Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0104/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Pina va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment de mínima quantia contra la companyia Gomila, SA, en reclamació de la quantitat de 963,73 EUR en concepte d'indemnització pels danys materials causats al seu vehicle, amb els interessos legals a comptar de la data d'emissió de la factura, o subsidiàriament, de la data de contesta a la demanda, més la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La companyia Gomila, SA, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que és precisament el demandant l'únic responsable de la producció de l'accident.

III.- Per sentència de data 23 de febrer del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar íntegrament la demanda formulada per la part agent, absolent conseqüentment a la companyia Gomila, SA, de la pretensió condemnatòria exercitada en la seva contra pel Sr. Pina, fent imposició a la part actora de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Pina ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el comportament adoptat pel Sr. Cañete amb posterioritat a l'accident, denota clarament la seva responsabilitat en la producció del mateix; que en efecte, aquest darrer va marxar del lloc dels fets sense identificar-se ni realitzar la corresponent declaració amistosa d'accident, circulava amb una taxa d'alcoholèmia de 1,61g, la qual cosa comportant que el mateix no circulés normalment, sinó que ho fes de manera totalment imprudent, imprevisible i temerària, i va aturar el seu vehicle de manera totalment brusca, sobtada i sense la presència de cap mena d'obstacle que justifiqués aquella incomprensible maniobra de frenada; que en un procediment de mínima quantia no s'escau imposar a aquesta part les costes judicials.

II.- Són fets pacífics que el dia 18 de desembre del 2009 el Sr. Pina circulava per la carretera general número 2 conduint el seu vehicle Citroen, matrícula espanyola XXXX, seguint el vehicle de marca ORG_0 matrícula XXXX, propietat de la societat Julián, SA, conduït pel Sr. ENTITY_6; que en arribar a la vila de Canillo, el vehicle conduït pel Sr. Pina va col·lidir amb la seva part davantera, amb la part posterior del vehicle conduït pel Sr. Cañete..

Es cert que desprès de l'accident el Sr. Cañete va marxar del lloc dels fets sense identificar-se, i conduïa el seu vehicle sota els efectes de l'alcohol; nogensmenys, aquests elements només poden deixar suposar que el Sr. Cañete va tenir una conducta pot ser imprudent, imprevisible i temerària, però no són suficients per provar que això fou la realitat. En canvi, si que el Sr. Pina va infringir les disposicions de l'article 7 del Codi de la Circulació que estableixen que el conductor d'un vehicle que circuli darrere d'un altre ha de deixar lliure una separació suficient per tal d'evitar possibles col·lisions en el cas de disminució brusca de velocitat per part del vehicle que el precedeix. A més a més, s'ha de posar de relleu que l'accident es va produir en l'aglomeració de Canillo, on la velocitat està limitada i on s'ha de circular amb prudència per raó dels obstacles que sempre puguin sorgir en una zona urbanitzada. Per tant, no acreditant de manera fefaent el Sr. Pina que l'accident d'autes fos degut a una maniobra incorrecta o imprudent del Sr. Cañete, s'ha de confirmar la resolució apel·lada sobre el fons del litigi.

III.- Al contrari s'ha d'estimar el recurs respecte a la qüestió de les costes judicials, ja que segons la jurisprudència d'aquesta Sala, en els procediments de mínima quantia, on l'assistència lletrada és facultativa, es pot fer imposició de les costes, únicament quan existeixen circumstàncies excepcionals, com mala fe o temeritat d'una de les parts. En el cas d'autes, existeix un dubte respecte a la conducta del Sr. Cañete, que exonera la part actora de tota mala fe. En conseqüència, no s'ha de fer especial imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 23 de febrer del 2011, llevat pel que fa a les costes judicials;

No fer especial imposició de les costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE