Sentència
SENTÈNCIA 2004-75 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004
ESTRANGERS. Renovació d'autorització de residència i treball. Manca de prova. PROVA EN SEGONA INSTÀNCIA. Testifical innecessària. Càrrega de la prova.
Principi de facilitat de prova.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-132, de 21 d'octubre de 2004, va desestimar la demanda interposada pel Sr. Ferrer y va declarar que la resolució del Govern de 24 de maig de 2004, que li havia denegat la sol·licitud de renovació de residència i treball per manca de treball efectiu al Principat, era ajustada al Dret.
2.- Contra la sentència esmentada interposa un recurs d'apel·lació adduint que en l'expedient consten elements de prova suficients per acreditar que treballa el Principat i posa en relleu la indefensió que se li genera pel rebuig de la prova testifical demanada en la primera instància, que sol·licita en la segona, demanant, finalment, la revocació de la sentència i el reconeixement del dret a obtenir la residència i treball.
3.- La representació del Govern, en la impugnació de l'apel·lació, manifesta que els elements que aporta la part agent no acrediten el treball efectiu del Sr. Ferrer al Principat i demana la desestimació del recurs i la confirmació d ela sentència.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Llei Qualificada d'immigració, de 14 de maig de 2002, condiciona la renovació de les autoritzacions de residència i treball al fet que els seus titulars hagin residit i treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva durant el darrer període de renovació de l'autorització, que en aquest cas és, com posa en relleu la sentència impugnada, el comprès entre l'1 de setembre de 2001 i l'1 de setembre de 2003.
Els arguments que exposa l'apel·lant en el seu recurs d'apel·lació no desvirtuen els raonaments que conté la sentència a l'hora de valorar el material probatori que consta tant en l'expedient administratiu com en les actuacions processals, doncs no s'ha demostrat que l'empresa RDT S.L, -dedicada al desenvolupament de tecnologies per al tractament d'olis usats- de la que el Sr. Ferrer és gerent, tingui activitat a Andorra (fins i tot en el recurs es reconeix que l'empresa ha cessat per manca de projectes) ni que la tingui ell mateix, com tampoc no són útils, per acreditar un treball efectiu, les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o la circumstància d'haver concertat una pòlissa d'assegurances, que són les que fa valer en el recurs d'apel·lació.
Tercer.- A l'empara d'allò previst en l'article 64 a) de la Llei de la jurisdicció, l'apel·lant, després de posar en relleu la indefensió que li genera el fet de no haver-se li acceptat la prova testifical que havia proposat en la primera instància, la demana en aquesta segona.
Tanmateix, de les actuacions realitzades en la via administrativa i particularment de les enquestes que consten als folis 165 -de 18 de desembre de 2003- i al foli 174 -de 29 de juliol de 2004- se'n desprenen suficients elements de prova per arribar a les mateixes conclusions que la sentència del Tribunal de Batlles, i la realitat és que l'acreditament d'un treball efectiu al Principat correspon a qui l'al·lega quan l'Administració ho qüestiona o ho nega en l'expedient administratiu, pel principi de facilitat de prova, que imposa la càrrega de demostrar el fet positiu del treball efectiu al Principat a qui addueix aquesta circumstància.
En el cas, la naturalesa de les proves que obren en l'expedient unida a la manca d'activitat probatòria de la part agent mitjançant elements de prova adequats a demostrar el treball efectiu del Sr. Ferrer al Principat no pot ser raonablement neutralitzada mitjançant una prova testifical, que fou correctament denegada en la primera instància i per tot l'exposat no s'ha d'acceptar en aquesta segona.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un pronunciament especial sobre les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ferrer contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2004-132, de 21 d'octubre de 2004, que es confirma íntegrament, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE