Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 296/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_3 va interposar demanda, de data 9-07- 2009, envers la mercantil ORG_1, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a la satisfacció de l'import de 143.314,37 EUR, amb més els interessos legals i les costes processals.

La representació processal de la part defenent va interessar la crida en garantia de dues mercantils.

II.- Per Aute, de data 22-10-2009, es va acordar: "ACORDA Denegar l'incident de crida en garantia formulat per la representació processal de la societat "E.R. SL" mitjançant escrit del 9 de setembre de 2009. Condemnar l'esmentada societat a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació de la mercantil ORG_1 ha interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 2-02-2010, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 23-02-2010, segons el qual demana la confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part defenent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la litis denuntiatio s'ajusta a les finalitats que la configuren. Entén que les persones jurídiques cridades a judici són les que van vendre i cobrar la mercaderia a la part ara recurrent, arrel del seu incompliment es va produir l'incompliment de la recurrent i que l'agent, la recurrent i un representat de les cridades a judici van assolir un acord de solució, pel qual es pagava una part amb una altra mercaderia (sudaderes marca Nike) i es retornava una part del preu (143.026,03 EUR). Per tant, si es condemna a la part ara recurrent, aquesta tindrà una acció de repetició contra les mercantils i aquesta constitueix una hipòtesi de la crida en garantia. Afegeix que si es confirmés l'Aute l'acció de repetició podria ser desestimada si les demandades al·leguen i proven que van lliurar la mercaderia o si oposessin alguna excepció processal que tenien amb ORG_1 vers la part agent, per no haver-se oposat en aquest plet es pogués oposar en el futur plet per a no abonar els danys i perjudicis. I, en segon terme, considera que l'acceptació de la litis denuntiatio no significaria una vulneració del dret constitucional al judici de durada raonable, atès que el tribunal valora la nacionalitat de les persones jurídiques, de manera que atorga un tracte discriminatori, a la vegada que la dilació indeguda no esdevé imputable a les parts, sinó al tribunal.

II.- Respecte del primer dels motius o greuges del recurs, s'escau posar de manifest el que segueix. Exposa la part agent en la seva demanda que va encomanar, el mes de juny de 2006, a la mercantil ORG_1 la quantitat de 53.026 samarretes per un import total de 286.340,40 euros i que les mateixes mai es van lliurar, malgrat haver-se satisfet el preu. Assevera que ambdues parts contractants van deixar sense efecte el contracte i es va retornar l'import de 143.026,03 euros al mes d'octubre de 2006. Encara però es deu la quantitat de 143.314,37 EUR, malgrat els requeriments realitzats per a obtenir el seu reemborsament.

La part defenent, i ara recurrent, addueix que la mercaderia objecte de la venda fou adquirida a les mercantils que es vol portar al procés civil (L.T.C. LTD i P.I.T. CORP) i que no es va lliurar la mercaderia perquè la mateixa fou retinguda al Port d'Amberes i no es va poder transportar al Canadà. Afegeix que l'agent, la defenent i la mercantil ORG_2 van pactar que la defenent retornaria 143.026,03 EUR i que la mercantil esmentada lliuraria sudaderes NIKE per l'import que restava pendent. La defenent va complir amb la seva obligació, però no ho va fer la mercantil que s'havia obligat a lliurar béns per import de 143.314,37 EUR.

De la documentació que es troba a les actuacions, s'escau procedir a la confirmació de la resolució d'instància. En efecte, els negocis jurídics que la part defenent hagi pogut celebrar en relació a l'adquisició de la mercaderia que s'havia compromès a lliurar a la part agent, esdevenen aliens a la part recorreguda. I en aquest sentit, són necessàries dues consideracions: una, que de l'estudi de la documental que es troba als folis 42 i 43, consistents en correus electrònics sobre la manera de solventar la manca de lliurament de la mercaderia es pot observar com tots ells són entre el Sr. Nuñez i l'adreça electrònica de la defenent i en el correu de 3-10-2006 ja es preveu que, com a compensació per no haver rebut les samarretes, s'abonaria una part en metàl·lic i es lliuraria el 50% en samarretes, però aquesta darrera prestació no es posa a càrrec d'una altra persona, diferent a les contractants, sinó que es posa a càrrec de la defenent l'enviament de la mercaderia. Consegüentment, no es requereix la crida en garantia de les persones jurídiques que, en relació a l'adquisició de la mercaderia, hagin pogut perfeccionat contractes amb al defenent. I, en segon terme, no es pot justificar tampoc la necessitat de la crida en garantia en el fet que la defenent pot exercitar accions de retorn contra les dues mercantils a les que es refereix en el seu escrit, atès que de la documentació que es troba a les actuacions no es desprèn l'existència d'un vincle solidari o de caire indivisible quant a la prestació compromesa que pugui justificar un dret de repetició, sinó que, ans al contrari, la defenent i ara recurrent es troba en total llibertat per exercitar les accions que consideri adients envers les persones jurídiques que li van subministrar la mercaderia. I en el mateix sentit, s'ha de refusar l'argument relatiu a les excepcions que es podrien utilitzar en aquest procediment i que després podria al·legar-se la seva absència o inadequada articulació, tota vegada que no s'ha justificat l'existència en el pol passiu de la relació obligatòria, una pluralitat de deutors, lligats per un vincle solidari o en atenció al caire indivisible de la prestació.

III.- En darrer terme, entén la recurrent que no es pot argumentar que la crida en garantia pugui significar una dilació indeguda del procés, per quant s'estaria atorgant un tracte discriminatori a les persones jurídiques estrangeres. Al respecte, s'ha de posar de manifest que, si bé el que afirma el jutjador d'instància és un argument que s'empra no com a ratio decidendi, sinó com a argument de recolzament, aquesta Sala no comparteix aquesta motivació, tota vegada que si la crida en causa fos procedent s'escauria la crida a les societats mercantils, amb independència de la seva nacionalitat i sense que la seva participació en el procés pogués entendre's com una dilació en el mateix, tota vegada que la seva participació es trobaria inextricablement connectada als interessos que presenten en relació amb el present procediment. Nogensmenys, cal repetir que l'argument que empra el jutjador no és l'argument decisori, sinó que el mateix es troba essencialment en l'argumentari que ha estat confirmat en l'anterior fonament de dret.

IV.- Per tant, s'escau confirmar la resolució d'instància, malgrat esdevinguin atendibles els arguments de la recurrent en relació a les consideracions de l'Aute d'instància relatives a la possible vulneració d'un judici de durada raonable. I en atenció a aquestes circumstàncies, malgrat la confirmació de la resolució d'instància, no s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X) i sí mantenir les de primera instància, en atenció al refús de la crida en garantia peticionada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1 i confirmem íntegrament la seva part decisòria, sense imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE