Sentència

TSJC- 004/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de juliol de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Ramirez va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Zurita i contra la societat Conde, en reclamació de la quantitat de 21.328,11 EUR més els interessos legals corresponents, en concepte de preavís (4.095,36 EUR), de compensació econòmica (6.135,75 EUR) i d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda (11.097 EUR), amb declaració a la CASS de les esmentades quantitats.

II.- Les societats demandades es varen oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament de la treballadora fou del tot justificat.

III.- Per sentència de data 28 de novembre del 2007 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant en part la demanda de l'actora, va condemnar solidàriament les societats Zurita SA i Conde SA a pagar a la Sra. Ramirez la quantitat de 11.097 EUR sense interessos legals, imposant les costes processals als defenents.

IV- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Les societats Conde SA i Zurita SA manifesten en base del recurs que han formulat, que cadascun dels elements o fets al·legats per l'empresa han estat provats, i fins i tot no han ni tant sols estat contradits i contestats per la contra part; que la reiteració de diversos dels casos estipulats en l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball justifica el procediment d'acomiadament malgrat i que cadascun d'aquests, considerats individualment s'hagi pogut produir en alguns casos una sola vegada, puix ens trobem davant una reiteració i una repetició dels fets aïllats que no són precisament de baixa intensitat o anecdòtics i a més en un període de temps de poques setmanes i per conseqüent molt curt.

II.- La Sra. Ramirez considera que l'indemnització atorgada en concepte d'acomiadament injustificat mereix interessos; i que la sentència impugnada hauria d'haver estimat les seves pretensions en concepte de preavís i de compensació econòmica que preveu l'article 70 de la Llei sobre el contracte de treball.

III.- La Sra. Ramirez va començar a treballar a l'hotel CERVOL del qual n'és titular administrativa la societat Zurita SA i gestiona la societat Conde SA, al mes de desembre del 2000, en qualitat d'ajudanta de cuina, amb un salari, darrerament de 1.096,60 EUR al mes. El dia 4 de gener del 2007 l'empresa va lliurar a la treballadora, una carta notificant-li el seu acomiadament sense necessitat de preavís ni d'indemnització per disminució voluntària en el rendiment durant el treball; causació de perjudicis materials greus, o lleus però reiterats ocasionats a l'empresari amb voluntarietat o per imprudència greu; en general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte, d'acord amb les disposicions de l'article 72, 6, 2 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball, pels motius concrets següents: "arribar tard sense cap justificació; dirigir-se de forma inapropriada al seu superior; baix rendiment: no arriba a remuntar i fer el servei d'esmorzar; no compleix amb les normes d'higiene : rep material congelat i ho deixa a terra sense guardar-lo al congelador, no supervisa la entrega ni avisa a ningú, causant per tant, perjudicis materials o imprudència; utilitza l'uniforme ple de brutícia i l'hem avisar que se'l canvií per un de net, donat una mala imatge, tant als clients com als seus companys; tornar a arribar tard sense justificació; no compleix amb les normes d'higiene i seguretat en el treball: conjuntament amb una altra companya de feina, descongela el pa al moble calent saben que no és la manera adequada de descongelar els aliments. Marxa al finalitzar el seu torn i s'oblida d'avisar a ningú que deixa el moble encès, posant en perill d'incendi a tota la cuina. Va ser la cap de cuina qui es va trobar tot el pa cremat a dintre del moble calent i la que va evitar el risc d'incendi, per tant, no compleix amb les obligacions i responsabilitats amb el càrrec que se li va contractar."

IV.- Per tal de determinar si els fets imputats justifiquen un acomiadament d'immediat de la treballadora, s'ha : d'una banda, de verificar si els greuges estan acreditats, i d'altra banda, si els mateixos corresponen als casos legals de comiat contemplats en la carta d'acomiadament. S'ha prèviament de posar de manifest que en la carta d'acomiadament no s'al·lega els apartats 5 i 10 de l'article 72 de la Llei, relatius a la manca de puntualitat i la injúria vers l'empresari o encarregat, el que deixa sense efecte els motius expressats per l'empresa de : "arribar tard sense cap justificació; tornar a arribar tard sense cap justificació; i dirigir-se de forma inapropriada al seu superior". El baix rendiment imputat a la Sra. Ramirez ha de correspondre a fets concrets i objectius. Força és de constatar que l'empresa no prova de cap manera que la treballadora hagi disminuït voluntàriament el seu rendiment en el treball, ja que no existeix en autes cap element per comprovar les tasques que havia de dur a terme la Sra. Ramirez amb les tasques efectivament realitzades. En canvi, en el seu escrit de demanda la Sra. Ramirez reconeix haver rebut una vegada material congelat i haver-lo deixat a terra sense guardar-lo al congelador; haver tacat un dia el seu uniforme. També ha reconegut la mateixa en judici de proves, haver descongelat el pa al moble calent i oblidar d'encendre el moble amb el pa dintre.

V.- S'ha de posar de relleu que els greuges acreditats imputats a la Sra. Ramirez corresponen a fets que es varen produir únicament en una sola ocasió, i doncs de forma aïllada. Per tant, encara que no guardar al congelador material congelat i no encendre el forn amb el pa dintre, pot correspondre a la causa legal de l'article 72 apartat 2, causació de perjudicis materials ocasionats a l'empresari per imprudència greu, en canvi, es tracta de perjudicis materials lleus i no reiterats ço que descarta l'aplicació d'aquesta norma als fets d'autes. Dit això, malgrat que cap dels fets que han generat l'acomiadament no sigui en ell mateix una causa de comiat, s'ha també de determinar si la seva acumulació constitueix mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte. A aquesta qüestió s'ha de respondre per la negativa com ho ha fet la sentència impugnada. En efecte, els mancaments acreditats no són ni greus, ni habituals per part de la treballadora i per tant no tenen la intensitat i la freqüència suficient per constituir en 6 anys de servei a l'empresa, un incompliment intolerable de les obligacions contractuals de la treballadora en el sentit de l'apartat 11 de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball. En conseqüència essent l'acomiadament de la Sra. Ramirez efectuat sense justificació, s'ha de confirmar la resolució recorreguda.

VI.- Respecte al recurs de la Sra. Ramirez , el mateix s'ha de desestimar. De la comprovació dels articles 71 i 76 de la Llei sobre el contracte de treball se'n desprèn que el legislador ha volgut sancionar tots els mancaments de l'empresari en matèria d'acomiadament, per una única i sola indemnització, prevista en l'article 76, i és una jurisprudència avui bén assentada la que només atorga al treballador acomiadat en forma indeguda, de manera improcedent, inclòs sense preavís, o de manera injustificada, la indemnització legal de un mes i mig de salari per any de servei a l'empresa. Pel que fa als interessos legals, força és de constatar que la part que recorre no al·lega cap element de dret o de fet en base de la seva pretensió, limitant-se a manifestar que "és inimaginable que la quantitat que ens es adeutada no meriti interessos".

La desestimació d'ambdós recursos imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs tant de les societats Conde SA i Zurita SA, que de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 28 de novembre del 2007 en tots els seus extrems, sense fer especial imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE