Aute

AUTE 2004-13 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004

NUL.LITAT D'ACTUACIONS. Dret a la jurisdicció. Tràmit de l'incident de nul.litat. L'escrit en què es formula l'incident ha de ser motivat, per tal que les altres parts puguin tenir coneixement dels seus arguments en contestar-lo.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Aquesta Sala, en la sentència número 24-04, de 30 de juny de 2004, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Águila i Briones contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2003-96, de 12 de desembre de 2003, que va confirmar íntegrament.

2.- Contra aquesta sentència ha formulat un incident de nul·litat la part agent, tot just demanant que se li doni audiència per a formular al·legacions i que en el seu dia es dicti resolució anul·lant la sentència d'aquesta Sala per haver vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció.

3.- De l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que l'ha contestat demanant la desestimació de l'incident i la confirmació de la sentència.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En l'escrit que presenta la part agent s'indica que la sentència dictada per aquesta Sala vulnera el seu dret a un procés degut que reconeix l'article 10 de la Constitució i el seu dret a la defensa "per uns motius - manifestació segona de l'escrit- que aquesta part exposarà en el moment processal oportú", i demana que se li doni el tràmit d'audiència que preveu l'article 18 bis de la Llei de modificació de la llei transitòria de procediments judicials per formular al·legacions sobre la nul·litat de la sentència.

Segon.- No és procedent l'atorgament del tràmit d'audiència a la pròpia part que formula l'incident perquè és en el mateix escrit de formulació on s'han d'exposar i argumentar les raons que justifiquen la petició d'anul·lació, de manera que el tràmit d'audiència es dóna a les altres parts del litigi que no formulen l'incident, com clarament es dedueix de l'article 18 bis citat que "El jutge o tribunal, un cop rebuda la sol·licitud (és a dir, l'escrit que conté els arguments que recolzen la petició de nul·litat) dóna audiència a les parts del procés, que poden formular al·legacions en un termini de deu dies naturals, i resol dins el termini dels deus dies naturals següents".

El tràmit que preveu l'article 18 és claríssim en el sentit de que l'incident comença amb una sol·licitud que ha de ser raonada (qui el planteja disposa d'un termini ampli, de quinze dies naturals per fer-ho) segueix amb un tràmit d'audiència a les altres parts i tot seguit es dicta la resolució sobre el mateix.

Confirma aquesta interpretació el que disposa el núm. 4 de l'article 18 bis, que preveu la possibilitat de suspendre l'execució de la resolució a partir de la mateixa sol·licitud; òbviament, no es pot suspendre la resolució judicial si en l'escrit de sol·licitud no s'exposen les raons que justifiquen la suspensió, i no te sentit argumentar sobre la suspensió en l'escrit inicial i no fer-ho sobre la vulneració constitucional que la justifica.

Tercer.- Convé significar, a més, que, en el cas que ara analitzam, quan es va presentar l'escrit esmentat aquesta Sala va dictar una providència, el 9 de juliol de 2004, notificada a totes les parts, en la que deia que "De conformitat a allò que estableix l'article 18.3 primer paràgraf de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, i vist que l'article citat no preveu l'anunci d'incident es te per formulat incident de nul·litat de sentència i atès el que disposa el paràgraf segon del núm. 3 del precepte citat es dona un termini de deu dies naturals a les altres parts per formular al·legacions".

En aquesta providència la Sala exposa clarament a totes les parts -i per tant als propis recurrents- que com la Llei no admet l'incident de nul·litat d'actuacions en doble fase (anunci i formulació en escrits successius) l'admet a tràmit i en dona trasllat a les altres parts en el litigi, que és l'únic sentit en que s'ha d'interpretar l'article 18.3 quan parla de que s'ha de donar audiència a les parts, i aquesta providència, que els venia a negar el tràmit que sol·licitaven, no fou recorreguda pels que insten l'incident.

El fet d'haver consentit la providència citada i la interpretació de legalitat ordinària que aquest Tribunal fa de l'article 18.3 de la Llei transitòria de procediments judicials, determinen la desestimació del l'incident.

Tercer.- La circumstància de que el Tribunal Constitucional, en una sentència de 12 de maig de 2000, dictada en els recursos d'empara 37-2000 i 60- 2000 hagi fet referències al tràmit -en ocasió d'una causa penal- que preveu l'article citat imposa certes precisions al respecte. La sentència constitucional diu que com les exigències del procediment de nul·litat d'actuacions han de ser interpretades de la manera més literal i garantista possible, la frase "El jutge o tribunal, un cop rebuda la sol·licitud, dóna audiència a les parts del procés" només pot ser entesa com a audiència a totes les parts del procés, i aquesta interpretació és la que utilitza la part que formula l'incident per plantejar-lo en la forma en que ho ha fet.

Si se segueix literalment el que proposa la part que formula l'incident i allò que indica la sentència constitucional la resposta processal a l'anunci d'incident consistiria en dictar una providència donant audiència a totes les parts processals, de manera que les altres parts que no l'han formulat no sabrien què al·legar en els seus escrits, en desconèixer en quins termes es planteja l'incident, situant-les davant un tràmit absurd i generador de veritable indefensió.

D'altra banda, la naturalesa de l'incident imposa una tramitació brevíssima, que en la tesi que no compartim, convenientment reconduïda, implicaria: anunci de l'incident demanant audiència, providència donant termini a qui el formula per argumentar-lo, providència donant audiència a les altres parts del procés per contestar, i resolució.

Aquesta no és la interpretació que en la lògica de la legalitat processal ordinària se n'extreu de l'article 18 que analitzam i per tant s'ha de desestimar l'incident.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació processal dels Srs. Águila i Briones contra la sentència 24-04 de 30 de juny de 2004. No es fa especial pronunciament sobre el pagament de les despeses del mateix.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE