Sentència
Núm. de Protocol: AD-0106-2/2009 Núm. de Rotlle: TSJA-107/10
S E N T È N C I A NÚM. 71-2012
PARTS:
Apel·lant: Hble. Comú d'Ordino.
Representant: ECC Advocat: Calderón
Apel·lant: Sr. Sainz
Representant: Andrade Advocat: Moliner
Apel·lada: Sra. Palmer Representant: Sanz Advocat: Querol
Apel·lada: M.I. Govern Representant: EMG Advocat: Somoza
A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0106-2/2009.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- L'Hble. Comú d'Ordino, mitjançant resolució de 21 d'agost de 2009, va imposar a la Sra. Palmer una sanció de 601,01 euros de multa, com a responsable d'una infracció lleu de l'article 155.4 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en haver procedit a habilitar el buit sanitari ubicat sota la planta baixa del xalet CDR de S, sense disposar de la necessària llicència. Al mateix temps, es va requerir la interessada per tal que restituís el buit sanitari al seu estat original.
La Comissió Tècnica d'Urbanisme, en la sessió de 26 d'octubre de 2009, va desestimar el recurs d'alçada que havia interposat la Sra. Palmer contra la resolució del Comú d'Ordino abans esmentada.
2n.- Interposada demanda en via jurisdiccional, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar sentència estimatòria en data 11 de novembre de 2010, en considerar que les resolucions administratives impugnades no eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
La sentència conclou que la realització de les obres en el buit sanitari no va quedar prou acreditada en l'expedient administratiu, i que aquesta manca de prova de càrrec no pot ésser substituïda pels informes elaborats posteriorment, que no han pogut ser contradits en el mateix procediment sancionador. Això comportaria una privació dels drets de defensa de la part agent.
3r.- El Comú d'Ordino i el denunciant Sr. Sainz van interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència del Tribunal de Batlles. Ambdós recursos es fonamenten substancialment en l'existència d'un error en la valoració de la prova per part del Tribunal a quo, ja que els apel·lants consideren que la infracció urbanística va quedar suficientment acreditada per mitjà de l'informe que van elaborar els serveis tècnics del Comú en data 27 de setembre de 2004, el contingut del qual ha estat corroborat pel posterior informe de 22 de setembre de 2009 i per la prova pericial practicada en la instància.
4t.- La representació del M.I. Govern, tot i que no va formular recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, va considerar encertades les al·legacions dels recurrents, en el sentit de què la infracció havia estat constatada en via administrativa, i que no s'havia produït cap indefensió per a la interessada.
5è.- La representació de la Sra. Palmer es va oposar als recursos de les contraparts i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència impugnada.
6è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com a punt de partida per a una adequada resolució de les qüestions litigioses que es plantegen en aquest recurs, convé recordar que l'expedient administratiu es referia inicialment a dues infraccions urbanístiques, relatives a l'habilitació del buit sanitari existent en el xalet de l'agent i a la realització d'unes finestres. Aquest segona infracció es va considerar prescrita en un procediment anterior, que va quedar conclòs mitjançant la sentència d'aquesta Sala de 20 de maig de 2009, de manera que la qüestió debatuda en aquest procés queda limitada a examinar la legalitat de la resolució sancionadora que es refereix a l'habilitació del buit sanitari del xalet de la Sra. Palmer, sense disposar de la preceptiva llicència urbanística.
Tercer.- Atès que el litigi versa sobre un punt essencialment fàctic, com és la determinació de si resulten suficients les proves de càrrec que van donar lloc a la sanció que va ser imposada a la interessada, resulta evident que la resolució del litigi ha de passar per una revisió i valoració dels elements de prova que consten a les actuacions.
En termes generals, es poden compartir plenament les consideracions que conté la sentència impugnada sobre la necessitat de què les resolucions administratives sancionadores vinguin recolzades en una prova de càrrec suficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència dels interessats, incorporada a l'expedient administratiu i que recolzi la sanció finalment imposada.
Ara bé, en el cas que ara s'examina, cal considerar que aquesta prova de càrrec consta en el propi expedient sancionador, de manera que la resolució dictada en el seu dia pel Comú d'Ordino es troba justificada de forma suficient. En efecte, l'informe elaborat en data 27 de setembre de 2004 pel Cap del Departament d'Obres de l'Administració comunal (foli 117) posa de relleu que "s'han realitzat una sèrie d'obres il·legals a sota la planta baixa del xalet, sense cap tipus de llicència o autorització. Les obres consisteixen en la realització d'habilitar els baixos de la planta baixa, així com realitzar-hi unes finestres (buit sanitari existent) el qual no es pot utilitzar, segons plànols autoritzats en data de construcció de xalet, i que en data d'avui, les obres s'estan realitzant".
El contingut d'aquest informe és suficientment concloent, en el sentit de què, en la data del mateix, s'estaven duent a terme les obres d'habilitació del buit sanitari ubicat sota la planta baixa de l'immoble de la part avui apel·lada. Aquesta prova de càrrec es troba incorporada a l'expedient administratiu, de manera que la interessada va poder presentar els elements de prova que va considerar necessaris per tal de desvirtuar el seu contingut, sense que es pugui apreciar l'existència de cap tipus d'indefensió.
D'altra banda, el contingut d'aquesta prova de càrrec s'ha vist confirmat posteriorment per l'informe de 22 de setembre de 2009 (foli 224), que acompanya l'informe del Comú relatiu al recurs d'alçada, segons el qual "a la planta d'entrada del xalet, anomenada planta baixa, s'ha construït una escala interior, per accedir a l'interior del buit sanitari, a més d'excavar les terres i roca de l'interior del buit sanitari, per obtenir altura suficient per habilitar-lo".
També la prova pericial (folis 426 i següents) conclou que, posteriorment a la construcció de l'immoble, "s'ha procedit a trencar el terra de la planta baixa del xalet, per tal d'efectuar una escala d'accés al subsòl de l'edifici" i que "s'han efectuat treballs d'excavació de terres i roca".
De fet, la pròpia part agent admet en la seva demanda la utilització del buit sanitari, quan afirma que "en la referida planta soterrània s'hi troben ubicades les instal·lacions generals de la casa, tal com la fosa sèptica - actualment en desús-, la caldera de la calefacció, l'escalfador de l'aigua calenta, etc... No es tracta d'un buit sanitari, pròpiament dit, sinó d'una planta soterrània destinada, únicament i exclusiva, a ubicar les instal·lacions de l'edifici". Ara bé, si s'examinen els planells que es van presentar per obtenir la llicència de construcció, i en concret el que consta al foli 109 de les actuacions, s'observa que el buit sanitari no era inicialment practicable, de forma que no estava previst que s'hi ubiquessin les instal·lacions a què es refereix la part agent. En conseqüència, la seva afirmació de què l'escala d'accés es va realitzar durant la construcció de l'edifici no queda acreditada, i no pot desvirtuar el contingut de l'informe realitzat el 27 de setembre de 2004, segons el qual "les obres s'estan realitzant" en aquella data.
Per tot això, és procedent concloure que la resolució sancionadora emesa pel Comú d'Ordino, i confirmada per la Comissió Tècnica d'Urbanisme, està recolzada per una prova de càrrec suficient, practicada en seu administrativa, el contingut de la qual ha estat plenament confirmat pels mitjans probatoris posteriors i no ha quedat desvirtuada eficaçment. En aquestes condicions, s'ha d'estimar el recurs que interposen el apel·lants i confirmar la legalitat de les esmentades resolucions administratives, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposen l'Hble. Comú d'Ordino i el Sr. Sainz contra la sentència dictada l'11 de novembre de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Desestimar la demanda formulada per la Sra. Palmer contra les resolucions del Comú d'Ordino de 21 d'agost de 2009 i de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 26 d'octubre de 2009, les quals es confirmen en els seus propis termes.
3r.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE