Aute

Núm. de Protocol: AD-078-2/00 IE: 08/06 i 08'/06

A U T E 09-2007

PARTS:

Apel·lant-ada : Esparza i altres

Representant: Águila

Advocat: Villalba

Apel·lant-ada : HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Herrera

Advocat: Garzón

Apel·lada: M.I GOVERN

Representant : Yuste

Advocat : Marti

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de 2007.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En la sentència 26-03, de 16 de juny de 2003, aquesta Sala va estimar el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Esparza, el Sr. M.R.B. i les Sres. C.R.B., C.R.B. i M.R.B. contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles 2003-12, de 7 de febrer, va revocar parcialment la mateixa i va declarar que el Comú d'Encamp havia d'indemnitzar la propietat fixant el preu just de la indemnització que per la propietat representa l'establiment de la servitud de sobrevol derivada de la instal·lació del telecabina de Els Cortals en funció dels criteris que corresponguin en aplicació de la legislació expropiatòria i en el marc del principi d'igualtat de tractament amb altres propietaris que es troben en igualtat de situació que els demandants.

2.- Formulat incident d'execució de sentència, les parts van aportar les proves pericials que van considerar oportunes i la Secció Administrativa, després de practicar prova pericial, ha dictat un aute el 2006-042, de 12 de desembre de 2006, fixant la indemnització que correspon a les demandants en concepte de preu just de la indemnització per la servitud de pas permanent dels cables i del sobrevol de les cabines del telecabina dels Cortals per damunt de la Terra del Mollà en 127.598,58 EUR, condemnant a l'Hble. Comú d'Encamp al seu abonament.

3.- Contra l'aute citat la representació de les demandants presenta un recurs d'apel·lació en el que demana que es fixi la indemnització en 394.000 EUR en atenció als raonaments que resumim en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució.

4.- El Comú d'Encamp també apel·la contra l'aute i demanda que la indemnització es fixi en 80.000 EUR, d'acord amb els arguments que exposarem posteriorment.

4.- Dels respectius escrits se n'ha donat trasllat a les parts contràries i han presentat les oportunes conclusions, quedant vistes per a deliberar i decidir les actuacions.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En aplicació dels criteris que aquesta sala va determinar en la sentència 26-03, de 16 de juny de 2003, l'aute del Tribunal de Batlles, ha tingut en compte l'informe de Alcalá (emès pel perit ENTITY_14) i l'informe pericial emès per l'arquitecte Sr. Nogués que pondera la seva pròpia valoració comparant-la amb els preus d'adquisició per via convencional que s'han acordat amb altres propietaris afectats per la mateixa infrastructura, concretament les propietats Casa Alcalá i Casa M.. Considera que si tal com diu l'informe pericial, el terreny de casa Alcalá va ser comprat a un 6 % més del preu del terreny i el segon a un 99 % més cal aplicar la mitjana d'aquest coeficient (52,5 %) però l'aplica no al valor que fixa el perit sinó al valor indemnitzatori fixat per Alcalá (dictamen aportat per les demandants) i que era de 83.671,20 EUR, el que dona un resultat de 127.598,58 EUR (83.671,20 + 43.927,38 EUR).

La part demandant afirma que l'aute atorga major valor a l'informe pericial de part (que valora el metre quadrat a 4,5 EUR) que al perit designat per la mateixa Batllia (que el valora en 7,39 EUR) i que mentre el segon justifica el criteri no ho fa suficientment el primer; d'altra banda considera que enlloc d'aplicar un coeficient corrector promitjat entre els aportats a les actuacions cal tenir en compte el millor dels dos doncs Casa Alcalá podia haver exigit el mateix tractament que Casa M., i el no haver-ho fet no pot significar un greuge pels apel·lants. I en conseqüència demana que la indemnització es fixi tenint en compte el valor d'indemnització fixat pel perit judicial.

El Comú d'Encamp explica que els informes realitzats pel perit Quesada (que fixava una indemnització del 78.945 EUR) i per Alcalá (83.671 EUR) ja tenen en compte el principi d'igualtat de tracte, doncs així ho expressen, i afegeix que no és el mateix el valor en que es tradueix una venda, que és el que va tenir lloc amb les finques de Casa Alcalá i Casa M. que l'afectació per una servitud, que no elimina el dret de propietat, i en conseqüència considera que el preu just s'ha de fixar en 80.000 EUR.

Tercer.- Analitzats els informes pericials que han servit de base a l'aute de la Batllia i a la fonamentació dels recursos que s'han interposat en contra, no hi ha cap argument que ens permeti arribar a la conclusió de què l'informe de Alcalá no reflecteixi un valor just per atendre els perjudicis experimentats per la propietat afectada pel sobrevol del telecabina dels Cortals d'Encamp, en el benentès, però, de que l'únic informe que pondera, en la forma que va indicar la nostra sentència, la situació dels ara apel·lants amb la d'altres propietaris en molt similar situació, és l'informe pericial emès a instàncies de la pròpia Batllia.

Tot i que l'aute té en compte les ponderacions que exposa el perit i les promitja amb el resultat d'incrementar la valoració de Alcalá el cert és que, com posa en relleu el recurs de l'Hble. Comú d'Encamp no compara situacions iguals perquè una cosa és el preu d'adquisició per mutu acord d'un terreny, que compensa la pèrdua total de propietat, i una altra és el valor econòmic d'una afectació que no implica la pèrdua de la propietat.

Per tant, els percentatges que te en compte l'aute, tot i que són d'utilitat per ajustar el valor econòmic de la indemnització, s'han de reduir significativament i considerant just rebaixar la indemnització en termes similars als que exposa el Comú d'Encamp en el seu recurs es fixa la quantia de la indemnització en 90.000 EUR, la qual cosa comporta la estimació parcial del recurs interposat per la Corporació i la desestimació del que interposa la propietat.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Esparza, el Sr. M.R.B. i les Sres. C.R.B., C.R.B. i M.R.B..

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per l'Hble. Comú d'Encamp, revocar parcialment l'aute de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i declarar que la quantia de la indemnització a percebre per la propietat és de 90.000 EUR.

No fer cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE