjudice, pour la première fois présenté en appel, est-il recevable ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Le dispositif, traduit du catalan, est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Alcalá contra la Sentència 86/2024 de 16 de novembre del 2024 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. »
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Aquesta sentència és ferma i executiva. »
*(Traduction fidèle : « Rejeter le recours d'appel formé par le représentant procédural de Mme Alcalá contre le jugement n° 86/2024 du 16 novembre 2024, que nous confirmons intégralement
Apel·lat: B, SL
Representant: Sr. ACR
Advocat: Sr. JRB
OBJECTE: Arres penitencials, legitimació activa i passiva
SENTÈNCIA 000103/2025
Andorra la Vella, 11 de juny del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 30 de març del 2021, la Sra. Olmo, legal representant de la societat B, SL, actuant en nom i interès de la propietat i la Sra. Alcalá, en nom i presentació de la seva filla (Sra. Pombo) i la parella d'aquesta darrera (Sr. Gutierrez), atorgaven un contracte de promesa de compravenda en relació amb determinada unitat immobiliària ubicada a Sispony, pel preu de 325.000.- EUR. Quant a la forma de pagament del preu indicat es va preveure: "en aquest acte, la part prometent compradora, lliura a la part venedora, la quantitat de 32.500.- EUR, en concepte de paga i senyal (····). Pel que fa l'import pendent de pagament (242.500.- EUR) serà abonada (···) en el moment de la firma de l'escriptura pública de compra-venda, per davant d'un dels Notaris de les Valls".
Malgrat l'existència d'aquest contracte de promesa de compravenda, la propietat de la unitat immobiliària promesa vendre decidia fer-ho a un tercer, i en aquesta eventualitat, el dia 16-7-2021 s'ordenava en benefici de la Sra. Alcalá una transferència per import de 32.500.- EUR, restituint-se així la paga i senyal inicialment satisfeta.
2.- En aquesta situació, el dia 25 d'octubre del 2021, la representació processal de la Sra. Alcalá formulava demanda contra la societat B, SL, demanant es dictés Sentència condemnant-se la demandada a pagar la quantitat de 32.500.- EUR, més els interessos bancaris generats des del dia 30 de març i a pagar la totalitat de les costes ocasionades. Per a recolzar aquesta pretensió sosté, que les arres incorporades en el contracte de promesa de compravenda eren penitencials, i que havent-se deslliurat la societat demandada unilateralment de les obligacions contretes havia de ser condemnada a pagar l'import equivalent al doble de les arres inicialment satisfetes.
3.- La representació processal de la societat B, SL contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant, articulant sengles excepcions de manca de legitimació activa i passiva, destacant en essència que les parts del contracte de promesa de compravenda que fonamentava la reclamació de la Sra. Alcalá, tant en el pol actiu com passiu de la relació obligatòria, no era cap de les que litigaven.
Demanava així es dictés Sentència acollint les excepcions articulades, o subsidiàriament desestimant la demanda, imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
4.- Celebrada l'audiència prèvia i el judici oral, el dia 16 de novembre del 2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"DECIDEIXO: Desestimar íntegrament la demanda interposada per la part agent Sra. Alcalá contra mercantil andorrana B, SLU. i condemnar la primera a pagar a la segona les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
Per això, l'òrgan "a quo" argumenta que en el contracte indicat, la Sra. Alcalá, actuava en nom de tercers i no per compte propi, i la societat B, intervenia en nom de la propietària de l'immoble. En aquesta situació considera que no concorria la necessària legitimació en els pols actiu i passiu del litigi iniciat.
5.- La representació processal de la Sra. Alcalá ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint les pretensions articulades en el seu escrit rector.
Amb aquesta finalitat argumenta essencialment que no es podia qüestionar la seva legitimació activa, ja que va ser ella qui va lliurar i després va rebre els 32.500 EUR; que tot i actuar en nom de tercers, el perjudici econòmic l'havia patit personalment.
Quant a la legitimació passiva entén que recau en la demandada, que va gestionar tota l'operació i va retornar els diners, qüestionant la validesa del suposat mandat verbal entre la demandada i la propietària de l'immoble.
En darrer lloc, impugna la condemna en costes perquè entén que no hi ha hagut mala fe ni temeritat en la seva actuació processal.
6.- La representació processal de la societat B, SL s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència desestimant-lo, confirmant la resolució de la Batllia i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.
DECIDEIXO: Desestimar íntegrament la demanda interposada per la part agent Sra. Alcalá contra mercantil andorrana B, SLU. i condemnar la primera a pagar a la segona les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
Per això, l'òrgan "a quo" argumenta que en el contracte indicat, la Sra. Alcalá, actuava en nom de tercers i no per compte propi, i la societat B, intervenia en nom de la propietària de l'immoble. En aquesta situació considera que no concorria la necessària legitimació en els pols actiu i passiu del litigi iniciat.
5.- La representació processal de la Sra. Alcalá ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència acollint les pretensions articulades en el seu escrit rector.
Amb aquesta finalitat argumenta essencialment que no es podia qüestionar la seva legitimació activa, ja que va ser ella qui va lliurar i després va rebre els 32.500 EUR; que tot i actuar en nom de tercers, el perjudici econòmic l'havia patit personalment.
Quant a la legitimació passiva entén que recau en la demandada, que va gestionar tota l'operació i va retornar els diners, qüestionant la validesa del suposat mandat verbal entre la demandada i la propietària de l'immoble.
En darrer lloc, impugna la condemna en costes perquè entén que no hi ha hagut mala fe ni temeritat en la seva actuació processal.
6.- La representació processal de la societat B, SL s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència desestimant-lo, confirmant la resolució de la Batllia i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a pronunciar-nos sobre la legitimació de la Sra. Alcalá i B, SL en relació amb la reclamació de condemna que s'articula en l'escrit de demanda respecte del complement que es demana a conseqüència de la ruptura unilateral del contracte de promesa de compravenda atorgat el dia 30 de març del 2021.
Segon.- En la nostra Sentència de 26 d'octubre del 2022 (rotlle TSJC-300/2021) ja vam tenir ocasió de precisar que el concepte de legitimació processal ha de ser entès com una relació d'adequació entre la titularitat jurídica que s'afirma i l'objecte jurídic que es pretén; i que aquesta relació ha de manifestar-se mitjançant una coherència interna entre la posició jurídica que hom invoca i els efectes jurídics que reclama dins l'àmbit d'un procediment concret.
Aquesta exigència de correspondència no és un simple requisit formal, sinó una condició material de viabilitat de l'acció: el dret substantiu que es fa valer ha de poder ser imputat jurídicament a qui actua com a part. En cas contrari, ens trobem davant una manca de legitimació que, com és sabut, pot ser tant activa com passiva, i que determina necessàriament la desestimació de la pretensió.
Aplicada aquesta doctrina al cas que ens ocupa, cal constatar que el contracte de promesa de compravenda en què es fonamenta la pretensió deduïda palesa amb claredat que cap de les parts signatàries no actuava en nom propi, sinó en representació de tercers. La Sra. Alcalá ho feia expressament per compte de la seva filla i de la seva parella sentimental, i la representant de B, SL actuava igualment com a mandatària de la propietat.
D'aquesta manera, la intervenció d'ambdues persones físiques i jurídiques no implica l'adquisició per part seva de cap dret ni de cap obligació derivats del negoci promès, atès que la representació -amb independència de la modalitat amb què intervé- no transforma el representant en part material del contracte. El principi de relativitat dels efectes contractuals, que exclou que un tercer pugui resultar afectat per un acord, s'imposa també aquí: els representants no poden ser tinguts per parts quan no ostenten la titularitat jurídica del dret ni han de suportar l'obligació corresponent.
Per tot plegat, i no tenint la Sra. Alcalá ni B, SL la condició de parts en el contracte, la decisió de la Batllia, lluny de poder ser considerada formalista, s'ajusta plenament al principi de legalitat i a la necessària correspondència entre subjecte processal i relació jurídica material.
Tercer.- En aquesta alçada, la part recurrent afirma que hauria estat ella mateixa qui va pagar les arres i que en conseqüència qui va patir el perjudici econòmic que fonamentaria la seva reclamació, el que al seu criteri li atribuiria la legitimació que afirma ostentar.
Aquest aparell argumental, però s'ha introduït per primer cop en aquesta alçada, sense que, per tant, es pugui admetre en mèrits de la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", en mèrits de la qual les parts no poden en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes oportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatòria. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".
Quart.- costes
Finalment, la representació processal de la Sra. Alcalá articula greuge envers la decisió judicial quan li imposa el pagament de les costes processals ocasionades.
Aquest motiu de recurs, però, no pot ser acollit. I és que en el cas present les condicions de legitimació -tant activa com passiva- apareixien d'una claredat meridiana, i, per tant, l'errònia constitució de la litis no pot ser objecte d'empara mitjançant criteris d'equitat ni permet invocar les excepcions clàssiques que el dret reconeix a fi de temperar l'efecte automàtic de la imposició de costes a la part vençuda.
En aquest sentit, cal recordar el principi general segons el qual la imposició de costes s'associa al principi del venciment objectiu que vol que les costes s'imposin al litigant que ha vist desestimades les seves pretensions, llevat que concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin la controvèrsia entre les parts. En aquest sentit, la doctrina clàssica recollida a la Novel·la 82, capítol X de Justinià, admet que no s'imposin les costes si concorre una iusta causa litigandi. Tal com l'interpretava el jurista Vinnius, aquesta justa causa podia derivar-se de la foscor del dret, de la incertesa sobre els fets o de l'existència de divergències doctrinals rellevants entre els autors, de manera que, malgrat el venciment, no resultava equitatiu castigar la part amb les despeses del procés.
Ara bé, aquesta doctrina -que per exemple desenvolupàrem en la Sentència de 9 d'abril de 2015 (TSJC-293/14)- no troba cabuda en el cas que ens ocupa. No ens trobem davant una qüestió jurídica complexa, ni en presència de fets obscurs, sinó en una situació on les condicions aferents a la legitimació dels litigants resultava molt clara des de l'origen, i per això no pot prosperar la pretensió de la part recurrent tendent a eludir la condemna en costes decidida per l'òrgan "a quo".
La desestimació del recurs comportarà que les costes causades en aquesta alçada, s'hagin d'imposar a la part recurrent (art. 354.2 del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
Desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Alcalá contra la Sentència 86/2024 de 16 de novembre del 2024 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_totale) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 4/2025.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « STSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 15/2025 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stsjad-11567988.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 11 juin 2025 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 11 juin 2025 ?
Cette décision (STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 15/2025) précise les conditions d'application de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 1 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 11 juin 2025 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (art. 72)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (art. 72)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (11 juin 2025)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_totale) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STSJAD ANDORRA, a 11 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 15/2025
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.