Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 346/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Alfaro va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Anaya, en reclamació de la quantitat de 41.316,50 EUR, en concepte de pagament de factures de subministrament de mercaderies, amb els interessos legals a comptar del dia de contesta a la demanda, així com les despeses judicials ocasionades, amb inclusió de les despeses d'advocat i de procurador.

II.- La societat Anaya va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que la reclamació efectuada per la societat demandant obvia els pactes existents entre ambdues empreses, vulnerant així les obligacions i els acords comercials establerts entre les parts.

III.- Per sentència de data 14 de setembre del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant integrament la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Anaya a satisfer a la societat Alfaro la quantitat de 41.316,50 EUR, amb els interessos legals, comptadors des del 10 de juny del 2009, i a abonar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Anaya ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre ha sol·licitat la pràctica de la prova III.- Pericial Comercial que fou denegada en primera instància, pretensió rebutjada per Aute d'aquesta Sala de data 20 de març del 2012. Sobre el fons del litigi manifesta: que, tractant-se de material molt condicionat per la tecnologia amb un preu d'adquisició que es veu molt ràpidament devaluat, existia entre les parts un pacte comercial consistent en que el subministrador de la mercaderia s'obligava amb els corresponents comercials, a protegir els preus d'adquisicions en el supòsit que no es produeixi la comercialització del producte en els terminis previstos; que aquesta protecció consistia en l'abonament de la diferència del valor o en el seu cas la recuperació del producte, retornant el valor sempre de la factura.

Per Aute de data 22 de desembre del 2011 ha estat decretada la cessació de pagament i fallida de la societat Anaya, havent estat nomenats Administradors Judicials els Srs. Carnero i Cano. Per escrit de data 9 de febrer del 2012 el Sr. Carnero va manifestar que interessava a l'Administració Judicial, la continuació de les actuacions.

II.- Prèviament s'ha de posar de relleu que la societat Anaya no fa més que reiterar en segona instància, els arguments ja desenvolupats en primera instància i correctament rebutjats pel primer jutge, sense manifestar cap crítica concreta de la resolució impugnada, ço que seria suficient per desestimar el recurs.

Nogensmenys, si per ésser complet examinem el fons del litigi, força és de constatar que el recurs no pot prosperar de cap manera.

En efecte, l'únic motiu d'oposició de la societat Anaya a la reclamació de la societat demandant, consisteix en pretendre que existia entre les parts, un pacte comercial de protecció dels preus de la mercaderia subministrada. Tal com ho ha posat de relleu el primer jutge, la societat recurrent no acredita de cap manera l'existència del referit pacte comercial. Encara que la prova pericial comptable denegada hagués pogut establir l'existència d'una pràctica comercial de protecció dels preus, això no canviaria res, atès que el què la mateixa societat ha d'acreditar és, no una pràctica genèrica, sinó que ambdues parts havien convingut sotmetre les seves relacions a aquesta pretesa pràctica comercial. Aquesta prova no tant sol no la fa la part recurrent, sinó que al contrari, tota la documentació comercial que consta en autes, i en particular els pagarés, estableix que no es tractava de mercaderia lliurada en dipòsit per la seva comercialització en un termini convingut, sinó de mercaderia venuda a preu ferm i definitiu, exigible a recepció de la mateixa.

III.- Conseqüent s'ha de desestimar el recurs i condemnar la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, en raó del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14 de setembre del 2011 en tots els seus extrems i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE