Sentència

TSJC- 146/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 29 de novembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Zurita va interposar demanda, en data 8-2-2007, envers la mercantil Esparza, segons la qual demanava la condemna de la defenent al pagament de la quantitat de 767,57 euros, amb més els interessos legals i les costes del procés.

La mercantil defenent va oposar-se a la demanda i per escrit de 4-4-2007 va articular, en primer terme, excepció de manca de legitimació passiva i, subsidiàriament respecte del fons, la desestimació de la demanda amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 25- 4-2007, en la que s'establia el que segueix: "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil andorrana per accions "Zurita", ha d'absoldre i absol a la societat mercantil andorrana per participacions" Esparza" de la pretensió condemnatòria exercitada en la seva contra, imposant a la primera les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de la part agent ha formulat recurs contra la sentència d'instància i, en data 2-7-2007, ha formulat escrit de conclusions, segons el qual i en atenció als arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència d'instància.

Per el contrari, la representació processal de la part defenent, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 6-9-2007, demana que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el present recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, afirma que el fet que la mercantil defenent no tingués cap activitat comercial des de 2003 o que el Sr. Vilar tingués els poders revocats són extrems aliens a la recurrent. En segon terme, considera que la mecànica habitual de les relacions comercials i de la contractació entre les agencies de viatge impossibilita que es pugui constatar la personalitat de la part contractada.

Aquesta Sala entén que el present recurs ha de ser acollit. Els arguments que justifiquen aquesta resolució són els que segueixen. En primer terme, consta acreditat a les actuacions que la mercantil Badía va emetre factura, de data 19-01-2005, per la venda d'un viatge combinat per a dues persones a les Illes Canàries. Resulta provat també que en l'esmentada factura es fa constar la identificació i l'adreça de la mercantil defenent. Resta incorporat també a les actuacions els bonos relatius als serveis d'avió i d'hotel, que acrediten que els trasllats i els serveis d'hospedatge foren emprats. Així mateix (foli 10) a la mateixa direcció de la factura s'hi va enviar una carta per part de la direcció lletrada de la part agent, en data 27-9- 2006, per la qual es comunicava l'existència del deute.

Atesa la celeritat i agilitat del tràfic en matèria mercantil i el fet que moltes de les contractacions relatives a viatges i/o serveis d'hospedatge s'efectuïn via telefònica o per internet, correspon analitzar les declaracions de voluntat contractuals des de la perspectiva dels principis de confiança i autoresponsabilitat, en harmonia amb la anhelada i desitjada rapidesa i seguretat del tempus mercantil. Des d'aquesta línia d'idees, la part agent ha acreditat els fets constitutius de la seva pretensió: contractació telefònica d'un viatge combinat per la defenent, emissió dels bonos d'hotel i serveis de transport i utilització dels mateixos per dues persones físiques. D'acord també amb el principi de la proximitat probatòria li pertoca a la part defenent provar que no fou la seva empresa la que va contractar aquest viatge o que existeixen altres fets impeditius, extintius o excloents que justifiquin el refús de la demanda.

II.- L'excepció de legitimació passiva no pot ésser atesa, tota vegada que consta no solament l'emissió de la factura i dels bonos a nom de la defenent, i la indicació en la primera del domicili social, sinó que el fet que s'indiqui que l'empresa va cessar en la seva activitat l'any 2003 o que l'apoderat de la mateixa tenia els poders revocats des de l'any 2004 esdevenen extrems que no són oposables a la mercantil agent i que, en tot cas, poden motivar una demanda de la mercantil defenent envers aquells que, utilitzant l'aparença de la societat i del seu càrrec, contracten quan aquella i/o aquest ja no són operatius. Però, cal repetir-ho, aquest extrem esdevé inoposable a la societat agent, tota vegada que no tenia forma d'acreditar que la societat no actuava, màxim si és té en compte que la mateixa no es trobava dissolta ni liquidada en el moment de la contractació i que la revocació de poders entre la Presidenta de la societat i l'apoderat li era desconeguda.

Per tant, el fet que el telèfon de la factura sigui incorrecta o que el NIF no es correspongui amb la societat, davant la inexistència al principat del número d'identificació fiscal, no impedeixen valorar a aquesta Sala que l'agent ha identificat a la persona jurídica que va contractar els seus serveis i que aquests s'efectuïn a favor de persones físiques desconegudes per la Presidenta de la societat no resta valor a les consideracions anteriors, a les que s'han d'afegir les argumentacions de la Sala respecte de la mitigació de l'onus probandi per la tesi de la proximitat probatòria i de la necessària celeritat i seguretat de la contractació mercantil en els nostres temps.

III.- Els raonaments anteriors justifiquen la revocació de la sentència i l'estimació íntegra de la demanda. Nogensmenys, en matèria de costes processals, al tractar-se d'un procediment de mínima quantia s'hauran d'imposar les costes de la instància a la part defenent, excepte els honoraris de Lletrat, al no se preceptiva la seva intervenció. Respecte a les costes d'aquesta alçada, l'èxit del recurs es tradueix en la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Zurita contra la sentència, de data 25-4- 2007, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria i declarar que procedeix estimar la demanda interposada per la mercantil Zurita contra la mercantil Esparza i condemnar a aquesta darrera al pagament de la quantitat de 767,57 euros, amb més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals, d'acord amb el que s'explicita en el darrer fonament de dret de la present sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE