• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 204/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:204A), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 30 juin 2025

Faits et procédure

Dans le cadre de diligences préalables (n° 2000047/24) ouvertes contre Mme Pera pour le délit mineur de création, usage et commercialisation de document inauthentique (article 435 du Code pénal), la représentation de la partie querellante sollicita, par écrit du 19 décembre 2024, la nullité d'une diligence du 17 juin 2024 (la décision mentionne également le 14 juin 2024 au fondement n° 12, date non harmonisée dans le texte). Cette diligence avait consisté en la ratification de la dénonciation et de la plainte par un témoin, M. Azorin (également désigné Pulido dans certains passages), et en son audition. La demande reposait sur l'article 18 bis 4.c) de la Loi transitoire de procédures judiciaires (LTPJ) et sur la violation alléguée de l'article 39.3 et de l'article 46 du Code de procédure pénale (CPP) : audition avant admission de la plainte, et absence de notification à l'avocat de la partie mise en cause, privant celle-ci du principe de contradiction.

Par ordonnance du 3 février 2025, le Batlle instructeur refusa de donner suite à l'incident, estimant que la personne concernée avait été convoquée pour ratifier et non pour déposer, que le CPP autorise des diligences avant l'admission de la plainte, et que la déclaration du plaignant peut être réalisée à tout moment, la partie adverse pouvant y assister et y participer.

Par écrit du 21 février 2025, la défense de Mme Pera forma un incident de nullité contre cette ordonnance sur le fondement de l'article 18 quater de la LTPJ, qualifiant l'ordonnance de résolution ferme, en raison de son caractère non susceptible de recours et de l'incongruité omissive du juge.

Par ordonnance du 30 mars 2025, le Batlle instructeur n'admit pas l'incident. Il releva que l'ordonnance du 3 février 2025 n'était pas définitive, car la déclaration du plaignant pouvait être reproduite tout au long de la procédure. Il requalifia la demande au regard de l'article 18 ter de la LTPJ et jugea qu'aucun droit n'était lésé. Il précisa que cette décision n'était pas susceptible d'appel.

Un recours d'appel fut formé le 15 avril 2025 contre cette seconde ordonnance, au motif que la première était une résolution ferme et que la seconde violait le principe de légalité ainsi que le droit à la tutelle judiciaire effective (article 10.1 de la Constitution). Le Tribunal superior était saisi de la recevabilité de ce recours.

Question de droit

La question posée était de savoir si une ordonnance refusant la nullité d'une diligence d'instruction constitue une « résolution ferme » au sens de l'article 18 quater de la LTPJ, ouvrant la voie de l'appel contre l'ordonnance qui rejette l'incident de nullité, ou si elle relève du régime des résolutions non fermes régi par l'article 18 ter, lequel exclut tout recours immédiat.

Une question connexe, relative à l'omission de notification de la diligence à l'avocat de la partie mise en cause, n'était pas traitée sur le fond, le Tribunal ayant écarté la voie procédurale retenue.

Solution et dispositif

Le Tribunal superior de Justícia d'Andorra déclare le recours irrecevable. Il retient que l'ordonnance du 3 février 2025 n'a pas le caractère de résolution ferme au sens de la jurisprudence du Tribunal constitutionnel, la demande de nullité d'une diligence d'instruction pouvant être reproduite au cours de la procédure et devant la juridiction de jugement, ainsi que dans le cadre du recours contre la décision au fond. Dès lors, la demande doit être requalifiée sous l'empire de l'article 18 ter, et l'ordonnance qui la rejette n'est pas susceptible d'appel.

Le dispositif est ainsi rédigé :

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Andorra la Vella, a trenta de juny de dos mil vint-i-cinc.???

?

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. És ponent la magistrada Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: En el marc de les Diligències Prèvies núm. 2000047/24, seguides contra Pera pel delicte menor de creació, ús i comercialització de document inautèntic de l'article 435 del Codi Penal, la representació lletrada de la Sra. Herrera sol·licità, per escrit de data 19 de desembre de 2024, la nul·litat, en base a l'article 18 bis 4.c) de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, de la diligència de data de 17 de juny de 2024 en la que Pulido es va ratificar en la denúncia i la querella presentada contra la Sra. Herrera La nul·litat es sustentà en la vulneració de l'article 39.3 del Codi de Procediment Penal, en haver-se dut a terme la declaració del Sr. Azorin sense haver-se encara admès la querella i en la vulneració de l'article 46 de la mateixa llei processal en no haver-se comunicat al lletrat de la Sra. Herrera, tot i estar personat en la causa, la pràctica de la diligència de declaració del Sr. Azorin per poder assistir-hi i exercir el principi de contradicció, amb la conseqüent vulneració del dret al procés degut i del dret a la defensa.

II.- RESULTANT: Per aute de data 3 de febrer de 2025 el Batlle decidí no donar lloc a l'incident de nul·litat d'actuacions, considerant que no s'havien vulnerat normes essencials del procediment perquè el Sr. Azorin va ser convocat per ratificar la denúncia i la querella i no per a declarar i perquè el Codi de Procediment Penal permet la pràctica de diligències abans d'admetre la querella, exposant que no s'havia produït cap indefensió perquè la declaració del querellant es pot dur a terme en qualsevol moment del procediment i la part querellada, si és del seu interès, pot demanar la declaració del querellant i intervenir-hi.

III.- RESULTANT: Per escrit de data 21 de febrer de 2025 la representació lletrada de Pera interposà incident de nul·litat d'actuacions contra l'aute de data 3 de febrer de 2025.

Fonamentà el seu incident en l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, en estimar que l'aute de data 3 de febrer de 2025 és una resolució ferma perquè no pot ser recorreguda i vulnera el seu dret fonamental a obtenir una decisió fonamentada en dret perquè el Batlle, incorrent en incongruència, no ha resolt la qüestió plantejada sobre la raó per la qual no es va informar al lletrat de la part denunciada de la pràctica de la diligència de declaració del Sr. Azorin, tenint en compte que no es va produir una mera ratificació de la querella sinó que se li van fer preguntes i demana la nul·litat de l'aute i la retroacció d'actuacions al moment previ a la declaració del Sr. Azorin perquè pugui ser notificada la pràctica d'aquesta diligència al lletrat de la denunciada.

IV.- RESULTANT: Per aute de data 30 de març de 2025 el Batlle instructor decidí:

"Primer.- No admetre a tràmit ni donar lloc a l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació de Pera d'acord amb l'apartat 1 de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials contra l'aute de data 3 de febrer de 2025. (...)

Tercer.- La present resolució no és susceptible de recurs d'apel·lació en mèrits del que disposa la Llei Transitòria de Procediments Judicials".

Considera el Batlle que l'aute de data 3 de febrer de 2025 no és una resolució ferma, en el sentit de definitiva, perquè la declaració del querellant pot ser reproduïda al llarg de tot el procediment, fins i tot a instància del querellant i, per tant, la via de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials no és l'adequada per tramitar l'incident i entén que l'aute no vulnera cap dret de la part, ja que no està desproveït de motivació ni afectat de cap defecte formal.

V.- RESULTANT: Per escrit de data 15 d'abril de 2025 la representació lletrada de Pera, interposà recurs contra aquest darrer aute al·legant que: a) l'aute de data 3 de febrer de 2025 és una resolució ferma perquè no es pot interposar contra la mateixa cap recurs i, per tant, la via de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials era l'adequada per demanar la seva nul·litat i contra l'aute de data 30 de març es pot interposar recurs d'apel·lació i aquest aute ha vulnerat el principi de legalitat; i b) els autes de dates 3 de febrer i 30 de març de 2025 no resolen la qüestió plantejada relativa a la manca de comunicació a la part denunciada de la diligència de declaració del querellant, incorrent en falta de motivació per incongruència omissiva amb vulneració del dret a la tutela judicial efectiva i demana que es declari la nul·litat de l'aute de data 30 de març de 2025 i s'estimi la petició de nul·litat de l'aute de data 3 de febrer de 2025 per vulneració de l'article 10.1 de la Constitució per manca d'aplicació de l'article 46 del Codi de Procediment Penal i per la seva incongruència omissiva.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: La Llei transitòria de procediments judicials estableix dues vies i procediments diferents per a l'incident de nul·litat, en funció de si la resolució que es pretén anul·lar és ferma (Art. 18 quater) o no ho és (Art. 18 ter).

Així, l'article 18 ter en el seu apartat primer, disposa que la nul·litat de les resolucions no fermes es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:

A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti.

Per part del batlle o tribunal, d'ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància.

El mateix article en el seu apartat segon, estableix que fora dels supòsits previstos en l'apartat anterior, no s'admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva.

Finalment, en el seu apartat tercer, el mateix article disposa que contra l'aute que no admet o que resol la nul·litat d'actuacions, no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos o altres mitjans que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Per contra, l'article 18 quater de la mateixa Llei, admet la possibilitat de demanar per aquest mitjà excepcional que és l'incident de nul·litat d'actuacions, la nul·litat d'una sentència o altra resolució ferma, per tal de corregir vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència o de la resolució. El mateix article disposa que contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància, es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, que pot no admetre'l si considera, motivadament, que no té cap fonament.

Per discernir el que és una resolució ferma del que no ho és, existeix una consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, que ha establert que resolució ferma "no vol dir que contra ella no es pugui interposar cap recurs, sinó que s'utilitza en el sentit de definitiva, és a dir, que esgoti la totalitat del procediment o una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament." (2021-83-RE de 22-11-2021; 2021-98-RE de 17.01.2022 entre altres).

II.- CONSIDERANT: L'aute inicial objecte de l'incident de nul·litat interposat per la part avui recurrent en base a l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, és el dictat pel batlle instructor en data 3 de febrer de 2025 pel qual decideix no donar lloc a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació de Pera contra la diligència de declaració d'Pulido

La petició de nul·litat d'una diligència instructora pot ser reproduïda al llarg del procediment i, d'altra banda, la compareixença del Sr. Azorin pot ser igualment reproduïda durant la instrucció de la causa, pel que l'aute de data 3 de febrer de 2025, denegant la pretesa nul·litat de la diligència no es pot considerar una resolució ferma en el sentit de definitiva abans exposat.

Així, l'aute que denega la nul·litat de la diligència de data 14 de juny de 2024 no té el caràcter ferm en el sentit de definitiu, exigit per l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials en la interpretació que ha fet el Tribunal Constitucional, ja que, com s'ha dit, aquesta petició es pot reproduir davant del òrgan encarregat de l'enjudiciament de la causa i també, en el seu cas, a través del recurs que pugui interposar contra la sentència la part avui recurrent, com igualment es pot demanar durant la fase instructora la declaració del querellant. Per això, l'incident de nul·litat no es podia plantejar en virtut de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, tal com considera el Batlle en l'aute de data 30 de març de 2025 i per això, tot i que no es digui expressament, recondueix la sol·licitud de nul·litat a l'article 18 ter de la Llei -en aplicació de la doctrina del Tribunal Constitucional (Causa 2019-90-RE)- i no dona lloc a l'incident perquè considera que l'aute no vulnera cap dret de la part, ja que no està desproveït de motivació ni afectat de cap defecte formal i disposa que la resolució no és susceptible de recurs.

Efectivament, contra l'aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d'actuacions no es pot interposar cap recurs, de conformitat amb el disposat per l'article 18 ter apartat tercer de la referida Llei.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 30 de març de 2025 per la via de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no pot ser admès a tràmit.

III.- CONSIDERANT: En no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació, no escau fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistes la Constitució, la Llei Transitòria de procediments judicials, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Pera contra l'Aute dictat pel Batlle instructor en data 30 de març de 2025.

2.- No fer especial pronunciament en matèria de costes processals.

Contra aquest aute no es pot interposar cap recurs, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater apartat 5 de la Llei transitòria de procediments judicials.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, ho decidim, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .