Sentència

TSJC- 004/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Amorós va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Sainz en reclamació de la quantitat de 30.695,62 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, més els interessos legals a comptar de la contestació a la demanda, i cotització de l'esmentada suma prop de la CASS.

II.- La societat Sainz es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que la mateixa va esser acomiadada de forma correcta i justificadament, i que la seva demanda ha estat instada amb un abús de dret manifest.

III.- Per sentència de data 24 de novembre del 2008, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part agent, va condemnar la societat Sainz a satisfer a la Sra. Amorós, la suma de 21.590,24 EUR, més els interessos legals a comptar del dia 26 de febrer del 2007, fent imposició de la totalitat de les costes a la part defenent.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Sainz ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que resulta degudament acreditat en base als elements probatoris que consten en autes, la davallada del rendiment laboral de l'empleada i les constants demostracions de manca de respecte vers la seva superior; que també ha resultant acreditat en autes el falsejament per part de la treballadora dels fulls de sumari de temps setmanal i que aquest extrem ha estat acceptat per la pròpia empleada en no contestar la lletra d'advertiment rebuda el dia 3 de maig del 2006; que per tant, s'ha de concloure que l'empresari no va acomiadar injustificadament a la Sra. Amorós, sinó que existien suficients motius que, emprant l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, justificaven el seu acomiadament immediat.

II.- La Sra. Amorós va començar a treballar pel compte de l'empresa ORG_0, esdevinguda Sainz, el dia 17 de juny de 1996. El dia 3 de maig del 2006 l'empresa va notificar a la treballadora una carta d'advertiment per baix rendiment en el seu treball; falsejament en els sumaris setmanals de temps; manca de respecte envers la seva cap de departament. El dia 19 de juliol del 2006, l'empresa va notificar a la Sra. Amorós una nova carta d'advertiment per: baix rendiment en el seu treball; manca de respecte envers la seva cap de departament, tant verbalment com gestualment; omissió de les seves indicacions al respecte de les sortides del despatx per motius personals, havent abandonat el lloc de treball sense la seva autorització; riure's obertament de les indicacions que li dona la seva cap de departament davant de la resta d'empleades; pèrdues de temps innecessàries en feines simples, interrompent la bona marxa de la feina al seu entorn; realització de trucades i gestions personals durant la seva jornada laboral; utilització del telèfon mòbil durant la jornada laboral, rebent i realitzant trucades, malgrat ser específicament prohibit, amb l'amenaça que si persistia en la seva actitud, aquesta podria motivar el seu acomiadament. Per carta del dia 15 de novembre del 2006, lliurada a mà a la Sra. Amorós, l'empresari va comunicar a la mateixa, el seu acomiadament d'immediat per: baix rendiment en el seu treball; falsejament en els sumaris setmanals de temps; manca de respecte envers la seva cap de departament, d'acord amb les causes 2, 6, 10 i 11 de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball.

III.- L'acomiadament d'un treballador ha de complir diferents requisits de forma i de fons, contemplats en l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball. L'esmentat article estableix que: "L'empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents: ...2) la causació de perjudicis materials greus o lleus però reiterats, ocasionats a l'empresari amb voluntarietat o per imprudència greu...6) La disminució voluntària en el rendiment durant el treball, evidenciada mitjançant elements objectius...10) la injúria greu vers l'empresari o encarregat o vers la família, 11) en general mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte. L'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avis de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presència de testimonis.".

Respecte la forma, la jurisprudència exigeix que l'exposició de la causa de l'acomiadament en l'avís de comiat sigui suficientment precisa i detallada per que el treballador tingui un total coneixement dels fets concrets que li son imputats per justificar el seu acomiadament. En cas d'autes, força es de constatar que la carta lliurada per l'empresari a la Sra. Amorós fa esment de greuges genèrics, sense precisió del fet concret i de la seva situació en el temps, que va originar els dits greuges. Per tant, i sense que sigui necessari examinar si pel que fa al fons, l'acomiadament esta justificat, s'ha de considerar que el mateix fou fet en forma indeguda, el que dona lloc a l'indemnització prevista en l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball.

III.- Nogensmenys, i per esser complert, s'ha de posar de manifest que tampoc l'empresa justifica l'autenticitat dels motius imputats a la treballadora. En efecte, en raó dels advertiments que foren lliurats a la Sra. Amorós els dies 3 de maig i 19 de juliol del 2006, l'acomiadament només pot basar-se en fets ocorreguts desprès del lliurament de l'última carta d'advertiment -és a dir desprès del dia 19 de juliol-, fets demostrant que la treballadora no havia fet cap cas dels advertiments que li foren notificats, malgrat l'amenaça d'acomiadament si persistia en la seva actitud. Força es de constatar que no consta en autes la més mínima prova dels elements objectius exigits per l'article 72.6 evidenciant una disminució voluntària en el rendiment durant el treball, d'injúries envers el cap de departament de la Sra. Amorós, de falsejament en els sumaris setmanals de temps, que s'hagin produïts desprès del dia 19 de juliol del 2006.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la sentència recorreguda i condemnar la part apel·lant a satisfer les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentencia del Hble. Tribunal de Batlles de data 24 de novembre del 2008, en tots els seus extrems;

Condemnar la societat Sainz al pagament de les costes processals de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE