Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-176/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23-12-2009 el Sr. Codina i la Sra. Plaza interposen demanda conjunta de separació matrimonial, a la qual adjunten una proposta de conveni regulador per tal que sigui homologada judicialment.

II.- Per sentència, de data 21-04-2010, es decideix el que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que estimant la demanda formulada de comú acord pel Sr. Codina i la Sra. Plaza, ha de declarar i declara la separació matrimonial dels referits consorts, amb la consegüent dissolució del seu règim econòmic matrimonial.

Segon.- Aprovar el conveni regulador de la separació signat pel Sr. Codina i la Sra. Plaza, el dia 22 de desembre del 2009, el qual s'incorpora a tots els efectes a la part dispositiva de la present resolució judicial, A EXCEPCIÓ DEL PACTE CINQUÈ, PUNT 1, PARÀGRAF TERCER, restant fixada la PENSIÓ PER ALIMENTS a satisfer pel progenitor no custodi, Sr. Codina, en LA SUMA MENSUAL DE QUATRE-CENTS CINQUANTA EUROS (450,00.-EUR) PER CADASCUN DELS FILLS MENORS.

Tercer.- Oficiar al Registre Civil del Principat d'Andorra a fi que procedeixi a la inscripció de la present separació matrimonial".

III.- El Sr. Codina va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 30-06-2010, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions de 20-07-2010 i en l'informe del Mgfic. Ministeri Fiscal, de la mateixa data, es sol·licita la confirmació de la resolució dictada a la instància.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 16-09-2010 s'acorda "Primer.- donar lloc a les pretensions adduïdes per la Sra. Plaza, part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, i procedir a incorporar en autes i a efectes probatoris els diversos documents acompanyant l'escrit ans ressenyat.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al recurs d'apel·lació que ens ocupa"

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, impugna la pensió d'aliments de 450 euros, perquè és contrària als acords assolits per les parts en conveni regulador, tota vegada que en el mateix es van ponderar tots els acords adoptats i les seves conseqüències. En segon terme, afegeix també per a impugnar la pensió d'aliments que les despeses globals del Sr. Codina són molt superiors al seu salari, de forma que li resten 70 euros per a fer front a totes les despeses vàries.

II.- El present recurs no pot prosperar per les raons següents. En primer terme, el fet que en el conveni regulador les parts ponderin els pactes que assoleixen de forma conjunta, no obsta, com ha succeït en el present cas, que l'autoritat judicial es pugui negar a homologar el conveni regulador, si considera, en ares a la protecció de l'interès superior del menor, que la pensió d'aliments no cobreix totes les partides que integren els aliments en sentit ampli (habitatge, aliments estrictes, roba, educació i formació, assistència mèdica, previsió i lleure) de manera que pugui posar en perill d'assolir el desenvolupament integral del menor, així com la satisfacció de les seves necessitats.

I, en segon terme, entén el recurrent que les pensions d'aliments s'han de fixar en 400 euros per fill, per compte dels 450 euros que ha determinat el jutjador a quo. És a dir, impugna la resolució en la quantitat de 50 euros en relació a la pensió alimentària de cadascun dels fills. Si aquest extrem es posa en relació amb la prova documental, aportada en aquesta alçada, es pot concloure no solament que moltes de les despeses que assumeix el recurrent (referents a diferents préstecs no destinats a satisfer l'adquisició de l'habitatge que fou familiar), han de restar clarament supeditats als aliments dels fills menors, sinó que, a més, les despeses a les quals ha de fer front el recurrent han disminuït l'any 2010, com així clarament s'evidència amb referència a l'abonament del préstec hipotecari, el qual ha passat de 1.450 euros a 1.163 euros.

Consegüentment, pels motius exposats amb anterioritat, s'escau refusar el recurs interposat i confirmar la resolució d'instància.

III.- La desestimació del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes a la part recurrent, tota vegada que, malgrat l'especial natura de les relacions en conflicte, el recurs s'adreça exclusivament a combatre extrems patrimonials de la fixació de les mesures definitives (cfr. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Codina contra la sentència, de data 21-04-2010, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE