Aute
TSJC- 057/07
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 10 de juliol de 2007
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Vendrell i Vaquero va presentar davant de la Honorable Batllia demanda exercint a les accions redhibitòria i actio empti, i subsidiàriament, l'actio estimatòria o quanti minoris contra Palmer, demanant que es dictés sentència acordant la rescissió del contracte de compravenda de data 11 d'abril del 2005, condemnant a Palmer a satisfer 12.600 euros més interessos legals des de la data de contesta i, subsidiàriament, el retorn d'una quantitat indeterminada, no superior a 12.600 euros, més interessos legals a partir de la data de contesta, així com la condemna de la part defenent a pagar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat, perit i de procurador.
II.- La representació processal de la defenent Palmer es va oposar a la demanda i interposà interposava excepció de defecte legal en el mode de proposar la demanda ja que un dels agents, el Sr. Vaquero, no havia promogut citació a judici, perquè la part agent no aportava el títol de compravenda del vehicle ni cap document relacionat amb el incendi, ni informe pericial sobre la causa dels danys i els perjudicis causats, per la qual cosa no consignava clarament i concretament els fets. Per això demanà que la Batllia estimés l'excepció i condemnar en costes a la part adversa.
III.- Per aute de data 1 de febrer del 2007, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va estimar l'excepció dilatòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda, deixant imprejutjada la qüestió de fons, i condemnant en costes processals a la part agent, els Srs. Vendrell i Vaquero, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
IV.- Contra l'esmenta't aute la representació processal dels Srs. Vendrell i Vaquero va interposar recurs d'apel·lació al·legant, en primer lloc, un error en que hauria incorregut la resolució recorreguda al dir en un RESULTANT que la part agent va afegir, després de tancat el període de proves i en el tràmit de conclusions, que el règim matrimonial dels Srs. Vendrell i Vaquero era el de ganancials, quan les referències al règim econòmic de ganancials que regula el vincle matrimonial dels agents ja es va esmentar en l'escrit de contesta a l'excepció dilatòria.
Un segon motiu del recurs és la "defectuosa aplicació del dret substantiu" al haver-se estimat l'excepció del mode de presentar la demanda doncs entén la part apel·lant que l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials en cap cas precisa que hagi d'haver una concordança en el "pol actiu" del procés entre les persones que promouen la citació a judici i que després presenten la demanda i, en tot cas, la Sra. Vendrell va promoure la citació a judici en el seu nom i en nom de la seva comunitat conjugal, i d'acord amb el Codi Civil espanyol, article 1385, qualsevol dels cònjuges podrà exercitar la defensa dels bens i els drets comuns per via d'acció o d'excepció, motiu pel qual la senyora Vendrell estava perfectament legitimada per tal d'instar ella sola la demanda en interès de la seva comunitat conjugal. Com sigui que en l'escrit promovent la citació es precisava que la Sra. Vendrell actuava en el seu nom i en nom de la seva comunitat conjugal, es complia suficientment amb els requisits legals per tal de clarificar quins eren els subjectes actius que promovien la demanda contra la societat Palmer.
També al·lega la part apel·lant que tampoc es dona la manca d'altres requisits o pressupostos processals en la demanda que hagin de ser obstacle per entrar a analitzar la qüestió de fons ja que el títol contractual en base al qual es fonamentaria la demanda es el contracte de compravenda del vehicle marca ORG_0, model Range Rover 4.6, xassís número SALLPAMJ45224, color verd, matricula XXXX adquirit a societat Palmer pel preu de DOTZE MIL SIS-CENTES EUROS (12.600 euros) en data de 11 d'abril del 2005, i s'ha acreditat la realitat del sinistre amb les fotografies que s'incorporen a l'escrit de demanda, per tant, consta acreditada tant la compra del vehicle com el dany sofert.
Un darrer motiu del recurs fa referència a la condemna al pagament de les costes processals ja que considera que s'hauria d'haver condemnat a la part demandada "al pagament de totes les costes processals causades tan en primera com en segona instància en el present procediment incidental en base al principi objectiu del venciment Zenó, Cod. 7, 51, 5) i en el seu defecte en base al principi de la temeritat (Ulpiá i 1'Instituta De poena temere litigantium IV, 6)".
La part apel·lant acaba suplicant al Tribunal que dicti sentència estimant el recurs en tot el seu contingut i revocant l'aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, de data 1 de febrer del 2007, condemnant a la societat Palmer al pagament de totes les costes processals en primera instància, així com les costes i despeses processals i els honoraris d'advocat, procurador d'aquesta part en aquesta instància.
V.- La representació processal de la defenent societat Palmer s'oposà al recurs doncs comparteix tots els fonament de dret de l'aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, havent quedat acreditat que el Sr. Vaquero no va promoure la citació a judici de la societat Palmer, malgrat posteriorment comparegué en la demanda. Fent esment de que "caldrà tenir present que les normes processals són ius cogens i així el procediment de citació a judici regulat positivament a Andorra, que no pot ser modificat a conveniència de les parts, i ni tan sols dels òrgans jurisdiccionals", i acaba el seu escrit de contestació al recurs demanant que es dicti aute desestimant el recurs, fent expressa imposició de les costes processals del recurs a la part recorrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.
FONAMENTS DE DRET
I.- Cal dir, en primer lloc, que hem d'entendre totes les referències que en l'escrit del recurs es fan a "la sentència" com fetes a l'aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, ja que aquesta fou la resolució dictada i que és objecte del present recurs d'apel·lació, l'aute i no sentència, de data 1 de febrer del 2007.
Donant resposta a l'al·legació que en primer lloc fa la part recorrent de l'error en que hauria incorregut la resolució recorreguda al dir en un RESULTANT que la part agent va afegir, després de tancat el període de proves i en el tràmit de conclusions, que el règim matrimonial dels Srs. Vendrell i Vaquero era el de ganancials, quan les referències al règim econòmic de ganancials que regula el vincle matrimonial dels agents ja es va esmentar en l'escrit de contesta a l'excepció dilatòria, que el que diu la part apel·lant és cert, però en tot cas es tracta d'un error irrellevant per a la resolució del plet.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles ha estimat l'excepció dilatòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda pel motiu de que un dels agents, el Sr. Vaquero, no havia promogut citació a judici de la societat Palmer.
Consta degudament acreditat en autes que la citació a judici de la defenent societat Palmer fou promoguda nominativament només per la Sra. Vendrell, així resulta de l'examen del foli 1, tot i que ho feia "en el seu propi nom i en nom de la seva comunitat conjugal espanyola de guanys", i consta igualment que posteriorment en l'escrit de demanda apareixen com a demandants la Sra. Vendrell i el Sr. Vaquero.
Necessàriament hem de recordar, com atinadament fa la part defenent en el seu escrit de contestació al recurs, que les normes de procediment son normes de ius cogens que no poden ser ignorades ni modificades a conveniència de les parts processals, tampoc pels Tribunals. I, tractant-se d'un procediment ordinari, com és el d'autes, d'acord amb l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials cal que el demandant s'adreci a la Batllia per fer citar a judici a la part demandada amb expressió de la identitat i el domicili, la cosa suposa necessàriament que hi ha d'haver, com diu l'aute recorregut, una plena concordança entre les persones que promouen la citació a judici i que després presenten demanda.
La tesi de la part recorrent es que la citació a judici complia les exigència que imposa l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials perquè la citació a judici fou instada per la Sra. Vendrell "en el seu propi nom i en nom de la seva comunitat conjugal espanyola de guanys", estant acreditat que entre els agents Srs. Vendrell i Vaquero hi ha vincle matrimonial i la seva submissió al règim econòmic matrimonial comú espanyol de ganancials. Cita l'article 1385 del Codi Civil espanyol que facultaria a la Srs. Vendrell a formular demanada en nom de la societat de ganancials.
És cert que l'article 1385 del Codi Civil espanyol, en el seu segon paràgraf, disposa que "Cualquiera de los cónyuges podrá ejercitar la defensa de los bienes y derechos comunes por vía de acción o de excepción" però, com molt bé diu l'aute recorregut, una cosa és que la Sra. Vendrell pugui exercitar en solitari la defensa de drets comuns i una altra que comparegui en representació de "la seva comunitat conjugal espanyola de guanys".
La societat de ganancials ha estat configurada per la Jurisprudència i doctrina espanyoles com una comunitat de tipus germànic en la que el dret que ostenten els cònjuges afecta indeterminadament als bens comuns, sense atribució de quotes ni tenir al facultat de demanar la divisió material mentre duri la societat, a diferència del que passa amb el condomini romà en el que hi ha quotes definides i en el que hi cap l'exercici de l'acció de divisió de la cosa comuna. Així, a la societat de ganancials cada cònjuge no es amo de la meitat dels bens comuns sinó que ambdós cònjuges conjuntament tenen la titularitat del patrimoni ganancial. D'això en resulta que la societat de ganancials no té una personalitat jurídica pròpia diferent de la dels cònjuges que la integren ja que no constitueix una persona jurídica sinó una comunitat que, per ella mateixa, no és subjecte de dret. És per això que la Jurisprudència espanyola es manté constant en que "cuando se ejerciten acciones reales hay que demandar a los dos cónyuges, y en las personales, solamente al cónyuge interesado", i en que "en relación al ejercicio de acciones personales derivadas del contrato, cuando se postula la eficacia o ineficacia de una relación negocial basta dirigir la pretensión contra aquel de los cónyuges que haya sido parte en el contrato, sin necesidad de demandar, también, al otro cónyuge que no intervino en el mismo; por el contrario, si los dos esposos tuvieron intervención, de manera directa o indirecta (representado uno por el otro) en el contrato cuestionado, la demanda debe, inexcusablemente, ser dirigida frente a los dos, pues lo contrario significa una defectuosa o inadmisible constitución de la relación jurídica procesal".
La conclusió no pot ser altra que la d'afirmar que el fet de que encara que la Sra. Vendrell promogués la citació a judici de la societat Palmer "en el seu propi nom i en nom de la seva comunitat conjugal espanyola de guanys", la posterior interposició de la demanda pels dos cònjuges, els Srs. Vendrell i Vaquero suposà un defecte legal en el mode de proposar la demanda, per quan s'incomplia amb el que disposa l'article 39 de la Llei transitòria de procediments judicials, defecte legal que fonamentava l'excepció dilatòria que ha estat estimada per l'Hble. Tribunal de Batlles, per la qual cosa ha de desestimar-se aquest motiu del recurs.
III.- El darrer motiu del recurs fa referència a la condemna al pagament de les costes processals ja que la part apel·lant considera que s'hauria d'haver condemnat a la part demandada "al pagament de totes les costes processals causades tan en primera com en segona instància en el present procediment incidental en base al principi objectiu del venciment(Zenó, Cod. 7, 51, 5) i en el seu defecte en base al principi de la temeritat (Ulpiá i 1'Instituta De poena temere litigantium IV, 6)".
No entenem aquest motiu del recurs tota vegada que la condemna dels agents al pagament de les despeses processals causades en la primera instància és plenament ajustada a dret ja que es conforme amb el principi que en aquesta matèria regeix en el dret andorrà, que és el del criteri objectiu del venciment, de manera que basta el venciment per a la perceptivitat de la condemna en costes llevat que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de l'excepció de la NOVEL·LA 82, Capítol 10 (Sentències d'aquesta Sala de 20 de novembre de 2000, 8 de gener, 12 de febrer, 22 d'abril, 14 de maig de 2004 etc.)
En el present cas, la estimació de una excepció dilatòria, com és la de defecte legal en el mode de proposar la demanda, té els mateixos efectes que la desestimació de la demanda i, per tant, en aplicació del principi objectiu del venciment, justifica abastament la condemna dels agents Srs. Vendrell i Vaquero al pagament de les costes processals causades en la primera instància.
Així, doncs, aquest motiu del recurs també ah de ser desestimat.
IV.- Com sigui que el recurs ha estat refusat en la seva totalitat, s'han de imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels agents Srs. Vendrell i Vaquero contra l'aute de data 1 de febrer del 2007 dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció civil, i confirmar íntegrament la seva part decisòria, imposant a la part recurrent les costes processals d'aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE