Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-084/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 8 de juliol del 2011 la representació processal de la Sra. Expósito va formular demanda de modificació de mesures paterno-filials contra el Sr. Arcos sol·licitant que es dictés Sentència modificant la pensió d'aliments que el defenent pagava en aquell moment en benefici del seu fill augmentant-la a 533 euros mensuals tenint en compte els ingressos dels seus progenitors i les necessitats del menor i imposant a l'adversa les costes del procediment.

II.- El Sr. Arcos va contestar a la demanda en data 22 de juliol del 2011 oposant-se a la mateixa considerant que la suma de 266,54 euros que en aquell moment abonava en concepte d'aliments del seu fill era suficient per satisfer les seves necessitats ordinàries, mentre que algunes de les que, segons l'agent, justificaven la demanda s'havien de considerar extraordinàries. Posava de relleu igualment que, atès que ell rebia com salari mensual de 1.584,07 euros mensuals, si abonés la suma que se li reclamava no li quedaria el suficient per subsistir, raó per la qual sol·licitava que es dictés Sentència desestimant íntegrament la demanda interposada contra ell, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 13 de gener del 2012 estimant en part la demanda formulada en data 8 de juliol del 2011 per la Sra. Expósito contra el Sr. Arcos, modificant la pensió d'aliments que aquest darrer estava obligat a pagar en favor del seu fill en virtut del conveni privat de divorci de data 27 de gener del 2006 i augmentant-la fins a la quantitat de 460 euros mensuals, que seria revisada anyalment en funció de l'índex de preus al consum, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Arcos i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana que s'ordeni el retorn dels autes a la instància per practicar les proves Primera.- Confessió en Judici.- i Tercera.- Documental b i c.- proposades per ell i que l'Hble. Batlle no va acceptar i que, en cas que s'entri en el fons, es doni lloc al present recurs i es desestimi la pretensió de l'agent de que s'augmenti la pensió d'aliments en favor del fill comú i a càrrec del seu progenitor, mantenint-la en 266,54 euros anuals i indexant-la anualment segons les variacions de l'IPC, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer punt del seu recurs, el Sr. Arcos manifesta la seva ferma protesta pel fet que no s'haguessin practicat a la instància les proves sol·licitades per ell, en el sentit de que es requerís a la Sra. Expósito per tal que absolgués, sota jurament indecisi i prèvia declaració de pertinença, el plec de posicions que adjuntava i es requerís a l'ECOA per tal que aportés certificació acreditativa de totes les activitats realitzades pel menor Ramirez.

Les proves requerides pel Sr. Arcos i denegades per l'Hble. Batlle pretenien acreditar que el temps dedicat pel fill dels litigants a les activitats d'esquí de competició era excessiu, de tal manera que, a més de resultar contraproduents pel seu desenvolupament físic, comportava que no dediqués el temps necessari a l'estudi, requerint per aquesta raó classes extraescolars de repàs que no hauria precisat en cas contrari.

Malgrat els arguments del recurrent aquesta petició no es pot estimar, ja que les declaracions de la Sra. Expósito no farien altre cosa que reiterar el que ja manifestava en la seva demanda i en les seves conclusions, raó per la qual resultarien irrellevants. En tot cas, per molt que aquestes declaracions i l'informe del Club d'Esquí permetessin demostrar que l'Ramirez dedicava moltes hores a l'esquí, això no acreditaria que en cas de que dediqués més temps a l'estudi no hauria necessitat classes de repàs. D'altra banda, no es pot entendre que la pràctica de l'esquí de competició, encara que suposi un esforç considerable per un menor, sigui perjudicial per la seva salut, raó per la qual no procedeix estimar la petició del recurrent de que es retornin les actuacions a la instància per tal que es portin a terme les proves que van ser denegades en el seu moment, ni procedeix demanar- les per millor proveir.

II.- Argumenta en segon lloc el recurrent que per tal de cobrir les necessitats del seu fill seria suficient que els seus progenitors aportessin conjuntament la suma de 115,08 euros mensuals, o com a molt la de 385 i, tot i així, atès que d'acord amb els seus ingressos ell s'hauria de fer càrrec del 40% de dita suma i la Sra. Expósito del 60%, procediria condemnar-lo a abonar la suma mensual de 146,30 euros i fins i tot si s'afegissin a aquesta suma les despeses corresponents a les classes de repàs hauria de contribuir amb 254 euros, i malgrat això ell abonava 266,54 i ho feia molt honorat.

Per tal de donar resposta als arguments del recurrent cal destacar que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que en l'actualitat un nen precisa d'un mínim de entre 600 i 800 euros mensuals pel seu manteniment bàsic, de tal manera que no es pot considerar seriós pretendre que l'Ramirez sols en requereix 146, o com a molt 385. En el cas present, tenint en compte els ingressos globals dels seus pares, s'ha de considerar procedent fixar les necessitats globals del nen en 800 euros mensuals als quals se'ls hi ha de sumar el cost de les classes de repàs que precisa i que s'han de considerar com despeses ordinàries de l'Ramirez, ja que és previsible que un nen requereixi aquest ajut en un moment o altre dels seus estudis i el mateix cal dir, d'acord amb el nivell de vida que té dret a portar, de les d'anglès i francès extraescolars i de les que poguessin resultar d'un forfait d'esquí ordinari, ja que s'ha de considerar que es tracta d'una activitat de lleure legítim, sempre que ho permetin els ingressos dels seus progenitors, i contribueix a assegurar el desenvolupament físic adequat dels menors. Pel contrari, aquesta Sala considera que les despeses que comporta el fet que l'Ramirez practiqui esquí de competició no es poden considerar ordinàries, perquè ni és previsible que un menor arribi a aquest nivell d'excel·lència en aquest esport, ni es pot considerar que siguin convenients ni, especialment, necessàries per l'adequada formació i desenvolupament físic del nen, de tal manera que el seu cost l'hauran de suportar per meitat els dos progenitors si els dos desitgen que el seu fill les porti a terme.

Tenint en compte les anteriors consideracions, entenem que el fill dels litigants requereix al voltant dels 1.000 euros mensuals per a atendre les seves necessitats, tenint en compte que d'aquest import el Sr. Arcos s'haurà de fer càrrec del quaranta per cent, és a dir de 400 euros mensuals, atès que gaudeix d'uns revinguts de 1.676,27 euros (foli 126v), mentre que Sra. Expósito en percep 2.679,41 (foli 172v).

III.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Arcos contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 13 de gener del 2012, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar la suma que el Sr. Arcos ha d'abonar en concepte d'aliments en favor del seu fill Ramirez en quatre-cents euros mensuals, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE