Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-134/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, del dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Yuste va interposar demanda, de data 17-01-2012, envers el Sr. Jover, segons la qual va sol·licitar la condemna a la defenent al pagament de 679,17 euros, amb més els interessos i les costes processals.

La part defenent va oposar-se al pagament del deute, segons ressurt de la diligència de data 9-03-2012.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 23- 05-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Desestimar la demanda formulada en data 17 de gener del 2012 pel Sr. Yuste contra el Sr. ENTITY_5; i no fer condemna en costes processals".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància, i en data 2-07-2012, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual, i en virtut de les argumentacions en ell contingudes, demanava la revocació de la resolució dictada a la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o arguments en els quals la part agent fonamenta el seu recurs contra la sentència d'instància són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que no es pot mantenir el criteri de la sentència d'instància, que l'únic suport probatori és el produït unilateralment per aquesta part, perquè és l'única que ha aportat documentació, com ho és el passaport del defenent o la targeta de residència i treball. Aquests documents difícilment es podien haver aportat si no hagués existit l'encàrrec professional. Afegeix que el domicili professional de la lletrada Sra. Castrillo és el mateix que el del Sr. F. En segon terme, manifesta que les clàusules contractuals són res inter alios acta, en virtut del principi de la relativitat dels contractes, per la qual cosa el que digui el contracte o l'article 26.8 de la llei d'arrendament de finques urbanes no el vincula, a la vegada que el referit contracte no està signat. Considera que va rebre l'encàrrec verbal d'elaborar un contracte d'arrendament i que els seus serveis han de ser retribuïts per meitats, sense que es pugui confondre la relació contractual arrendatícia amb el contracte de serveis entre el Lletrat i els clients.

II.- La resolució del present recurs suposa que la Sala ha de valorar la prova practicada per tal d'analitzar si del material probatori es pot extreure que la part obligada a abonar els serveis jurídics prestats pel Lletrat Sr. Yuste són ambdues parts litigants per meitats o bé aquest extrem no resta acreditat. Baldament, com a qüestió prèvia, s'ha de resoldre la pretesa confusió que denuncia la part recurrent entre la relació contractual arrendatícia i la relació derivada del contracte de serveis, així com la invocació del principi de relativitat dels contractes, que efectua la recurrent per a justificar que les consideracions del jutge a quo no li són aplicables.

Ningú dubta que són diverses la relació contractual arrendatícia i la relació derivada del contracte de prestació de serveis i que els pactes que es contenen en el document que conté el contracte d'arrendament, si es trobés signat, vincularien a les parts i no al lletrat que l'ha redactat. Però si bé això esdevé cert quant a les obligacions que dimanarien de l'esmentat contracte, el que sí pot fer la Sala i l'òrgan judicial a quo, per a valorar quins són els deutors de l'abonament del serveis prestats és examinar la documentació relativa a l'objecte d'aquests serveis, com és el document del contracte d'arrendament i les seves clàusules, per així poder determinar si existeixen altres elements que abonin la tesi de la part agent.

Quant a la desestimació del recurs, s'ha d'argumentar, en primer lloc, que l'aportació de documents de l'arrendatari res acredita en relació a ostentar el pol passiu de la relació obligatòria que dimana del contracte d'arrendament, tota vegada que aquests documents poden haver estat demanats per l'arrendador o el lletrat per a la redacció del document, com així resulta de les dades que consten en l'encapçalament del document que es troba al foli 7, consistent en el contracte d'arrendament. Cal afegir que tampoc aquesta Sala troba recolzament de la tesi que sustenta la recurrent en el fet que el domicili que s'indica en la targeta de residència del defenent sigui, segons indica el recurrent, el de la Lletrada Sra. Castrillo. En segon lloc, el contracte no es troba signat per les parts, però del mateix no s'abona la tesi de la recurrent que els serveis jurídics derivats de la redacció del mateix s'haurien de pagar per meitats, atès que mentre la llei d'arrendament de finques urbanes (art. 26.8) imposa a l'arrendador les despeses derivades de la redacció del contracte, la clàusula XX del document les imposa a la part arrendatària.

En definitiva, de la prova practicada no es desprèn que s'hagi acreditat que els deutors del contracte de serveis siguin ambdues parts litigants i com que la càrrega probatòria dels fets constitutius de la pretensió agent, com ho és acreditar que el defenent va ser integrant de la part que encarregà al lletrat la redacció del contracte d'arrendament, correspon a la part agent, i ara recurrent, i aquesta no s'ha produït, s'ha de confirmar la resolució d'instància.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Yuste contra la sentència, de data 23- 03-2012, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals de la present alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE