Sentència

Núm. de Protocol: AD-0271-3/08 TSA: IM:01/09 (nova)

S E N T È N C I A NÚM. 77-2010

PARTS:

Apel·lant: Calatayud

Representant: en nom propi

Advocat: Ayuso

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Gomila

Advocat: Bonet

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0271-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-180, de 24 de novembre de 2008, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Calatayud i va declarar ajustades al Dret tant la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 9 de juny de 2008 com la del Govern de 30 de juliol de 2008 que desestimava el recurs d'alçada interposat contra la primera.

Les resolucions esmentades declaraven l'expulsió del Sr. Calatayud del territori nacional durant un període de dos anys per considerar la seva presència al Principat com un risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

2.- En el recurs d'apel·lació contra la sentència el Sr. Calatayud va demanar que es practiquin en aquesta instància les proves pericial i testifical que li van ser denegades en la primera argumentant que la denegació pot violar el dret constitucional a la jurisdicció i defensa; pel que fa al fons, considerava que el Tribunal no ha valorat correctament el informe mèdic que obra a les actuacions ni si el risc que representa és suficientment greu com per justificar la manca d'advertiment previ. Finalment exposa les seves condicions familiars a Andorra així com les laborals actuals i demana la revocació de la sentència.

3.- La representació del Govern va contestar l'escrit d'apel·lació argumentant que la valoració de la prova realitzada per la sentència apel·lada és correcta i que la condemna penal de que fou objecte l'apel·lant revela que constitueix un perill per la seguretat de les persones, per la qual cosa demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

4.- Aquesta Sala va dictar la sentència 15-2009, de 2 de març, desestimant el recurs d'apel·lació, confirmant la sentència del Tribunal de Batlles i denegant les proves demanades i que havien estat també denegades en la primera instància en raó a que no és procedent acordar-ne la pràctica per què sigui quin sigui el seu resultat en res afecten el nucli de la decisió, com és que els fets, declarats provats en la sentència penal, ja revelen per sí sols una conducta que avala l'expulsió administrativa recorreguda.

5.- Formulat incident de nul·litat per la part agent per considerar que amb aquest argument es vulnerava el seu dret a la jurisdicció, aquesta Sala el va resoldre per aute de 27 de juliol de 2009 reiterant els arguments de la sentència..

6.- Presentat recurs d'empara, el Tribunal Constitucional, en la sentència d'1 de febrer de 2010 l'ha estimat parcialment; considera que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció del recurrent i anul·lant la sentència de 2 de març de 2009 retrotrau les actuacions al moment anterior per tal que aquesta Sala dicti una nova sentència.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat amb el que disposa l'article 141 de la Llei Qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002 i 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència que va dictar la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles declara ajustades les resolucions recorregudes, que van basar l'expulsió del Sr. Calatayud en la realització, poc després d'haver obtingut permís de residència, de fets constitutius de delictes menors d'amenaces no condicionals i de port il·legal d'arma, i una contravenció penal de vexacions lleus.

L'apel·lant va centrar el seu recurs d'apel·lació davant aquesta Sala en què els metges que van informar en la causa penal i segons consta en informes, van acreditar que no te cap personalitat agressiva i això justificaria que no constitueix un perill per la seguretat de les persones o per a l'ordre públic, i d'altra banda argumentava que la seva vida familiar se centra al Principat exclusivament, on resideix amb una germana, havent-se rehabilitat ja que recentment disposa d'un contracte de treball.

Amb independència de la situació personal actual del Sr. Calatayud el que cal analitzar en aquesta causa és si les resolucions recorregudes s'ajustaven al Dret quan van ser dictades, i en aquells moments el fet que justificava l'expulsió no era altra que la seva conducta, que les resolucions administratives consideraven constitutiva d'un risc per a la seguretat de les persones, per les que fins i tot van ser considerades delictives i van ser objecte de condemna penal.

Tercer.- En el recurs d'apel·lació indica que abans d'acordar l'expulsió, i compte tingut que el Sr. Calatayud era estranger amb la condició de resident, calia fer-li l'advertiment previ al que es refereix l'article 119.4 de la Llei Qualificada d'immigració, i la seva manca constitueix una infracció greu del procediment determinant de la anul·lació de la resolució que li posà fi.

Tanmateix, i de conformitat a l'article esmentat, l'advertència d'expulsió no opera quan s'aplica en cas de risc greu per a la seguretat de les persones, i tot i que en el recurs d'apel·lació es formula el greuge de que la sentència no justifica que el risc, en el cas analitzat, fos greu, el cert és que ho era, i a l'efecte només cal llegir els fets que la sentència del Tribunal de Corts declara provats.

Convindrà afegir que el fallo de la sentència el condemna com autor d'un delicte major de lesions doloses fent ús d'objectes perillosos: un delicte major d'amenaces condicionals; dos delictes menors d'amenaces no condicionals i una contravenció penal de vexacions lleus.

Quart.- En relació a la sol·licitud de que en aquesta segona instància es practiquin les proves pericials i testificals demanades en la primera i denegades, en la nostra sentència anterior vem dir que "no és procedent acordar-ne la pràctica perquè sigui quin sigui el seu resultat en res afecten el nucli de la decisió, com és que els fets, declarats provats en sentència penal, revelen una conducta que avala l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció de l'ordre públic prevista en l'article 107 de la Llei Qualificada d'immigració" i en els mateixos termes ens vàrem pronunciar en l'aute que resolia l'incident de nul·litat plantejat contra la sentència als arguments de la qual afegíem "que amb l'incident no s'aporta cap element que permeti determinar que si s'haguessin practicat les proves demanades el resultat de la sentència hauria pogut ser, versemblantment, un altre, reiterant que per la resolució d'aquesta causa la relació de fets provats i per tant incontrovertibles que conté la sentència penal és determinant".

El Tribunal Constitucional que ha estimat l'empara indica que la forma en que tes denega la prova practicada "no permet saber si la pràctica de proves pericials i testificals va ser denegada per causa de la seva absència de lligam cronològic amb la decisió d'expulsió o, com es pot interpretar del redactat "en res afecten el nucli de la decisió" per causa d'un a priori de principi, el qual no permetria una correcta apreciació concreta del principi de proporcionalitat".

La prova pericial que la representació de l'agent havia proposat en la primera instància te per objecte que un perit emeti un dictamen sobre el caràcter del Sr. Calatayud sobre si es pot considerar una persona perillosa, si representa un risc per a la seguretat de les persones, dels béns o de l'ordre públic, qüestions que són precisament el supòsit de fet que conté el precepte legal que han d'aplicar els Tribunals; per tant la valoració que se li demana al perit és precisament la que han de fer els tribunals, no el perit. També demana que el perit dictamini sobre si les circumstàncies personals i familiars del Sr. Calatayud fan aconsellable que romangui a Andorra, si te algun consum de begudes alcohòliques i sobre quines poden ser les conseqüències emocionals que li produeixi l'expulsió. En similars termes es proposa la prova testifical de dos testimonis (S.D. i T.M.).

A la vista de la documentació que forma part de l'expedient, que consisteix no solament en els antecedents de les causes penals que aquesta Sala ha considerat determinats per valorar les resolucions recorregudes, sinó també els informes mèdics i policials es va considerar i es considera ara, que la pràctica de les proves demanades és improcedent perquè existeixen suficients motius de convicció per formar la decisió d'aquest Tribunal en el sentit que ho va fer i ho fa novament.

En el primer paràgraf del fonament de Dret Tercer, el Tribunal Constitucional indica que la jurisdicció administrativa ha d'apreciar la proporcionalitat de la mesura d'expulsió, i cita com exemple la durada de l'expulsió, que ha de ser, segons indica, proporcionada als elements de l'expedient i a la situació del expulsat, per la qual cosa "cal tenir en compte el conjunt de les circumstàncies susceptibles d'influenciar la durada de l'expulsió, en particular el comportament de la persona o els seus lligams familiars".

Amb independència de que és a aquesta jurisdicció a qui li correspon determinar els elements de prova que cal portar a la causa per avaluar els fets i que també correspon a aquesta jurisdicció determinar en què consisteix la proporcionalitat de la mesura administrativa adoptada en els actes que se li han sotmès a consideració, el cert és que els elements de fet que es contenen en la sentència permeten considerar la mesura d'expulsió, que va ser de dos anys, proporcionada i per ratificar l'encert de la mesura, la prova demanada, amb el contingut i abast que conté, no afecta en absolut la decisió d'aquest Tribunal.

Procedeix, en funció de tot el que s'ha exposat, la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.

Cinquè.- No hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Calatayud contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-180, de 24 de novembre de 2008, que es confirma, sense fer cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE