Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0193/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Plaza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Escolano, en reclamació de la quantitat de 216.525,73EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament il·legal i d'havers laborals pendents de pagament, amb els interessos legals a comptar de la data de l'acomiadament, i imposició expressa a la part defenent de la totalitat de les costes judicials, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat i procurador, més cotització de l'esmentada quantitat prop de la CASS.

II.- La societat Escolano va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que quan la part demandant al·lega indefensió, posa de manifest una mala fe aclaparadora, doncs coneixia perfectament la difícil situació econòmica de la societat, no nomes perquè aquesta era de domini públic, sinó també per raó del seu càrrec en el si de l'empresa; que el motiu d'acomiadament no necessita més desenvolupament per ser concret, no nomes perquè una persona amb la qualificació professional com la del Sr. Plaza entén perfectament el sentit de l'expressió fallida tècnica, sinó perquè la carta va acompanyada del corresponent informe econòmic que constata la situació de l'empresa; que la relació laboral que vinculava les parts és una relació laboral especial d'alta direcció; que l'article 91 del Codi de les Relacions Laborals estableix determinades causes objectives d'acomiadament pels contractes per temps indefinit que no son aplicables a d'altres tipus de relacions laborals com és el cas d'autes.

III.- Per sentència de data 5 de maig del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Escolano, a satisfer al Sr. Plaza la suma de 216.525,73EUR, amb els interessos legals des del 8 d'abril de 2010 i les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; i a cotitzar el dit import a la CASS.

V.- Contra aquesta sentència la societat Escolano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el primer jutge ha fet una interpretació errònia de l'article 91 del Codi de les relacions laborals, que en cap punt diu que els contractes per un cert termini quedin exclosos de les causes objectives d'acomiadament; que aquesta interpretació contradiu l'ordenament jurídic vigent al Principat i els pactes entre les parts; que el fet que ens trobem davant d'un càrrec de confiança necessàriament ha de tenir repercussions en la interpretació de la legislació i els pactes contractuals aplicables; que la causa que en el cas d'autes va originar l'acomiadament del Sr. Plaza és un cas indiscutible d'acomiadament justificat però no disciplinari; que per tant s'ha d'aplicar el pacte contractual vuitè del contracte; que el caràcter imperatiu de les normes contingudes en el Codi no té un abast absolut, i no és admissible interpretar un contracte i la legislació sempre en el sentit que més beneficiï al treballador, almenys en els casos en que dit treballador és un alt directiu; que la situació de feblesa amb la que s'acostuma a justificar l'imposició de costes a l'empresari, en el present cas és inexistent.

II.- En data 1 de març del 2007 la societat Escolano va signar amb el Sr. Plaza un contracte de treball per una durada de 5 anys. Per carta de data 27 de gener del 2010, la societat Escolano va comunicar al Sr. Plaza el seu acomiadament per causa objectiva establerta a l'article 91 del Codi de les Relacions Laborals.

El referit article estipula que: "En els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, mitjançant un preavís fet amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l'article 90.1, quan concorri alguna de les causes següents:...c) quan hi hagi la necessitat objectivament acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció...".

Resulta de la formulació de l'esmentat article 91 del Codi de les Relacions Laborals, que l'acomiadament per causes objectives nomes pot afectar els contractes de treball per temps indefinit. En efecte, si el legislador ha precisat expressament en el text. " En els contractes per temps indefinit", és que manifestament, i de manera clara, ha volgut reservar l'acomiadament per causes objectives als contractes per temps indefinit, a l'exclusió dels altres contractes de treball, i particularment dels contractes per durada determinada o per a obra o servei concret. Per tant, no hi ha lloc a interpretar la norma legislativa que resulta molt clara i sense ambigüitat, sinó a aplicar-la tal com la Llei ho exigeix dels Tribunals.

III.- Essent totalment improcedent l'acomiadament del Sr. Plaza, el mateix té dret a percebre l'indemnització prevista a l'article 98.2 del Codi de les Relacions laborals, a la qual es substitueixen en el present cas, les disposicions contingudes en l'apartat vuitè c del contracte, més favorables al treballador, més concretament: " ...en el cas que Escolano vulgui resoldre la relació laboral abans de la data de fi del contracte sense causa justificada, haurà d'indemnitzar al Sr. Plaza amb el pagament del total de les anualitats que faltin per l'acabament del contracte, més un 50% de l'import de la part fixa (sou i prima)". Atès que un acomiadament improcedent s'equipara a un acomiadament injustificat, s'ha de confirmar la resolució impugnada.

IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes de segona instància a càrrec de la societat Escolano en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 5 de maig del 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Escolano al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE