Sentència

SENTÈNCIA 07-99 DE 10 DE FEBRER DE 1999

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 16 de juny de 1998 en la causa núm. 54-2/95, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que desestimant el recurs d'audiència interposat per l'acusada Pastor contra la sentència de data 4 de novembre de 1997 dictada per aquest M.I. Tribunal, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència i la condemna de l'esmentada acusada com a responsable penalment en el concepte d'autora d'un delicte major de lesions per imprudència i d'una contravenció penal de danys per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, així com també al pagament de les despeses processals causades, així com la condemna de l'acusada i de la companyia d'assegurances ORG_1, com a responsables civils solidaris i de la Comunitat de Propietaris Edifici Sporting del Carrer Sant Jordi núm. 6 del Pas de la Casa, com a responsable civil subsidiària, a indemnitzar al Sr. Alcalá i la seva filla Raya, per les lesions sofertes, en la quantitat que es fixi en execució de sentència; a indemnitzar al Sr. Alcalá en la quantitat de 5.000 F.F.; i a indemnitzar a la Cia. ORG_2 (MAIF) en la quantitat de 19.648,81 F.F. més en la quantitat que es fixi en execució de sentència pel que fa a les despeses per prestacions proporcionals abonades per dita companyia al Sr. Alcalá per incapacitat total transitòria, mantenint la provisió de fons fixada en dita sentència a favor del Sr. Alcalá i de la seva filla Raya en la quantitat de 10.000 F.F. a cadascun d'ells".

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència s'interposà recurs de Suplicació pel Lletrat Canales, substituït a la Vista oral pel Lletrat Pera, advocat defensor de Pastor, el qual al·lega com a motius del recurs l'error en l'apreciació de la prova i la violació del dret a la presumpció d'innocència (art. 3.5 del Decret de 13 de juliol de 1990).

Exposa que la processada va provar de treure la neu el més tard durant el curs del dia 23 de febrer, sigui en el termini de 48 hores estipulat per l'Avís de l'Hble. Comú d'Encamp de 26 d'octubre de 1992, després de la caiguda de neu ocorreguda el 21 de febrer.

Precisa que ella va anar el 24 de febrer a la oficina del Comú d'Encamp.

Sosté que, si existeix un dubte en quant a la data d'aquests fets aquest ha de beneficiar a la processada i ha de comportar la seva lliure absolució.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, objectant que si Pastor hagués procedit a treure la neu de la teulada poc després de la caiguda, la neu no s'hauria gelat.

RESULTANT: que també s'oposa al recurs el Lletrat Barberá advocat defensor de Alcalá i de la ORG_0.

Posa de relleu que, segons l'informe de la Policia, la neu que hi havia a la teulada era de la nevada del dia 20 de febrer de 1994, que el 23 de febrer el Sr. Manzanares, Cap de Servei de l'Hble. Comú d'Encamp va comunicar a Pastor que havia de treure la neu i el gel de la teulada, que el 24 de febrer la conserge va informar a la oficina del Comú que no podia treure la neu al trobar-se la finestra bloquejada, i que fins al 27 de febrer data de l'accident ella no va emprendre cap acció eficaç per netejar la teulada.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: les circumstàncies, exposades en la sentència del Tribunal de Corts, de l'accident del que en foren víctimes el 27 de febrer de 1994, Alcalá i la seva filla Raya, no han estat contestades; que d'altra part està establert que Pastor, conserge de l'edifici Sporting radicat al XXXX, tenia la obligació de procedir o de fer procedir, per a evitar la seva caiguda sobre la via pública, a la retirada de la neu i del gel acumulats sobre la teulada del citat edifici en el termini màxim de 48 hores després d'una nevada, d'acord amb l'Avís de l'Hble. Comú d'Encamp de data 26 d'octubre de 1992; que evidentment l'accident havent-se produït el 27 de febrer i la darrera caiguda de neu era del 21 de febrer, la processada, a la qual li corresponia arribat el cas buscar els serveis d'una empresa especialista o al menys l'ajuda d'un tercer, si ella sola no aconseguia netejar la teulada, va mancar a la seva obligació; que la seva carència punitiva està a l'origen directe de les lesions i danys soferts pel perjudicat; que doncs és a bon dret que el Tribunal de Corts l'ha declarat culpable del delicte major de lesions per imprudència i de la contravenció penal de danys per imprudència que li eren imputats.

CONSIDERANT: en aquestes condicions, la sentència ha fet una exacta apreciació de la prova, i convé confirmar-la íntegrament.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Pastor.

Confirmar els pronunciaments de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16 de juny de 1998 en la causa núm. 54-2/95.

Condemnar la processada al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE