Aute
AUTE de 22 de març de 2004
Mesures provisionals en les situacions de crisi matrimonial: caducitat
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En l'expedient de jurisdicció voluntària núm. J-0319-3/2002, instat per la Sra. Montenegro sobre declaració d'hereus ab intestat, l'Hble. Batlle, actuant en Tribunal Unipersonal, va dictar un Aute el 30 de juny passat, en el qual va DECIDIR:
"que he de declarar i declaro hereus ab intestat o legítims del difunt Hoyos als seus dos fills Martin i Olmo, sense perjudici de l'usdefruit vidual sobre la meitat de l'herència que correspon a la vídua Sra. Montenegro."
II.- Disconforme aquesta darrera amb la resolució precedent, va interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat d'acord amb la llei. Ha informat el Ministeri Fiscal.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Montenegro, mare dels menors Martin i Olmo, recorre en apel·lació l'Aute de l'Hble. Batlle que ha declarat aquests menors hereus ab intestat del seu pare difunt Sr. Hoyos, mort intestat, sense perjudici de l'usdefruit vidual sobre la meitat de l'herència que correspon a la seva vídua, l'aquí recurrent.
Aquesta senyora no fa objecció que els fills del causant -aquest de nacionalitat andorrana- hagin estat declarats hereus ab intestat del seu pare (com ella ja havia sol·licitat); però entén que l'Aute apel·lat l'havia d'haver declarat a ella "gratificada amb un quart en plena propietat i tres quarts en usdefruit de la successió del seu espòs el difunt Hoyos...." segons allò disposat a l'escriptura de donació atorgada pel causant davant el notari de Ginestas (França) el 18 de juny de 1993 i d'acord amb l'opció exercida per ella el 19 de gener de 1998, desprès de la defunció del seu espòs, davant el notari també de Ginestas.
II.- La pretensió de la Sra. Montenegro no pot tenir acollir en aquest expedient de jurisdicció voluntària el qual no té ni pot tenir altre objecte que el de declarar els hereus del difunt que ha mort intestat.
L'Aute del Batlle assenyala amb encert, que segons les disposicions legals vigents a Andorra, (que són les contingudes en el Dret Català anterior al Decret de Nova Planta, en el Dret Romà -Novel·les 118 i 127 de Justinià- i en la Llei de Reforma del Dret de Successions de 31 de juliol de 1989), els hereus del pare intestat són els seus fills, Martin i Olmo en aquest cas, sense perjudici de l'usdefruit vidual que, segons l'art. 6 de la Llei esmentada, en ser els hereus descendents, és de la meitat de l'herència.
Això és el que ha dit l'Aute apel·lat i això és l'únic que li corresponia dir; perquè no correspon a un expedient de jurisdicció voluntària de declaració dels hereus d'un pare mort intestat determinar l'abast que a favor de la vídua donatària hagin de tenir aquelles escriptures públiques, ço que és aliè a la finalitat i a l'objecte que és propi d'un expedient de jurisdicció voluntària de declaració d'hereus.
Escau, per tant, confirmar l'Aute apel·lat; sense costes atesa la naturalesa del procediment i no apreciar-se temeritat.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR l'Aute apel·lat; i no fer pronunciament de costes.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE