Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-118/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juliol de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Luís va formular demanda de separació contra el Sr. Pina en data 29 d'abril del 2010, sol·licitant que es declarés la separació dels consorts, que s'establís que la pàtria potestat sobre els fills comuns fos exercida pels dos progenitors i la seva guarda i custòdia s'atribuís a la seva mandant, que s'atribuís el domicili que havia estat familiar al Sr. Pina, que es fixés un règim de visites que descrivia a favor del citat senyor i una pensió d'aliments a favor dels menors i a càrrec del seu pare de 425 euros per cada un d'ells, satisfent les seves despeses extraordinàries els dos progenitors per meitat i que es dissolgués el règim econòmic matrimonial dels esposos.

II.- En data 20 de maig del 2010 el Sr. Pina va contestar a la demanda, admetent que es declarés la separació dels esposos i la dissolució del règim econòmic matrimonial que els unia, que la pàtria potestat dels menors s'atribuís als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a la seva mare, que el domicili que havia estat familiar se li adjudiqués a ell, proposant un règim de visites als seus fills i a favor seu que descrivia, però argumentant que la pensió d'aliments que l'adversa reclamava per atendre a les necessitats dels menors era superior a les seves possibilitats, de tal manera que calia fixar-la en 220 euros mensuals pels dos nens, a menys que s'acredités que aquestes eren superiors en el qual cas n'abonaria el 40%, i precisant quines eren les despeses que considerava extraordinàries, que admetia pagar en un 40%, excepte pel que fa a les extraescolars, que cada progenitor pagaria si tenia els nens al seu càrrec.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 28 de febrer del 2011 va decidir estimar parcialment la demanda interposada per la Sra. Luís contra el Sr. Pina, declarar la separació dels esposos, deslliurant-los del deure de convivència i la dissolució del règim econòmic matrimonial, establir que la pàtria potestat sobre els fills menors d'ambdós litigants, Cañellas i Vendrell, seria exercida de manera compartida entre els dos progenitors, quedant sota la guarda i custòdia de la seva mare, amb un règim de visites a favor del seu pare que descrivia i fixar la pensió alimentària a favor dels menors en 250 euros mensuals per cada un d'ells, havent-se de repartir els litigants les despeses extraordinàries dels menors a raó del 50% cada un, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Pina i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es declari que la pensió que ell ha de pagar a la Sra. Luís en concepte d'aliments en favor dels seus fills és de 360 euros mensuals per tots dos, sense fer especial condemna en costes.

V.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Luís i, d'acord amb els arguments que es recullen a les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de fixar la pensió d'aliments que el Sr. Pina ha de pagar en favor dels seus fills, com a mínim, en sis-cents euros mensuals.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Tant el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Pina, com aquell que ha presentat la representació processal de la Sra. Luís, es refereixen exclusivament a l'import de la pensió d'aliments que la Sentència d'instància ha considerat procedent fixar en benefici dels menors Vendrell i Cañellas i a càrrec del seu progenitor, ja que mentre el Sr. Pina estima que és superior al que correspondria segons les despeses dels nens i que, per tant, s'ha de rebaixar a 360 euros mensuals per tots dos, la Sra. Luís considera que aquest s'ha de fixar en relació als ingressos dels seus progenitors i que ha de ser com a mínim de 600 euros mensuals pels dos nens.

Per aquest motiu, l'objecte del litigi és si la pensió d'aliments que ha de pagar el progenitor d'un menor que no conviu amb ell s'ha de fixar d'acord amb les seves despeses, o si allò procedent és tenir en compte quines són les possibilitats que els hi poden oferir els seus progenitors d'acord amb els seus ingressos i la jurisprudència d'aquesta Sala és reiterada en el sentit de que els paràmetres a utilitzar per tal de fixar-la són no sols les necessitats dels fills, sinó també les possibilitats econòmiques dels seus pares.

II.- En aquest sentit, cal destacar que els fills menors tenen dret a ser alimentats pels seus pares amb el nivell més alt possible d'acord amb les possibilitats d'aquests i les seves necessitats, gaudint igual que ells dels ingressos que perceben els seus progenitors, ja que no es tracta de oferir als nens els mitjans indispensables per la seva subsistència, sinó d'atendre les seves necessitats de tal manera que puguin gaudir de les màximes possibilitats de desenvolupament físic i psicològic.

En el cas present, ha quedat acreditat que el Sr. Pina té uns ingressos mitjans de 1.790 euros mensuals (foli 95), tot i que el mes de juny del 2010 se li haguessin restringit les hores extraordinàries que abans podia fer (foli 76). Pel seu cantó, la Sra. Luís cobra 990 euros mensuals (foli 110), encara que reconeix que alguns mesos cobra altres quantitats per beneficis ja que la guarderia en la què treballa és seva, raó per la qual es pot estimar que els ingressos dels dos consorts són similars. D'altra banda, en Vendrell té en l'actualitat sis anys i la Cañellas en té 3 i aquesta Sala ha considerat repetidament que el cost de satisfer les necessitats d'un menor d'edat s'ha de fixar en l'actualitat aproximadament entre 600 i 800 euros mensuals per cada nen, com destaquen les Sentències d'aquesta Sala de 15 d'abril, 28 d'octubre i 23 de desembre del 2010, entre altres, quantitat que es pot augmentar en el supòsit de que el nivell d'ingressos dels pares ho permeti, però que sols es podria disminuir, i en una proporció mínima, en el cas que es considerés que la situació d'aquell que l'ha d'abonar és molt precària.

Atès que de les actuacions es dedueix que els ingressos del Sr. Pina li permeten perfectament fer-se càrrec d'una pensió d'aliments a favor dels seus fills de 700 euros mensuals per tots dos, que el mateix es pot dir dels que percep la seva mare i destacant fins i tot que els càlculs que fa el recurrent sobre les despeses dels seus fills ni són els únics elements a tenir en compte, ni es poden considerar ajustats a la realitat (ja que per exemple considera que els dos nens sols gasten en roba i sabates 1.000 euros l'any, o 100 euros mensuals per menjar i res per altres conceptes com ara habitatge, llum o calefacció), considerem procedent modificar en aquest sentit la resolució d'instància, mantenint la resta dels pronunciaments que conté.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs formulat pel Sr. Pina i estimar-se el presentat per la Sra. Luís no procedeix fer especial pronunciament sobre cap dels dos atesa la naturalesa del litigi i de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Pina i ESTIMAR el plantejat per la representació processal de la Sra. Luís contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 28 de febrer del 2011, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar la pensió d'aliments que el Sr. Pina ha de pagar en benefici dels seus fills en tres-cents cinquanta euros mensuals per cada un d'ells, CONFIRMANT l'esmentada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes dels dos recursos.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE