Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-097/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0846-1/2010, instades per la Sra. Escolano contra els Srs. Gomila, Morillo i Ruiz, en data 1 de març de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Escolano contra els Srs. Gomila i Morillo, condemnant- se solidàriament aquests darrers a satisfer a la demandant la suma global neta de 31.628,41.- EUR més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament; a realitzar la declaració i cotització dels imports i conceptes indicats en la present Resolució i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència. Segon.- Desestimar la demanda interposada per la Sra. Escolano contra el Sr. Ruiz absolent aquest darrer de les pretensions de la primera i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals".

II.- Les respectives representacions processals dels Srs. Escolano, Gomila i Morillo van formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala, en data 13 de setembre del 2012, va decidir: "Estimar parcialment els recursos de la Sra. Escolano i dels Srs. Gomila i ENTITY_6; Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 1 de març de 2012; només en el sentit de reformar l'import que han de satisfer solidàriament els Srs. Gomila i Morillo a la Sra. Escolano, el qual queda establert en 39.586,41 EUR, confirmar els demés pronunciaments, de conformitat amb el cos de les dues sentències que han recaigut en aquest litigi; No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada".

III.- La representació processal de la Sra. Escolano formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 13 de setembre del 2012, sol·licitant que aquesta sigui declarada nul·la per raó d'una valoració incorrecta dels fets.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat, s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció consagrat a l'article 10 de la Constitució andorrana.

En el cas present, la representació processal de la Sra. Escolano argumenta que els 26 dies de vacances realitzats entre el 16 de gener i l'11 de febrer de 2009 s'havien d'imputar a les vacances generades l'any 2008 (com ho feia el Tribunal a quo) i que l'import percebut de 1.221,91 EUR no equivalia a 40 dies de vacances. Per tant, la Sra. Escolano reclama la modificació de la sentència d'aquesta Sala, en el sentit d'incrementar la condemna dels Srs. Gomila i Morillo en l'import reclamat de 2.897,97 EUR i de condemnar la part adversa a satisfer les costes judicials.

II.- Per tant, el present incident versa només en el refús d'aquesta Sala de condemnar els Srs. Gomila i Morillo a satisfer una quantitat determinada en concepte de vacances.

L'escrit de greuges de la Sra. Escolano referia la reclamació de 36,75 dies de vacances "corresponents als anys 2009 i 2010", doncs, segons la mateixa, no havia gaudit de vacances durant l'esmentat període (folis 8-9 d'aquest rotlle). Els Srs. Gomila i Morillo van contestar, dient que la treballadora havia gaudit de 26 dies de vacances a principis de l'any 2009 i que, a més, els 39 dies generats durant la relació laboral i pendents de pagament havien estat abonats mitjançant la liquidació dipositada a la Batllia (foli 20 del mateix rotlle). En la seva contesta als greuges formulats pels Srs. Gomila i Morillo, la Sra. Escolano reconeixia, com ho havia fet en el seu escrit de demanda (foli 2), el gaudiment efectiu de 26 dies de descans ("Certament la Sra. A. va efectuar vacances del 16 de gener al 11 de febrer de 2009: foli 49 d'aquest rotlle) i admetia la percepció de la quantitat de 1.221,91 EUR a títol de vacances dels anys 2009 i 2010 (foli 50). S'observa però -sic- que els butlletins salarials dels mesos de gener i febrer de 2009 reflecteixen el gaudiment de 32 dies (folis 353-354 de l'expedient de primera instància), qual cosa sembla concordar amb la declaració efectuada per la mateixa al SIT, on reconeixia haver fruit de 30 dies al mes de gener de 2009 (foli 389 del mateix).

Amb aquests elements, aquesta Sala va concloure que el crèdit existent en matèria de vacances havia estat honorat amb escreix, tota vegada que el ròssec pendent de 10,75 dies (36,75 - 26) havia estat compensat amb la percepció de la suma de 1.221,91 EUR, equivalent (segons els empresaris) a altres 40 dies de vacances. En efecte, els 10,75 dies equivaldrien a 1.205,08 EUR segons el preu diari establert en la instància (10,75 x 112,10 EUR/dia). Val a dir que els 26 dies van ser imputats a l'any 2009 com a crèdit sobre vacances (cosa endemés usual en les relacions laborals), tota vegada que, en cas de dubte, s'ha de resoldre en el sentit més favorable al demandat- deutor segons les regles del dret (X 5, 12). És només en el marc d'aquest incident i doncs extemporàniament, que la Sra. A. concreta, sense aportar cap prova, que els 26 dies de vacances realitzats a principis del 2009 van ser generats l'any 2008. Aquesta nova argumentació no pot ser admesa puix la treballadora va tenir l'oportunitat, tant en primera com en segona instància, d'efectuar aquella puntualització, cosa que no va fer i va conduir a la solució adoptada per aquesta Sala. Tampoc és cert que el Tribunal a quo va imputar els 26 dies a l'exercici 2008, doncs aquest va mantenir que la treballadora no havia gaudit de "vacances en el període indicat", sense referir-se per res a aquell extrem.

La representació processal de la Sra. A. sosté que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret, en particular perquè aquesta Sala hauria efectuat una valoració incorrecta dels fets i, per tant, una aplicació incorrecta de la llei.

Cal examinar doncs si la nostra sentència del 13 de setembre de 2012 ha lesionat el dret a la jurisdicció i a obtenir una resolució fonamentada en dret.

Com es recorda en l'Aute d'aquesta Sala del 15 de juny de 2000: "el dret a la jurisdicció que reconeix l'art. 10 de la Constitució és "el dret a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes"; "el dret d'accés a la justícia"; el qual "és fonament de tota la resta de drets i garanties processals contingudes en l'art. 10 de la Constitució"; precepte en el qual el dret a la jurisdicció és configurat "com un dret general o dret font del qual deriven tots els drets continguts en l'art. 10 apartats primer i segon", a saber: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació".

Si tornem a transposar aquesta doctrina al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Carta Magna. En efecte, la Sra. A. ha tingut ple accés a la jurisdicció (bona prova és, entre altres, l'emissió de la sentència ara combatuda), aquesta s'ha pronunciat sobre totes les qüestions que li han estat plantejades i ha obtingut una "decisió fonamentada en dret" perquè la interessada coneix perfectament quins motius fàctics i jurídics han conduit a la denegació de la seva pretensió en matèria de vacances generades entre els anys 2009 i 2010, és a dir haver gaudit d'almenys de 26 dies de festa i cobrat (sobradament) el ròssec pendent, una volta extingit el contracte laboral.

Com sigui que l'incident de nul·litat d'actuacions persegueix reparar vulneracions constitucionals determinades (dret matriu a la jurisdicció) i no es pot convertir en una tercera instància, com cerca la part promotora del present incident.

Per tant s'imposa desestimar l'incident promogut per la Sra. Escolano

III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna de la Sra. Escolano a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Escolano contra la Sentència d'aquesta Sala del 13 de setembre del 2012. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE