Sentència
Núm. de Protocol: AD-0099-3/06 TSA: 59/07
S E N T È N C I A NÚM. 42-2008
PARTS:
Apel·lant: Narváez, S.A.
Representant: Gutierrez
Advocat: Codina
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Esteban
Advocat : Elías
A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de juny de 2008
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0099-3/06.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La societat Narváez va interposar recurs contra la resolució del MI Govern de data 18 d'octubre del 2006, sol·licitant la nul·litat de ple dret i subsidiàriament anul·lar la resolució impugnada.
2.- En la sentència del 2 de novembre del 2007, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel la societat Narváez.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 14 de gener del 2008, la societat Narváez., manifesta principalment que:
-l'escrit presentat en data 1 d'agost del 2006 fou una sol·licitud i no un recurs de reposició; per aquest primer motiu correspon la declaració de nul·litat de la resolució del MI Govern tota vegada que el seu contingut és impossible;
-es tracta d'una cancel·lació d'hipoteca i no d'una donació
-demana el pagament de les costes processals
4.- En la seva contesta de data 5 de febrer del 2008, el MI Govern manifesta principalment que:
-s'ha de distingir dos actes: la cancel·lació de la hipoteca i la transmissió dels bens per part de Tejera a favor de Narváez, acte que d'acord amb allò previst a l'article 3 de la Llei de l'ITPI resta subjecte al pagament de l'impost.
-demana el pagament de les costes processals.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre el procediment :
En el seu recurs d'apel·lació, la societat Narváez demana la nul·litat de la resolució del MI Govern de data 18 d'octubre del 2006, en considerar que el MI Govern desestima el « recurs de reposició », mentre que pretenia haver presentat una sol·licitud fonamentada en l'article 17 de la Llei del 29 de desembre del 2000.
Per contestar aquest argument, convé de recordar ràpidament el mecanisme de liquidació de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. La llei instaura un mecanisme « d'autoliquidació » del impost, com l'indica l'article 13 de la llei ja mencionada:
« 1. En el supòsit que la transmissió d'un bé o dret o la constitució d'un dret real es formalitzi a través de contracte privat, l'obligat tributari ha d'autoliquidar l'impost, presentant-lo i ingressant-ne l'import a l'oficina liquidadora del ministeri encarregat de les finances, en un termini de trenta dies a comptar des de la data del contracte privat »
En la pràctica, les obligacions concretes incumbeixen als fedataris públics. Podem citar principalment, l'article 15-4 de la Llei ja mencionada que disposa: « Els fedataris públics han d'adjuntar a la matriu de l'escriptura una copia de la liquidació de l'impost ».
L'article 17 de la Llei preveu els casos en els quals « l'administració ha de retornar l'import ingressat ». Els casos que són limitativament previstos en aquest article no corresponen als motius invocats per la societat Narváez. Així com ha remarcat encertadament la sentència recorreguda (fonament tercer), la demanda presentada en data 1 d'agost del 2006 no es podia fonamentar sobre les disposicions de l'article 17 ja mencionat. Aquest recurs en realitat estava fonamentat en les disposicions de l'article 72 de la Llei de bases de l'ordenament tributari: « contra els actes i les resolucions administratives en matèria tributaria els obligats tributaris poden interposar recurs d'alçada o de reposició, segons escaigui, en la forma i els terminis previstos pel Codi de l'Administració ».
El procediment seguit pel MI Govern és per tant correcte i el recurs de la societat Narváez s'ha de rebutjar en aquest punt.
Tercer Sobre el fons
La solució del present litigi depèn de la determinació de la naturalesa jurídica de l'acte discutit, és a dir l'acte de « donació » de data 30 de juny del 2006. En efecte es tracta de determinar l'abast d'aquest acte i de determinar si el fet generador de l'impost s'havia produït, és a dir si es va efectuar una « transmissió » (article 3 de la Llei del 29 de desembre del 2000).
La determinació de l'abast jurídic de l'acte en discussió suposa que sigui analitzada la successió dels únics fets i actes que interessin pel litigi. Les relacions entre les dues societats són complexes i convé per tant de centrar l'objecte del litigi en discussió davant aquesta Sala.
Cal recordar, de manera preliminar que segons l'article 1 de la Llei del 29 de desembre del 2000:
« 2. L'impost s'exigeix segons la veritable naturalesa jurídica de l'acte o contracte, amb independència de la denominació que les parts li hagin donat. »
Resulta de l'examen de l'expedient els següents elements:
La Junta General d'accionistes de la societat Narváez s'ha reunit en data 30 d'abril de 1996 « als efectes de complimentar els acords necessaris per tal de procedir a la liquidació del deute que aquesta societat té contret amb l'entitat « Ribes, SA ».
Desprès d'aquesta reunió, s'ha decidit principalment:
« 2n b: Consentir, en el que sigui necessari, la insolutumdació que serà atorgada per la societat « Tejera », a favor de l'entitat « Ribes, SA », dels despatxos assenyalats amb els números 1,2,3,4,5,6 i 7 formant part de l'Edifici « T.C » situat a l'XXXX » (foli 63).
« 3r. Procedir a la cessió, en plena propietat, a la societat « Tejera », dels locals comercials assenyalats amb els números 1 i 2, formant part del conjunt immobiliari « A.2000 » situat a Andorra la Vella.
Aquesta cessió serà realitzada en concepte del dret de rescabalament que ostentarà la societat « Tejera » envers « Narváez », una vegada formalitzada la insolutumdació que ha estat ressenyada a l'incís b de l'acord 2n precedent » (foli 63).
Les decisions preses en aquesta reunió s'han concretat per acta del 3 de maig del 1996, titulada « Escriptura de donació atorgada per la societat
« Narváez », a favor de la societat « Tejera » (numero 1865 del protocol del Notari ENTITY_10).
Els termes d'aquest acte són molt clars: « La societat « Narváez », a traves del seu representant en aquest acte, fa donació singular, pura, simple i irrevocable anomenada entre vius a favor de la societat « Tejera », de les unitats immobiliàries següents, formant part de l'Edifici conegut per « S.N. integrat en el conjunt immobiliari « A.2000 » d'Andorra la Vella » (veure foli 57).
Per tant, la voluntat de les parts és clara: es tracta d'una donació, que d'altra banda és la lògica de l'exercici del « dret de rescabalament » reconegut a la societat « Tejera » (veure mes amunt). Un altre element demostra que es tracta d'una donació: la societat « Alvarado SA » va presentar un recurs davant la secció civil de la Batllia en data 9 de desembre del 2005 en la qual demana principalment, « el tancament al públic i precinte judicial dels dos locals comercials que pertanyen a la societat N. SA en mèrits de l'escriptura de donació en concepte de rescabalament atorgada davant del Notari Pastor el dia 3 de maig de 1996 amb el número de protocol 1865 » (veure foli 48).
A fi de posar fi al litigi, les dues societats van concloure una transacció judicial en data 27 de juny del 2006 (veure foli 31).
En aquest acte, les parts fan una interpretació purament personal de l'abast de l'acte del 3 de maig de 1996: «Malgrat que en l'escriptura atorgada per aquelles dues persones jurídiques en data 3 de maig de l'any 1996 i autoritzada pel Notari Pastor amb el numero 1865 del seu protocol general d'instruments públics d'aquell any, el negoci jurídic formalitzat es qualifiqués com de donació en concepte de dret de rescabalament, la real voluntat de les parts fou establir un negoci de garantia, hipotecari, sobre les unitats immobiliàries que en ell s'indiquen » (foli 31, Primer, « b »).
Doncs, en la tercera « a » de la mateixa transacció judicial, es precisa que « per consegüent, de forma derivada a l'atorgament d'aquella escriptura, que en realitat tindrà la veritable naturalesa d'aixecament o cancel·lació d'hipoteca, en realitat desapareixerà per complet el gravàmen hipotecari constituït mitjançant l'escriptura publica de que s'ha fet esment anteriorment »
Aquesta interpretació no correspon a l'enunciat dels actes mencionats anteriorment. Cal recordar que les mencions contingudes en una escriptura pública revesteixen un valor probatori particular i una simple opinió personal emesa a posteriori per les parts no pot posar en discussió la naturalesa jurídica de l'acte.
D'altra banda podem remarcar que l'acte de 30 de juny del 2006 davant el Notari Barba (numero 1431: veure foli 21) no reprèn aquesta interpretació. Aquest acte estipula que la societat « Tejera » per mitjà del seu representant fa donació pura, simple, irrevocable, anomenada entre vius, a favor de la societat Narváez de les unitats immobiliàries descrites i ressenyades en l'apartat A de la part expositiva del present instrument públic... » (veure foli 28) i queda ben especificat en el mateix acte que les parcel·les « pertanyen a la societat N. SA per haver-li estat donades, en concepte de rescabalament, per la societat Narváez en escriptura autoritzada pel Notari Pastor el tres de maig de 1996, sota el numero 1865 » (veure foli 25).
Per tant, l'anàlisi de la successió dels actes és la següent: la societat Narváez havia fet una donació a favor de la societat « Tejera » per acte de data 3 de maig del 1996 i, desprès de la transacció judicial de data 27 de juny del 2006, la societat « Tejera » ha consentit una donació de les mateixes parcel·les a favor de la societat Narváez per acte de data 30 de juny del 2006.
Per tant, es va produir el fet generador de l'impost com ja l'havia mencionat correctament l'acte del 30 de juny del 2006 (veure les Declaracions fiscals, foli 28).
En conseqüència, la sentencia recorreguda s'ha de confirmar.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Narváez
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució adoptada pel MI Govern en data 18 d'octubre del 2006 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE