Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-335/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5 de novembre del 2008, la representació processal del Sr. Villegas va formular demanda d'adopció de mesures paterno-filials respecte de la nena Pera, nascuda de la seva relació amb la Sra. Codina, i la defenent es va oposar a la mateixa, formulant alhora reconvenció. El dia 21 d'abril del 2010 l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència atribuint la pàtria potestat de la menor als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a la Sra. Codina, així com l'ús del domicili que havia estat familiar, deixant pel període d'execució de Sentència la fixació del règim de visites del pare vers la seva filla i establint una pensió per aliments de 450 euros mensuals a càrrec del Sr. Villegas i a favor de la menor amb les precisions corresponents.

II.- En data 13 de maig del 2010 la representació processal del Sr. Villegas va formular demanda sol·licitant que s'executés la dita Sentència pel que fa referència al règim de visites de la Pera establert en favor del seu mandant, fixant-lo en un primer moment en tres dissabtes d'aquell mes de maig de les 10 a les 20 hores, d'acord amb la proposta feta per la psicòloga que s'havia entrevistat amb ella, i, posteriorment, establint un règim definitiu en la forma que es recollia en el citat escrit.

III.- L'Aute dictat en data 15 de novembre del 2010 va decidir establir un règim de visites a favor del Sr. Jorge Manuel Da Coneiçao Freitas envers la seva filla menor Pera consistent en:

Caps de setmana alterns, havent el pare de recollir la Pera a la sortida de l'escola el divendres i reintegrar-la el dilluns següent al mateix indret,

Els dimecres des de la sortida de l'escola fins a les 21:30 hores en que l'haurà de reintegrar al domicili de la mare o a la persona que indiqui aquesta, ja sopada,

La menor es trobarà en companyia del seu pare i mare durant la meitat de les vacances escolars corresponent al Sr. Villegas la primera meitat els anys parells i la segona meitat els anys senars. Que als efectes d'evitar posteriors incidents o aclariments en període d'execució, s'ha d'indicar que el primer període s'iniciarà el darrer dia de col·legi i a la sortida del mateix, efectuant-se l'intercanvi el dia que correspongui segons és usual a les 20:00 hores i finalitzant la segona meitat a les 20:00 hores del dia anterior a la tornada a l'escola,

La menor podrà romandre amb cadascun dels progenitors les celebracions pròpies d'aquests (aniversaris, onomàstiques, dia del pare i de la mare) durant tot el dia de les 09:00 hores fins les 21:30 hores i en cas de ser el dia lectiu, el progenitor la recollirà a la sortida de l'escola i la reintegrarà al domicili matern o a la persona que l'indiqui la Sra. Codina a les 21:30 ja sopada,

En quan a les celebracions pròpies de la filla, el pare gaudirà de la companyia d'aquesta els anys parells pel que fa a les onomàstiques i els anys senars pel que fa als aniversaris, durant tot el dia de les 09:00 hores fins les 21:30 hores, i en el cas de ser lectiu la recollirà a la sortida de l'escola, reintegrant-la al domicili matern o a la persona que l'indiqui la progenitora a les 21:30 ja sopada.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Codina i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la fixació d'un règim de visites en els termes que exposa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la Sra. Codina es fonamenta en la tesi que l'actuació del Sr. Villegas respecte de la seva filla Pera perjudica a la menor, raó per la qual demana de manera principal que es mantingui un règim progressiu de visites de la nena respecte del seu pare sense pernoctació i, atès que el que estableix l'Aute d'instància s'interfereix amb el dia que ella té lliure, sol·licita subsidiàriament que es limitin els caps de setmana des dels dissabtes al matí fins el dilluns a l'entrada de l'escola i les vacances escolars d'estiu i Nadal en quinzenes.

II.- Per tal de defensar que és procedent mantenir un règim de visites progressiu entre pare i filla la recurrent al·lega l'existència d'una sèrie de situacions que, segons el seu parer, fan aconsellable aquesta mesura i que resulten de l'incompliment per part del Sr. Villegas i la seva actual esposa de les seves obligacions envers la Pera, perjudicant d'aquesta manera a la menor.

Per tal de donar resposta als greuges que exposa la recurrent cal destacar, en primer lloc, que el contacte i la relació que s'estableix entre un menor i el progenitor que no conviu amb ell repercuteix clarament en el seu benefici, ja que els nens necessiten del referent tant patern, com matern, de tal manera que, excepte que sigui precís un règim transitori per tal d'adaptar el fill a la nova situació o que aquests contactes s'hagin de restringir momentàniament o definitivament, el més convenient és que aquest mantingui una relació el més estreta possible amb el progenitor amb el qual no conviu, o s'integri en la família que aquest ha format. Per aquesta raó, els progenitors han d'intentar resoldre els problemes petits o grans que el manteniment d'aquesta relació pugui comportar per ells, sempre que aquests no suposin també un perjudici pels menors. En el mateix sentit, han d'evitar que els nens tinguin coneixement dels conflictes que enfronten als seus pares i, en qualsevol cas, han de tractar que aquests no repercuteixin sobre el concepte que aquests els hi mereixen.

III.- Pel que fa a les manifestacions de la Sra. Codina sobre l'actuació del Sr. Villegas, o de la seva actual parella, i sobre les circumstàncies en les què es produirien les visites que estableix l'Aute recorregut, entenem que la recurrent no aporta cap prova de la veracitat de les seves afirmacions, ni de la probabilitat dels perjudicis que aquestes podrien produir a la Pera.

En aquest sentit, afirma la recurrent que el Sr. Villegas i la seva parella tenen criteris diferents als seus pel que fa a l'educació de la Pera, però ni ho prova, ni en principi això suposa un problema, en quan és inevitable i no s'acredita que els què manté el citat senyor siguin erronis o pitjors que els seus. Manifesta igualment que el pare es desentén dels problemes de la menor en relació a les seves dificultats amb el menjar i pel que fa al seu tractament de logopèdia i homeopatia, dóna un tractament diferent a la nena respecte dels seus fills, la va portar un dia a l'escola amb dècimes, la seva actual parella s'interfereix en temes que no li corresponen i la Pera no disposa d'un espai propi a casa del seu pare i conviu amb fills del Sr. Villegas, que no són parents seus i que es troben en tractament psicològic. No obstant, ni prova la realitat de les seves afirmacions, ni alguns d'ells es poden considerar perjudicials per la nena, perquè el fet de conviure amb altres nens li pot ser beneficiós, encara que aquests siguin fills de la parella del seu pare i, en qualsevol cas, es tractaria de perjudicis menors en relació als beneficis que li pot comportar la relació amb el seu progenitor, encara que aquest ha d'intentar evitar-los.

IV.- D'altra banda, la recurrent tampoc prova que els fets que descriu hagin perjudicat a la Pera, ni concretament que aquesta s'hagi aprimat, ni, en qualsevol cas, que això sigui conseqüència de les breus estades amb el seu pare. Pel contrari, dels informes que consten a les actuacions es dedueix que dels contactes que ha tingut la menor amb el seu progenitor s'han desenvolupat amb èxit. Així l'informe elaborat per la psicòloga infanto-juvenil Sra. Álvarez en data 2 de juliol del 2010 (foli 320) l'únic problema que destaca és la preocupació de la menor vers el benestar de la seva mare, que és aquesta qui ha d'intentar esvair, o que coneix temes que pertanyen als adults i que no és apropiat que conegui una nena de set anys d'edat, però aquest fet tant pot ser degut l'actuació del seu pare com de la seva mare, i que tots dos han d'intentar evitar. Pel que fa a l'informe realitzat per la mateixa professional en data 13 de setembre del 2010 (foli 323), en ell es destaca que la Pera es sent còmoda amb la parella del seu pare i amb els fills d'aquesta i es mostra il·lusionada de poder tenir visites amb el seu progenitor, de tal manera que la Sra. Álvarez recomana l'establiment d'un règim de visites fix, consistent en caps de setmana alterns recollint el seu pare a la menor el divendres per la nit quan aquell acabi la feina i retornant-la el diumenge a la nit, així com tots els dimecres de 19 a 21 i les vacances compartides de forma equitativa, que és el que amb petites variacions estableix l'Aute recorregut.

Per aquestes raons, entenem procedent desestimar la demanda principal de la recurrent en el sentit de que es mantingui el règim de visites progressiu que el mateix Sr. Villegas sol·licitava en la seva demanda d'execució de Sentència per tal que es portés a terme en un primer moment, entenent que de les entrevistes que s'han produït entre pare i filla no resulta que no es pugui establir un règim de visites estable, més enllà d'uns problemes que els mateixos progenitors poden, i han, de resoldre en interès de la seva filla.

V.- Finalment, com a petició subsidiària, la Sra. Codina sol·licita que es limitin els caps de setmana del dissabte al matí fins el dilluns a l'entrada de l'escola, ja que els divendres és el dia que ella té lliure, però tampoc aquesta petició es pot estimar, ja que el divendres és un dia lectiu per la menor i, en tot cas, els problemes laborals de la recurrent no poden comportar que es redueixin els dies que la nena passa amb el seu pare. Pel que fa a la reducció de les vacances escolars d'estiu i Nadal en quinzenes, no resulta de les proves aportades a les actuacions que aquest sigui el règim més beneficiós per la nena, raó per la qual també en aquest punt cal confirmar la resolució recorreguda.

VI.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les seves costes atesa la naturalesa del procediment i allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Codina contra l'Aute dictat en data 15 de novembre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE