Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Sanz Enric ANGLADA FORS
Concepció Baron Mora
A Andorra la Vella, trenta de gener del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-002-4/10 seguida pel presumpte delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, contra Ferreras, nascut el dia 19 de juny del 1938 a Kolding (Dinamarca), de nacionalitat danesa, fill de Bernard i de Carla, solter, de professió rendista, i defensat pel Lletrat Sr. Seco, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Galan i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric ANGLADA FORS.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que en data 9 de gener del 2010, vers les 14.00 hores, el processat Ferreras, nascut el dia 19 de juny del 1938, de nacionalitat danesa i sense antecedents penals, trobant-se als vestidors de la zona de relax de les piscines comunals d'Escaldes- Engordany, s'introduí al jacuzzi on també hi havia el menor Marti, de 13 d'anys d'edat, seient-se el processat N. al seu costat i, amb ànim libidinós, tocant-li els genitals dues vegades consecutives, mentre li deia: "la tienes grande", provocant que el menor sortís ràpidament del jacuzzi per vestir-se, essent seguit pel processat N. que volgué donar-li un bitllet de 20 EUR que el menor refusà tot marxant dels llocs.
A conseqüència d'aquests fets, el menor Marti pateix estrès posttraumàtic de tipus crònic.
La mare del menor, en la seva condició de legal representant del mateix, ha renunciat a rés reclamar.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius del delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, tipificat a l'article 147.1 del Codi Penal, del qual n'estima responsable en concepte d'autor el processat Ferreras, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.
Demana que se l'imposi la pena de dos anys de presó condicional qualificada a l'abstenció d'entrar en contacte amb el menor Marti així com el despeses processals causades.
Posa de manifest que no hi ha lloc d'exigir responsabilitat penal en haver renunciat el perjudicat a res reclamar.
En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
RESULTANT: que la defensa del processat manifesta el seu desacord parcial amb la relació dels fets realitzada pel Ministeri Fiscal, doncs el seu defensat manifesta que fou al aixecar-se del jacuzzi on es trobava al costat del menor amb qui havia intentat entaular conversa, que va relliscar, recolzant-se de forma accidental als genitals del menor, reconeixent però que prèviament a aquest incident, el Sr. N. va fer un comentari sobre el penis del menor, en forma de broma, oferint-li 20 euros, perquè al considerar que era estudiant, el podria ajudar. Estimant que tot això fou mal interpretat, i que el seu defensat no va abusar sexualment del menor, entenent però que aquesta interpretació errònia hagi pogut produir un estres posttraumàtic al menor.
No obstant, considera que al no existir ni intencionalitat ni ànim libidinós de tenir accés carnal al menor per part del seu defensat, no pot existir culpabilitat en la comissió del delicte, doncs no satisfà les exigències del tipus injust.
D'altra part, la defensa del processat posa de relleu que aquest no té cap antecedent penal, que no pateix de cap alteració mental, ni de personalitat i que té plenament conservades les seves capacitats intel·lectuals, cognoscitives i volitives.
Per conseqüent, demana l'absolució del seu defensat.
En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.
CONSIDERANT:
que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, tipificat a l'article 147.1 del Codi Penal, puix que del relat fàctic realitzat resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors del tipus penal abans esmentat, inclús el de l'edat del menor, al haver-li precisament preguntat el processat a aquest, quan es posà despullat a dins del jacuzzi, el nom i l'edat, contestant-li el menor, que es deia E. i que tenia 13 anys.
Respecte a dit il·lícit penal contra la llibertat sexual comès pel processat, s'ha de dir, abans de tot, que és ben sabut que en els delictes d'aquesta naturalesa, el més habitual es disposar com a única prova directa la declaració de la víctima i, al testimoni d'aquesta la jurisprudència li atorga eficàcia probatòria suficient per desvirturar el principi de presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus, apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes en què la prova de càrrec directa s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.
Igualment, convé ressaltar, que el bé protegit en aquesta mena de delictes, tractant-se de menors, no és tant la llibertat sexual com la "integritat sexual" o també la "indemnitat sexual" paraules amb les que avui en dia ens referim al dret dels menors a un normal i lliure desenvolupament de la seva personalitat i a un descobriment espontani de la sexualitat, sense intromissions d'adults ni experiències traumàtiques que necessàriament haurien d'incidir negativament en el seu benestar i formació de la personalitat, arribant a condicionar en el futur l'exercici de la seva llibertat sexual. Per tant, els menors tenen el dret a ésser protegits de qualsevol dany de tipus sexual, i els poders públics l'obligació de preservar-los de tota mena de pràctiques sexuals inadequades i impròpies de la seva edat.
En el present cas, tot i que la defensa del Sr. N., ha qüestionat la declaració de la víctima, manifestant que aquesta ha mal interpretat els fets i que en realitat es tracta de un cúmul de despropòsits, el Tribunal, qui gaudeix del principi d'immediació de la prova, considera que l'actuació del processat no pot induir a cap tipus d'error, doncs les declaracions concretes i detallades a l'acte del judici oral fetes per la víctima menor d'edat han dut a la plena i absoluta convicció de que l'abús narrat a la resultància fàctica de la present resolució ha quedat degudament demostrat, més quant el mateix processat reconegué de forma explícita l'episodi ocorregut al jacuzzi de les piscines comunals d'Escaldes-Engordany, encara que digué que fou un accident el fet d'haver-lo tocat i de dir-li que "la tenia grande", intentant justificar aquesta expressió en el fet de que li havia vist el penis abans, quan havien coincidit al vestuari, la qual cosa resulta del tot punt inversemblant, màxim quan el propi menor ja es trobava a dins del jacuzzi quan s'hi posà el processat i tot i tenir una cabuda per sis o set persones, es ficà ben bé al costat d'aquest.
A més, la versió del menor ha vingut corroborada pel testimoniatge de Gálvez, usuari de dites instal·lacions esportives, qui explicà a l'acte de la vista amb tota mena de detalls que havia coincidit amb l'inculpat al vestuari i havia vist com s'excitava mirant els menors de les escoles quan es desvestien per fer piscina, recriminant-li precisament la seva actitud i, formulant finalment una queixa a la recepció del centre esportiu, sense que això derivés en cap tipus d'actuació per part dels responsables del mateix, el que comportà que el propi declarant canviés voluntàriament l'hora d'acudir al gimnàs, per tal de no coincidir amb N..
Així mateix, dita versió mantinguda per Marti, que arrel de l'abús patit, presentà un trastorn d'estrés posttraumàtic crònic, ha estat corroborada per la pericial psicològica practicada al mateix per la Sra. Badía, en quin informe, ratificat a l'acte del judici oral, és fa constar de forma clara i rotunda que el relat dels fets explicat pel menor és absolutament creïble, així com que des de llavors el nen ha agafat "odi i fàstic" als homes d'edat, tenint malsons i no havent volgut tornar a la piscina d'Escaldes. Igualment, relatà la psicòloga, que Eloi presenta un nivell d'ansietat alt, perdurant avui encara la majoria dels símptomes referits.
CONSIDERANT: que, de l'esmentat delicte major n'és responsable en el concepte d'autor el processat Ferreras per haver realitzat personalment els fets que l'integren, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, participació en els fets que resulta plenament acreditada per la prova practicada de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en el Considerant precedent i, singularment, de la testifical i de la pericial referides, a part de la contundent i coherent declaració de la pròpia víctima.
CONSIDERANT que en el present cas no concorren en l'encausat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal atès que, segons les conclusions de l'informe del Dr. Martin, no presenta cap patologia psíquica ni cap trastorn de la personalitat que malmetin la seva capacitat de voluntarietat o no el faci discernir objectivament respecte la realitat.
CONSIDERANT: que a efectes de penalitat, el Tribunal ha de tenir en compte el disposat a l'article 56 del Codi Penal i en concret l'edat avançada del processat, la manca d'antecedents penals del mateix i la seva concreta situació personal, per la qual cosa, donada la gravetat de l'actuació d'aquest front de menors, s'estima adient imposar-li una pena de presó condicional qualificada a la prohibició d'entrar en contacte amb el menor objecte de l'abús, així com la d'abstenir-se d'entrar a piscines i centres d'esbarjo, durant un període de quatre anys.
CONSIDERANT: que no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, en haver renunciat expressament a res reclamar la part perjudicada, el que també ve a demostrar, que no pretén obtenir cap compensació material del processat, sinó només que aquest no torni a cometre fets similars com a l'ara enjudiciat.
CONSIDERANT: que, d'acord amb el que disposen els article 174 i 175.2 del Codi de Procediment Penal, cal imposar al processat el pagament de les despeses processals causades.
VIST
les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M : que hem de condemnar i condemnem al processat Ferreras, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'abús sexual a menor de catorze anys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de UN ANY I MIG DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A LA PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB EL MENOR Marti AIXÍ COM LA D'ABSTENIR-SE D'ENTRAR EN PISCINES I CENTRES D'ESBARJO DURANT UN PERÍODE DE QUATRE ANYS, amb un termini de suspensió de la pena d'un període de igualment de quatre anys, com també al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE