Sentència
Núm. de Protocol: SS-0011-1/08 TSA: 53/08
S E N T È N C I A NÚM. 02-2009
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Almansa
Advocat: Agullo
Apel·lada: Ferreras
Representant: Bermudez
Advocat : Badía
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0011-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La CASS va interposar recurs contra l'acte administratiu del 15 de març del 2002, pel qual el Sr. Ferreras quedava inscrit com a assegurat voluntari de la parapublica.
2.- En la sentència de 17 de juny del 2008, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la CASS.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 2 de setembre del 2008, la CASS manifesta principalment que:
-l'article 48 b) del Codi de l'administració no exclou que sigui al·legable la « impossibilitat » no física, sinó jurídica,
-la matriculació del Sr. Ferreras com assegurat voluntari a la CASS és nul (o anul·lable), per quant no és compatible la condició d'assegurat voluntari amb la de resident passiu: les persones que volen obtenir o mantenir vigent una autorització de residència passiva han de tenir contractada per a Andorra, una cobertura d'assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa, amb obligació de justificar aquesta contractació.
-el Sr. Ferreras ha actuat amb manifesta mala fe, ja que era conscient que la situació d'assegurat a la CASS i la de resident passiu, eren incompatibles.
En el seu escrit de conclusions de data 20 d'octubre de 2008, la CASS precisa:
-que el procediment de revisió en seu jurisdiccional dels actes administratius es pot emprar tant per als actes nuls com pels anul·lables;
-que la conducta del Sr. Ferreras estava clarament destinada a induir a l'error a la CASS i provocar que emetés un acte contrari a dret.
-que demana la declaració de nul·litat o subsidiàriament l'anul·lació de l'acte consistent en l'afiliació i matriculació del Sr. Ferreras i declarar que tant les prestacions de reembossament percebudes com les cotitzacions efectuades estan viciades de nul·litat i condemnar al Sr. Ferreras a retornar a la CASS la diferencia entre aquelles i aquestes corresponents als darrers tres anys a comptar de la seva reclamació, el 22 de desembre del 2006, o subsidiàriament, a comptar de la data de presentació de la demanda jurisdiccional.
4.- En la seva contesta de data 26 de setembre del 2008, el Sr. Ferreras manifesta principalment que:
-l'accio que exercita la CASS únicament pot prosperar en el cas que s'adreci contra un acte nul de ple dret, però no contra un acte anul·lable (article 23 de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal)
-l'article 11 del Reglament Financer de la CASS no estableix cap impediment per raó del tipus de residència
-el Sr. Ferreras tenia consolidat el seu « status » de resident d'acord amb la normativa vigent en el moment en que va sol·licitar el primer permís de residència i ha renovat regularment el seu permís des de llavors; una norma dictada amb posterioritat no podria afectar negativament la seva situació.
El Sr. Ferreras ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 d'octubre de 2008.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El desenvolupament dels fets i del procediment en aquest cas és el següent:
Per acte de data 15 de març de 2002, el Sr. Ferreras es va matricular a la CASS en qualitat d'assegurat voluntari (veure foli 32 de l'expedient SS- 0032-2/2003).
Per decisió de data 2 de juny del 2003, confirmat per la Comissió Contenciosa de la CASS en data 26 de juny del 2003, la CASS ha anul·lat les fitxes de matriculació, de modificació i d'alta com assegurat voluntari i conseqüentment ha reclamat la suma de 9338,68 EUR al Sr. Ferreras (veure foli 13 al 16 de l'expedient SS-0032-2/2003).
Desprès del recurs presentat per l'interessat, el Tribunal de Batlles ha declarat la nul·litat de ple dret de la resolució de la CASS de 26 de juny del 2003 i amb ella la decisió del 2 de juny anterior, per una sentencia de data 10 de setembre del 2004. Aquesta sentencia ha estat confirmada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior per una sentencia de data 11 de novembre de 2005.
Desprès, la CASS ha presentat un recurs davant el Batlle, en data 27 de febrer de 2008, pel qual demanava la declaració de nul·litat o l'anul·lació de l'acte administratiu del 15 de març de 2002, en que el Sr. Ferreras va matricular-se a la CASS en qualitat d'assegurat voluntari. La CASS basa la seva demanda en l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Tercer.- Com ha remarcat la sentencia d'aquesta Sala d'11 de novembre del 2005, mencionada més amunt, es tracta d'un acte declaratiu de drets i « la revocació de l'afiliació de l'agent com a assegurat voluntari exigia recórrer al procediment previst a l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Cal per tant valorar si en aquest cas, es compleixen les condicions que el text requereix.
L'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal disposa que:
« Poden demanar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal....
L'administració publica per a obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d'un acte administratiu, d'acord amb el Codi de l'Administració »
Aquesta Sala ja ha precisat les condicions d'aplicació d'aquest article en la sentència núm.. 96-04 del 19 de gener de 1996 (Recull, pàgina 377):
« Transcorregut aquest termini sense haver exercit la potestat de revisió d'ofici, l'Administració ha de procedir a impugnar l'acte que esdevé invàlid davant la jurisdicció administrativa, fent us de les facultats que li atribueix l'article 23 de la seva llei reguladora, per tal de que sigui aquesta darrera la que, previ el corresponent procés contradictori, examini la concurrència del vici denunciat i declari la invalidesa de l'acte »
Amb la finalitat d'evitar l'aplicació d'actes il·legals si es presenta el cas, aquesta Sala ha fet una interpretació àmplia de l'article 23, ja mencionat i s'admet que es pot aplicar igualment no solament en el cas de nul·litat de ple dret sinó també en el cas d'anul·labilitat.
Per consegüent la demanda presentada per la CASS no és admissible.
Quart.- Cal per tant examinar el cas sobre el fons.
El litigi versa sobre si un resident passiu pot obtenir l'estatus d'assegurat voluntari.
Les condicions per les quals una persona te la facultat d'assegurar-se voluntàriament les fixa l'article 11 del Reglament financer de la CASS. Aquest text disposa: « Tindran la facultat d'assegurar-se voluntàriament, a condició que resideixin d'una manera permanent en el territori andorrà, les persones següents....les persones que no exerceixen cap activitat (assegurats voluntaris) ».
Cal aplicar aquest text literalment, en efecte es tracta de determinar les condicions d'aplicació de l'assegurança voluntària, cal aplicar els texts que tracten específicament aquesta qüestió i no els que es refereixen a altres matèries.
Podem remarcar que el text de l'article 11 ne fa cap distinció en funció de la naturalesa de la residència, tenint en compte d'una manera general les persones que resideixen de manera permanent en el territori andorrà. No es discuteix que l'interessat resideix a Andorra i compleix per tant les condicions previstes a l'article 11, ja mencionat essent l'únic text aplicable en la matèria.
Per tant, el recurs presentat per la CASS s'ha de rebutjar.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que l'acte administratiu del 15 de març de 2002 és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE