Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 316/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Aguilar va interposar demanda, en data 17-10-2006, envers la mercantil Esparza i el Sr. Plaza, segons la qual sol·licita que es dicti sentència, per la qual es condemni als defenent a l'abonament de la quantitat de 44.838,27 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.
La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va formular, a l'ensems, demanda reconvencional, en virtut de la que sol·licita l'estimació de l'excepció peremptòria i, respecte del fons, l'acolliment de la demanda reconvencional, amb imposició a la part agent de les costes processals.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 3-11-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM Primer.- Que hem d'estimar i estimem l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva del Sr. Plaza, formulada per la representació processal d'aquest darrer en mèrits del seu escrit de contesta a la demanda.
Segon.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Aguilar contra la societat Esparza, i estimant al seu torn parcialment la demanda reconvencional plantejada per la representació processal de la societat Esparza contra la societat Aguilar i prèvia compensació dels imports que n'han de fer l'objecte, hem de condemnar i condemnem a la societat Esparza a pagar a la societat Aguilar la quantitat total de 22.664,51.- euros, juntament amb les interessos legals devengats des de la data de la fermesa de la present resolució judicial.
Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades segons preveu el IV. CONSIDERANT d'aquesta nostra sentència".
III.- La representació processal de la mercantil Aguilar va interposar recurs contra la sentència i, en data 16-03-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual, i pels arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda sol·licita, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 6-04-2010, que es confirmi la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que el tribunal ha efectuat una valoració errònia de la prova en relació a la reconvenció i, en concret, sobre la quantitat reclamada pels repassos de guix. Així, manifesta que a les actuacions consta el conveni, de data 16-11-2004, signat entre Esparza i Mercader, en virtut del qual es contracta a aquesta darrera per a fer repassos i acabar treballs de l'obra T. 2. Afegeix que la pericial posa de relleu que l'import dels treballs realitzats per Mercader no té suport documental d'albarans ni de factures. Per tant, no s'ha acreditat els repassos que s'han fet ni la seva transcendència econòmica i s'ha de revocar la sentència, en el sentit d'excloure de la deducció la suma de 19.673,71 euros.
II.- L'examen del present recurs requereix posar de manifest les següents consideracions. Consta a les actuacions que, en data 16-11-2004, es va signar un acord entre Esparza i Mercader, en virtut del qual, s'indica que atesa la greu situació d'endarreriment de les obres de guix, es contracta a Mercader per a fer repassos i acabar treballs que Aguilar no ha complert.
La prova pericial que es troba a les actuacions (foli 569), en relació als treballs de repassos de guix, posa de manifest el que segueix: "Ni es pot constatar, ni es pot descartar, de cap manera que aquests treballs s'haguessin fet, donat que no consta l'existència de cap document, acta ordinària, acta notarial, fotografies, etc.. que permeti determinar l'estat de l'obra una vegada la va deixar Aguilar.
No es pot constatar com a correcte l'import dels treballs complementaris efectuats per Mercader i que reclama Esparza, atès que no ens consta l'existència ni de la factura dels albarans corresponents a aquests treballs".
La sentència d'instància considera que, malgrat el que indica el perit, els treballs es corresponen a repassos de feines prèviament encomanades a Aguilar i que els mateixos es troben suficientment acreditats, tota vegada que en l'ofici emès per la mercantil Mercader, ja es remet a les factures corresponents i que no l'afecta les resultes del judici, atès que la mercantil ja ha cobrat pels treballs efectuats.
Les conclusions assolides pel jutjador a quo en relació a aquesta partida de repassos no poden ésser acceptades per aquesta Sala. En efecte, com indica la prova pericial no existeixen a les actuacions els albarans corresponents a aquestes factures, de manera que si s'analitza la prova practicada s'extreuen les següents conclusions. En primer terme, el conveni signat entre Mercader i Esparza conté sis llistats de treballs. I de l'estudi del mateix, es desprèn que els dos primers apartats sí fan referència a repassos de guix mal acabats o amb defectes, mentre que els punts 3 a 5 són relatius a obres de formació de calaixos i de trasdossats i, per últim, el punt sisè conté un mandat genèric a altres treballs manats per Esparza (cfr. Foli 209). Doncs bé, arribats a aquest extrem, correspon a la part demandant reconvencional acreditar quins d'aquests treballs s'han portat a terme per a reparar els acabats amb defectes o inadequadament finalitzats per la part agent. I des d'aquesta òptica, aquesta Sala si bé pot acceptar la factura de repàs en el pis del Sr. Canals per l'import de 441,48 euros, en relació a les altres feines que Mercader (foli 297) assevera que ha cobrat i per diferents imports, no existeix a les actuacions cap prova que es tracti de feines adreçades a repassos i no que constitueixin altres treballs de guix, diferents dels destinats a reparar allò mal fet. Així, si bé en la relació d'imports satisfets per l'obra T. 2 Mercader manifesta que ha percebut les següents factures:
Si aquesta relació es posa en relació amb la documental que es troba als folis 238 i 239, com a factures de Mercader es pot constatar que l'import de les factures 10/05 i 17/05 no coincideixen, mentre que sí coincideix la factura 175/04. I a més que, a manca d'albarans, en la referida relació de factures s'indica la data, però el concepte no permet determinar si són obres de repàs o noves obres de guix, atès que el que s'indica són hores de treball, preu dels sacs i pasta. En definitiva, aquesta Sala ha d'acollir el recurs de la part agent, amb excepció de l'import, corresponent a repassos al pis del Sr. Canals i refusar la procedència del descompte de l'import de 19.232,23 euros, atès que no s'ha acreditat que corresponguin a repassos, essent la càrrega probatòria d'aquest fet constitutiu de la part demandant reconvencional.
III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Quant a les de primera instància, ha resultant que la demanda principal ha estat estimada substancialment, mentre que la demanda reconvencional s'ha acollit solament en part. Per tant, procedeix mantenir la no imposició de les costes de primera instància respecte de l'acolliment en part de la demanda reconvencional, però imposar a la defenent les costes de la instància derivades de l'estimació substancial de la demanda de Aguilar.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Aguilar, SA contra la sentència, de data 3-11-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, en el sentit de determinar que la condemna a satisfer a Aguilar, SA per la part defenent Esparza, s'ha de concretar en l'import de 41.396,74 euros,i amb imposició de les costes de primera instància a Esparza, SL, relatives a l'estimació substancial de la demanda de Aguilar i mantenir la resta dels seus pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE