Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-078/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 15 de novembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil I., SL va formular demanda d'embargament sobre la unitat immobiliària x bloc x del XXXX, així com la plaça d'aparcament x i del traster x, en ares a garantir el pagament de l'import de 115.504,15 euros.

II.- En data 7-02-2012 es va dictar Aute per l'Hble. Batlle amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: No donar lloc a la demanda d'embargament presentada el 27 d'octubre del 2011 per la representació processal de la societat I., SL".

III.- La representació processal de la mercantil I., SL va formular recurs contra la resolució d'instància i, en data 9-05-2012, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 25-06-2012, segons el qual demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

IV.- Per Aute de la Sala, de data 9-10-2012, es va decidir: "Primer.- no donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal de la societat T., SL mitjançant l'escrit de contesta a les conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistents en que per a millor proveir i a efectes probatoris s'incloguessin en autes els dos escrits aportats juntament amb l'escrit ans ressenyat.

Segon.- Reservar la decisió sobre les eventuals costes judicials ocasionades a allò que prevegi la sentència que posi fi al present recurs d'apel·lació".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent justifica el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la sol·licitud d'embargament no constitueix una demanda d'embargament preventiu, sinó que ja existeix sentència ferma i, per tant, després de pagar les taxes de la demanda d'execució no s'han de pagar altres taxes. En segon terme, manifesta que l'Aute recorregut confon un embargament preventiu amb una mesura practicada en un procediment d'execució de sentència. Així, assevera que decretar l'embargament no pot causar cap perjudici a la deutora i assegura l'execució judicial i el fet de no complir voluntàriament amb la sentència justifica decretar el mateix. En tercer terme, assenyala la part recurrent que l'Aute recorregut motiva el refús a la pràctica de l'embargament sol·licitat en un retard imputable solament a la Batllia.

II.- La sentència d'instància ofereix un seguit d'arguments per tal de justificar la improcedència de l'embargament sol·licitat per la part recurrent. Així, es pot convenir amb la mateixa que com que no s'ha instat una demanda d'embargament preventiu, no procedeix el pagament de les taxes judicials, tota vegada que aquestes ja han estat abonades amb la demanda d'execució, però, malgrat aquest extrem, cal examinar els altres arguments establerts per l'Aute, atès que si algun d'aquests s'ha de mantenir, no pot procedir la revocació de l'Aute recorregut.

En aquesta línia d'idees, ja ha posat de relleu la pròpia recurrent que no insta una mesura cautelar d'embargament preventiu. Per tant, no s'escau analitzar si concorre o no el segon dels pressupòsits de la mesura cautelar, consistent en el periculum in mora, entès com el risc o perill que el defenent pugui fer desaparèixer els seus béns en detriment dels interessos subjectius del creditor.

Consegüentment, el que es tracta d'examinar és si, instada una demanda d'execució de sentència ferma, i abans del requeriment a l'executat, es pot procedir a l'embargament dels béns de l'executat, tota vegada que la resolució judicial ja és ferma i, a criteri del recurrent, s'assegura així l'execució judicial. En tot cas, el que no pot compartir és l'argument de que es refusa l'embargament per un retard imputable a la Batllia. Si la part recurrent entén que existeix un retard imputable a l'Administració de Justícia, pot exercitar les accions que l'ordenament jurídic contempla per a obtenir el rescabalament del dany patit, però no pot justificar ni motivar l'execució forçosa dels béns del deutor prescindint del procediment establert. En efecte, fins al dictat de la providència de requeriment de pagament no s'inicia el termini a la part executada per tal que procedeixi a donar compliment a allò exigit per l'òrgan judicial, de manera que no és fins que es produeix l'incompliment que es pot procedir a l'execució forçosa dels béns de l'executat. Actuar altrament sí que genera perjudicis al deutor, contra el qual s'insta l'execució, perquè, abans que s'escolés el termini previst per la llei, se li estaria agredint forçosament el seu patrimoni, sense haver-li respectat el termini per a poder complir voluntàriament amb allò establert per la resolució judicial.

Per tant, s'ha de convenir amb el jutjador a quo que no procedeix decretar la mesura d'embargament sol·licitada, tota vegada que, en consonància amb allò que estableix l'article de l'annex III del decret 4 de febrer de 1986, en el qual es regula el procediment per a l'execució de condemnes a pagar una quantitat de diner líquida, el Batlle o el ponent del Tribunal de Batlles requereix al deutor per a que, en el termini fixat, faci el pagament. Solament, en cas d'incompliment de l'obligació (extrem que encara no ha succeït en el present supòsit), l'òrgan judicial dicta Providència i ordena l'embargament de béns del deutor segons el principi de suficiència; és a dir, per a cobrir el principal, interessos i despeses.

III.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil I., SL contra l'Aute de data 7- 02-2002, dictat per l'Hble. Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE