Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 183/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Sanz va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Ramirez i Toll, en reclamació de la quantitat de 97.067,81 EUR en concepte del ròssec derivat de la pòlissa de compte corrent i dels interessos i comissions fins al dia 6 de juny del 2007, més els interessos pactats.

II.- Els Srs. Ramirez i Toll van contestar que eren coneixedors que adeutaven una certa quantitat de diners, però que no podien acceptar la quantitat reclamada en no haver-ho pogut verificar.

III.- Per sentència del dia 26 de maig del 2008 l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant la demanda de l'actora, va condemnar als Srs. Ramirez i Toll a pagar a la societat Sanz, la quantitat de 97.067,81 EUR, més els interessos pactats des del dia 6 de juny del 2007, i a satisfer les costes processals.

VIII.- Contra aquesta resolució els Srs. Ramirez i Toll han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que de la prova realitzada consistent en que l'entitat bancària certifiqués quin era l'interès que havia aplicat, se'n desprèn que el percentatge aplicat no s'adequa a aquell que calia aplicar, i per tant procedia realitzar novament els càlculs en aplicació de l'interès correcte.

II.- Els Srs. Ramirez i Toll, desconeixent i conculcant la doctrina jurisprudencial que permet qualificar un recurs com un clar abús de procediment quant es limita a reiterar arguments i excepcions defensives totalment depurades en la primera instància i correctament rebutjades, novament invoquen com a excusa del pagament del deute reconegut, un càlcul erroni dels interessos per part del banc. En efecte, força és de constatar que, comprovant les al·legacions de la part recurrent contingudes en l'escrit de conclusions de primera instància, amb les exposades en el present recurs, es tracta d'una simple i reiterada repetició d'arguments, sense cap concepte nou, cap matisació dels fets provats o de la seva valoració, i sobretot sense la més mínima critica del raonament motivat del tribunal a quo, ço que imposa confirmar la sentència impugnada i condemnar als recurrents al pagament de les costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació dels Srs. Ramirez i ENTITY_6;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 26 de maig del 2008, en tots els seus extrems.

Condemnar els Srs. Ramirez i Toll a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE