Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-230/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Pla, va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Pastor, en reclamació de la quantitat de 98.323,69 EUR, en concepte de saldo deutor de compte corrent, amb els interessos bancaris de descobert liquidats fins el dia 8 de novembre del 2009, la qual haurà d'incrementar-se amb els interessos de descobert establerts per l'ABA que es produeixen des del dia 9 de novembre d'aquest mateix any i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, i en pagament de la totalitat de les costes judicials, incloses les despeses d'advocat, procurador i taxes.

II.- La societat Pastor, declarada en fallida, no va comparèixer, malgrat haver estat degudament citada, i fou declarada en rebel·lia processal.

III.- Per sentència de data 18 de maig del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Pastor a pagar a la societat Pla la quantitat de 98.323,69 EUR augmentada amb els interessos calculats als tipus previstos per l'ABA per descobert en compte, comptadors a partir del dia 9 de novembre de 2009, i fins al total pagament del deute, així com al pagament de les costes processals ocasionades, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Pla ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que, per les raons contemplades en el seu escrit de conclusió, té dret a exigir les comissions pactades fins a que el deute s'hagi eixugat per complet.

II.- Per contracte de data 16 de gener del 2007, la societat Pastor, va obrir en els llibres bancaris de la societat Pla un compte corrent. En data 31 de maig del 2007 el Banc va atorgar a la societat Pastor un crèdit en compte corrent d'un import de 14.800 EUR, per una durada d'un any, prorrogable tàcitament de mes en mes, mentre qualsevol de les parts no notifiqui fefaentment a l'altra, la voluntat de donar per definitivament extingit el crèdit, amb una antelació mínima de 30 dies naturals al venciment del termini principal o de qualsevulla de les seves prorrogues.

Per carta de data 21 d'abril de 2010, rebuda el dia 26 del mateix mes, la societat Pla va comunicar a la societat Pastor, la seva voluntat de declarar el referit crèdit extingit a partir del 9 de juny de 2010. En data 29 de desembre del 2009 el compte corrent de referència presentava un saldo deutor de 98.323,69 EUR. Essent acreditat el deute mitjançant les proves que consten en autes, i davant el silenci processal de la part adversa, el primer jutge, de manera ajustada al dret, va condemnar a la societat Pastor a pagar a la part agent la quantitat reclamada de 98.323,69 EUR amb els interessos contractuals convinguts. La problemàtica que s'ha de resoldre en tràmit d'apel·lació, consisteix a determinar si, a més dels interessos contractuals, s'ha d'incrementar la quantitat reclamada i deguda, de les comissions bancàries.

III.- La resposta a aquesta dificultat ha d'esser negativa per les raons que segueixen. És cert que no existeix cap impediment jurídic per que un banc pacti en un contracte de crèdit en compte corrent, amb el seu client, que aquest darrer satisfaci a l'entitat bancària creditora els interessos i comissions meritats i liquidats sobre el crèdit disposat. Ara bé, tal com ho manifesta la part recurrent en el seu escrit de conclusions, la comissió bancària per la concessió del crèdit no obeeix a cap finalitat penalitzadora de l'acreditat que no compleix la seva obligació, contràriament als interessos, sinó que respon a una contraprestació pactada en el contracte de crèdit en compte corrent. Per tant, essent la comissió derivada de l'execució del contracte i doncs relacionada a la vigència d'aquest contracte, una vegada el crèdit extingit, la comissió pactada no té cap suport ni fàctic ni jurídic, per haver-se acabat la contraprestació contractual del banc.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada, fent imposició de les costes de segona instancia, a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18 de maig del 2011, imposant les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE