Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-013/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Seco va formular demanda contra la societat "Talavera" en data 14 de juliol del 2008 sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a pagar a la seva mandant la suma de 161,37 euros, import de la indemnització procedent per 7 dies d'ocupació indeguda de l'immoble de la seva propietat arrendat per la defenent, més 242,05 euros com a pena convencional per aquesta, més 33 euros pel comandament que havia lliurat espatllat, més 6,60 euros pel preu de les claus no retornades, més 447,12 euros per les despeses de calefacció de l'habitatge arrendat, més 1.270 euros en concepte de treballs de pintura abonats per la seva mandant, més 137,50 euros, import dels vidres picats de l'immoble, més 250,92 euros per honoraris de Notari, condemnant-la igualment a substituir les rajoles de la cuina que es trobaven trencades i les portes de l'habitatge danyades per altres de la mateixa espècie que les malmeses o a pagar el cost de substitució, a subministrar i col·locar una finestra o al pagament de la mateixa, deduint de l'import final la suma de 1.300 euros de la fiança dipositada en el seu moment per l'adversa i imposant-li a ella les costes del procediment.
II.- En data 30 de setembre del 2007 la representació processal de la societat "Talavera" va contestar la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que el pis que ella va tenir arrendat estava net i polit quan es va retornar, que els defectes que assenyalava l'agent no havien estat causats per ella, negant igualment la procedència de la indemnització per ocupació indeguda que se li reclamava i admetent exclusivament deure la despesa de calefacció. Formulava alhora demanda reconvencional sol·licitant que de la fiança dipositada en el seu dia es restés la suma de 447,12 euros per les despeses de calefacció i es sumés la de 289,91 euros, import dels honoraris notarials que ella havia hagut d'abonar, condemnant a l'adversa a abonar-li per tant la suma de 1.142,79 euros.
III.- La demandada reconvencional va contestar oposant-se a les peticions de l'adversa i precisant que existia un error en la seva demanda en quan les despeses de calefacció sumaven l'import de 470,57 euros i no pas 447,12 euros com s'havia reclamat.
IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 24 de novembre del 2009 estimant parcialment tant la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Seco contra la societat "Talavera", com la plantejada per aquesta contra la primera, condemnant a la defenent principal a pagar a l'agent la suma de 2.007,64 euros, així com a substituir les tres rajoles de la cuina trencades i a reparar, o subsidiàriament a substituir, les dues portes danyades i la finestra de l'habitació de matrimoni de l'immoble arrendat en el termini d'un mes des de la fermesa de la resolució, possibilitant en cas contrari a la Sra. Seco per tal que procedís a la realització de dites feines a costa de la defenent, deduint de dita condemna la suma de 1.300 euros i sense fer especial pronunciament respecte de les costes generades a la instància.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Seco i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimi íntegrament la seva demanda
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 1 de setembre del 2005 la Sra. Seco va arrendar a la societat "Talavera" l'habitatge situat a la planta primera, porta tercera, de l'edifici situat a la XXXX conegut com "F.V." i la plaça d'aparcament número 4 situada al mateix immoble. No es discuteix tampoc que dita relació va finir el dia 29 de febrer del 2008 per voluntat de l'arrendatària, pactant les parts el retorn de la possessió del pis aquell mateix dia, ni tampoc que la propietària no va estar d'acord en rebre-la en aquell moment argumentant que el mateix no es trobava, segons el seu parer, en el mateix bon estat en què se li va lliurar, fet que va portar a l'arrendatària a dipositar les claus del pis a la Batllia set dies més tard una vegada es va aixecar acta notarial de l'estat del pis. Per aquesta raó, la demandant reclamava que se la indemnitzés per la ocupació indeguda de l'immoble durant aquest temps, pretensió que la Sentència recorreguda desestima.
En contra aquesta decisió la representació processal de la Sra. Seco argumenta que no es pot considerar preceptiu que l'arrendador hagi d'acceptar el retorn de la possessió d'un habitatge amb independència de l'estat en què es trobi el mateix, com estima la resolució recorreguda. No obstant, la recurrent no nega que en data 29 de febrer del 2008 se li va oferir el retorn de la possessió del pis i que ella s'hi va negar i, com posa de relleu la Sentència recorreguda, el fet que l'habitatge en qüestió no es trobés, segons el parer de la seva propietària, en les condicions adients de manteniment no justificava la seva negativa a acceptar aquest oferiment, sinó que el procedent hauria estat, tal com va fer en el moment de recollir les claus dipositades a la Batllia, acceptar el retorn de la possessió amb les reserves pertinents i demanar que notarialment s'aixequés acta per tal d'acreditar l'estat de l'habitatge, retenint la quantitat dipositada en concepte de fiança fins que es valoressin els danys que aquest presentava. Per aquest motiu, entenem que el dia en que va finalitzar el contracte i se li va oferir el retorn de la possessió de l'immoble aquest estava a disposició de la recurrent i negar-se a rebre'l i reclamar indemnització per ocupació indeguda mentre no fossin reparats els defectes que, segons el seu parer, presentava l'immoble arrendat comportava un perjudici injustificat per l'arrendatari.
II.- En segon lloc, la part apel·lant s'oposa a la decisió de la Sentència recorreguda argumentant que cal estimar la seva petició de que li sigui abonada per l'adversa la factura dels vidres de l'habitatge que es trobaven picats. Però, com posa de relleu la resolució d'instància, de les fotografies que acompanyen a l'acta notarial que consta als folis 12 i ss de les actuacions no es dedueix que existeixi l'esmentat defecte, ni menys encara la seva gravetat i el fet que als folis 36 i 37 de les actuacions constin una factura i un albarà de data 29 de maig del 2008 d'una empresa de cristalleria no és prova suficient de que fos precisa la seva substitució. Cal tenir en compte, a més a més, que la defenent sols admet l'existència de picades en la part exterior de la finestra, de tal manera que, en tot cas, no es tractaria de danys de l'interior de l'habitatge, que són aquells que es poden imputar a l'arrendatari.
III.- Pel que fa al consum de calefacció efectuat per la societat defenent, la Sentència recorreguda la condemna a pagar a l'agent la suma de 447,12 euros, mentre que aquesta estima que la quantitat procedent és la de 470,57 euros, ja que, malgrat en la seva demanda reclamava aquesta primera quantitat, es tractava d'un error que ella va posar de relleu al contestar a la reconvenció i que, d'altra banda, es deduïa del cós d'aquell escrit.
Malgrat els arguments de la recurrent, el petitum de la demanda és molt clar i és en relació a la quantitat que en ell s'esmenta que la defenent accepta la reclamació, raó per la qual d'estimar-se la petició de la recurrent l'adversa no hauria tingut ocasió de defensar-se davant d'una pretensió que no se li hauria formulat de manera explícita.
IV.- Pel contrari, han de ser estimats els arguments de la recurrent pel que fa a la decisió de la Sentència recorreguda d'estimar de la demanda reconvencional formulada per la defenent. En efecte, en dit escrit la societat "Talavera" reclamava que es condemnés a la Sra. Seco retornar-li l'import de la fiança que ella havia dipositat en el seu dia i a abonar-li el cost dels honoraris del notari que es va desplaçar a l'habitatge per constatar el seu estat i la Sentència d'instància estima la primera petició i desestima la segona. No obstant, tenint en compte que l'agent ja descomptava de la seva reclamació l'import de l'esmentada fiança cal entendre que la reconvenció quedava sense contingut en aquest punt i per tant havia estat desestimada íntegrament, fet que té rellevància en relació a les costes generades per ella.
V.- En relació a la decisió de la Sentència d'instància de no imposar les costes de la demanda a cap de les parts litigants, aquesta Sala coincideix amb aquest pronunciament, ja que la seva estimació no es pot considerar substancial i, per tant, si bé l'agent estava legitimada per defensar els seus drets, també la defenent ho estava per protegir els seus.
VI.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades per ell en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Seco contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 24 de novembre del 2009, que REVOQUEM PARCIALMENT exclusivament pel que fa a les costes de la reconvenció que imposem a la demandant reconvencional, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE