Sentència

SENTÈNCIA DE 14 D'OCTUBRE DE 2005

Prestanoms: concepte.- Responsabilitat solidària del prestanoms i del titular real del negoci.- Litisconsorci passiu necessari: improcedència en els casos de solidaritat de deutors.- Legitimació passiva del prestanoms.- Dret a la jurisdicció: recurs d'apel·lació: qüestions noves en el recurs.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Palmer, SA formulà demanda, en data 7-5-2004, envers la Sra. Vélez, en virtut de la qual sol·licita la condemna de la defenent al pagament de la quantitat de 3.231,16 Euros, amb més els interessos i costes.

La Sra. Vélez, va contestar a la demanda i, després de formular les excepcions de litisconsorci passiu necessari i manca de legitimació passiva, en relació al fons, va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Honorable Batlle va dictar sentència, de data 25-2-2005, i va establir en la seva part decisòria el que segueix: "DECIDEIX Que donant lloc a la demanda formulada en data 7 de maig del 2004 per la procuradora Sra. Briones, actuant en nom i representació de la societat Palmer, SA, contra la Sra. Vélez, ha de condemnar i condemna aquesta darrera a pagar-li l'import de 2.440,15.- EUR, amb els interessos legals meritats a comptar del 4 de juny del 2004, i sense establir especial condemna en costes processals causades".

III.- La part defenent interposa recurs contra la resolució d'instància i, en data 8-6-2005, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual va sol·licitar, pels arguments continguts en el mateix, que es procedís a revocar la sentència d'instància. Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 5-7-2005, va demanar, de forma principal, la confirmació de la sentència amb imposició de les costes a la part recurrent i, de forma subsidiària, que si s'esmenava l'error de la sentència, també s'imposessin les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part recurrent justifica la lesió que als seus interessos produeix la sentència dictada a la instància són els que segueixen. En primer terme, considera que no resta provat que la defenent fos la prestanom del comerç i que el Sr. Anaya fos el titular real. En segon terme, manifesta que no es podia fer responsable a la defenent del pagament d'aquestes factures perquè no s'ha provat que el Sr. Anaya hagués contractat els serveis de publicitat en nom del comerç de la Sra. V.. Afegeix que el fet que determinades factures s'hagin exclòs per entendre que corresponia el seu pagament al Sr. Anaya, prova que les excepcions plantejades s'haurien d'haver acollit o si no desestimar la demanda. I, en darrer terme, entén que existeix un error en el càlcul de les factures i que únicament procediria la condemna a l'abonament de 375,63 EUR.

La resolució del present recurs exigeix procedir a la valoració de la prova practicada a la instància. En aquest sentit, dels mitjans probatoris que es troben a les actuacions resulta que les factures que es troben als folis 15 i següents identifiquen l'adreça del local al XXXX i el titular: M.Peña (Manuel D.). Aquestes factures coincideixen en l'adreça i en el rètol de la botiga amb la publicitat que és objecte de reclamació, com s'esdevé dels documents que es troben als folis 31 a 41. Així mateix consta al foli 42 que el Sr. Anaya va rebre l'acusament de rebut a l'adreça del negoci M.Peña, ubicat al XXXX d'Andorra la Vella. I també el testimoni Sr. Peña (foli 71), director comercial de la part agent, afirma que l'adreça comercial del Sr. Anaya era la del carrer Vall 22 i que aquesta era la que es va fer constar en els contractes de publicitat.

D'aquests elements probatoris, units al certificat d'inscripció al Registre de Comerç i Indústria, lliurat en data 1-6-2004, s'extreu la conclusió que el titular real que explotava el negoci era el Sr. Anaya, mentre que la titular administrativa era la Sra. V., sense que pugui admetre's la tesi que el Sr. Anaya contractés en nom de la titular administrativa, ocupés i gestionés el local comercial durant el període de temps en el qual es va portar a terme la publicitat sense el coneixement de la titular administrativa. Per consegüent, s'escau entendre per acreditada l'existència de la figura del prestanom, el que significa, conforme a reiterada jurisprudència d'aquesta Sala (SSTSJ de 2-2-1995, 18-12-1997 i 29-6- 2000) la realització d'un negoci a través de la interposició d'una persona, actuant el prestanom en nom propi, però en interès i per compte del titular real del negoci. I quan això s'esdevé, resulta que l'ordenament jurídic andorrà empara la protecció dels tercers a través de la determinació de la responsabilitat solidària del prestanom i del titular real front als tercers (SSTSJ 11- 3-99, 29-4-99, 29-6-00 i 24-1-2002). I aquesta responsabilitat solidària actua, com ha tingut ocasió de precisar aquesta Sala, no només en l'àmbit de l'objecte social sinó també en la relació laboral.

II.- Establerta la responsabilitat solidària del prestanom i titular real dins l'àmbit de l'objecte social del negoci, s'escau refusar l'argument de la recurrent que l'exclusió de determinades factures ha de suposar el triomf de les excepcions al·legades i, en segon terme, que s'han de reduir les factures objecte de reclamació.

En relació a les excepcions processals de manca de legitimació passiva i manca de litisconsorci passiu necessari les mateixes han de ser desestimades. En efecte, establerta per la jurisprudència abans referida la responsabilitat solidària dels titulars formal i real del negoci, és evident que no pot existir una defectuosa constitució de la litis processal, que pogués portar a l'estimació de la manca de litisconsorci passiu necessària, tota vegada que, a les hipòtesis de responsabilitat solidària, correspon al creditor l'exercici del ius variandi; ço que li permet optar per demandar a qualsevol d'ells o ambdós, estant perfectament constituïda la litis en aquests casos. I el mateix s'ha de predicar de l'excepció de manca de legitimació passiva. En efecte, com a titular formal del negoci respon solidàriament amb el titular real dels deutes relatius a l'objecte social del negoci, el que significa que, dins l'àmbit esmentat, es troba perfectament legitimada per a ser destinatària d'una reclamació pels deutes assumits pel titular real dins el gir social de l'establiment. En aquest ordre d'idees, que s'excloguin de la reclamació les factures o deutes assumits pel titular real en nom propi, no fa sinó confirmar la decisió abans establerta; és a dir, la legitimació passiva del titular formal pels deutes relatius a l'objecte social del negoci.

III I resta, en darrer lloc, per analitzar la reducció de les factures que pretén la part recurrent. Al respecte s'ha de coincidir amb la part recorreguda que a l'escrit de contesta a la demanda no existeix cap al·legació relativa que qüestioni les factures reclamades pel seu concepte o per l'objecte de les mateixes, com si es troben a l'escrit de conclusions de la part apel·lant. I, aleshores, en ares de salvaguardar el dret a la jurisdicció i evitar que es puguin limitar els mecanismes de defensa d'una de les parts, s'ha d'entendre que aquelles al·legacions que no es varen realitzar a la primera instància i que, per tant, no van poder ser objecte de prova en aquella instància, no poden introduir-se ara, en aquesta alçada, atès que la part recorreguda no pot efectuar al·legacions ni practicar prova sobre les mateixes, la qual cosa significa que, en consonància amb el principi "pendente apellatione, nihil innovetur" no puguin ésser ateses aquelles al·legacions introduïdes ex novo.

Nogensmenys el que s'acaba d'exposar i, en ares, d'analitzar totes les qüestions subjectes a debat, encerta la recurrent en l'existència d'una errada material relativa al descompte d'aquelles factures que no formen part de l'objecte social, com la que es troben als folis 36 i 37 i que, segons la factura obrant al foli 15, ho són per un import de 291,56 Euros, i la del foli 21, per un import de 601,01 Euros, el que dóna un total de 892,57 Euros. Quant a la resta de factures, atès l'objecte social del negoci (Comerç al detall de llibres, periòdics i papereria i comerç al detall especialitzat de records, flors, plantes artificials, artesania, articles religiosos i bijuteria) no es pot excloure la factura de 190 Euros relativa al subministrament de "El periódico", ni tampoc aquelles en les quals consta la referència al comerç. Quant al fet que només s'aporten sis pàgines d'horòscop i es facturen quinze o que es factura una portada i no s'aporta la prova de la publicació, aquest extrem no pot ésser objecte d'anàlisi en aquesta alçada, tota vegada que l'al·legació i la prova que les altres no es van realitzar s'havia d'haver plantejat a la instància i no en aquesta alçada, en la qual esdevé inviable la proposició i pràctica de prova al respecte. Per tant, essent una qüestió nova, ha de ser refusat el seu examen. I el mateix s'ha de dir amb l'al·legat relatiu a la duplicitat d'un concepte, el que consta en el foli 17. En efecte, sí que es factura el dia 8 per una portada en dues ocasions, però a la factura consta que el número d'ordre és diferent, sense que, una vegada més, es pugui discutir en aquesta alçada i practicar prova al respecte sobre la bondat o no de l'esmentat concepte, quan a la instància cap esment es va fer al respecte.

Per consegüent, s'escau refusar el recurs d'apel·lació interposat, excepte en allò que fa referència a la correcció instada i, atès que la mateixa no és sinó una mera correcció material o aritmètica, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Vélez contra la sentència, de data 25-2-2005, dictada per l'Honorable Batlle, i confirmar la mateixa, amb l'excepció de corregir l'errada aritmètica de la seva part decisòria, de manera que es condemni a la defenent a l'abonament de la quantitat de 2.338,59 Euros, amb el manteniment de la resta de pronunciaments. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE