Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-075/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Conde va interposar demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, de data 09-04-2008, envers el Sr. Bonet, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés Sentència:

Reconeixent i declarant l’existència d’una servitud de pas de canonada per la planta soterrani segona del nou edifici O., que connecta el desaigüe de la planta soterrani primera (propietat del Sr. ENTITY_4) amb la connexió a les conduccions generals existents a la planta soterrani tercera (també propietat del Sr. ENTITY_5) del mateix edifici.

Condemnant el demandat a posar fi als actes que ha realitzat contraris a l’existència de la servitud o pertorbadors del seu exercici, i a restablir, en els millors terminis i, com a molt tard, dins els tres mesos següents al moment que es dicti sentència (ferma i definitiva), la situació existent amb anterioritat amb el moment en que el mateix va dur a terme la pertorbació que ha donat lloc a la tramitació de les presents actuacions, eliminant el tall de la mencionada canonada i, d’aquesta manera, permetent la necessària conducció d’aigua al seu pas de la planta soterrani segona del nou edifici O., de la seva propietat.

Condemnant el demandat a satisfer al demandant la totalitat dels danys i perjudicis causats arran de la pertorbació contrària a dret duta a terme pel mateix, entre els quals trobem els treballs addicionals per un preu de sis-cents setanta-un euros amb cinc cèntims (671,05.-€), suma millorada amb l’interès legal a comptar de la data de contesta a la demanda, i qualsevol altre que sigui objecte de la deguda acreditació durant el decurs de la tramitació del present procediment.

Condemnant el demandat d’abstenir-se de causar, en el futur, noves pertorbacions de la servitud indicada.

Condemnant el demandat al pagament de totes les costes judicials, inclosos honoraris de procurador i advocat, a acreditar en període d’execució de Sentència.

II.- El demandat va plantejar una excepció d’incompetència de jurisdicció o clàusula compromissòria la qual va ser desestimada per Aute de data 21-07-2008.

III.- El demandat va oposar-se a la demanda explicant que és la part agent que va alterar les conduccions posant uns tubs que passaven per la propietat del demandat, mentre que aquell darrer no ha modificat res de l’existent.

Les parts van replicar i duplicar opportunament i posteriorment es van practicar les proves.

IV.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, de data 01-02-2013 decidint “Que ha d’estimar i estima, substancialment, la demanda interposada pel Sr. Conde contra el Sr. Bonet, i conseqüentment:

1.- Es reconeix i declara l’existència d’una servitud de pas de canonada per la planta soterrani segona del nou edifici O., -situat a la parròquia de Sant Julià de Lòria-, que connecta l’evacuació de les aigües residuals de la planta soterrani primera amb el col·lector general situat a la planta soterrani tercera del mateix edifici,

2.- Condemnar al Sr. Bonet a eliminar el tall existent en una de les canonades, i més concretament, a restablir la derivació que transcorria pel sostre de la planta soterrani segona, permetent la necessària conducció d’aigua al seu pas, en els millors terminis i, com a molt tard, dins els TRES (3) MESOS següents al moment de la fermesa de la present resolució,

3.- Condemnar al Sr. Bonet a abonar al demandant la suma de SIS-CENTS SETANTA-UN EUROS AMB CINC CÈNTIMS (671,05.-€), en concepte de danys i perjudicis, suma millorada amb l’interès legal a comptar del dia 15 d’octubre del 2008 i fins a la seva total liquidació; així com al pagament del cost corresponent a tots els treballs que, un cop restablerta la derivació indicada al seu pas per la planta -2, calgui dur a terme a la planta -1 amb la finalitat de poder-hi accedir, a acreditar en període d’execució de sentència.

I amb imposició al demandat de les costes judicials, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, a acreditar en període d’execució de sentència.

V.- El Sr. Bonet va interposar recurs d’apel·lació contra la sentència d’instància i sol·licita la seva revocació i que es dictés una desestimant la demanda, així com la condemna de la part agent a pagar les costes. El Sr. Conde demana que es desestimi íntegrament el recurs i la confirmació de la Sentència dictada en primera instància, tot i condemnant a la part apel·lant al pagament de les costes de segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que per escriptura pública de data 06-10-2006, el Sr. Jover va fer donació al seu fill, Conde, de la planta soterrani primera de l’XXXX, així com la part proporcional que li correspongui sobre els elements comuns de dit edifici.

Després d’aquesta donació el Sr. Conde va efectuar unes obres a la seva parcel·la cúbica i això en el decurs dels anys 2006-2007 sense més precisió, dites obres consistien en la transformació dels dos pisos existents en un sol pis.

Ha quedat també establert i no controvertit que per escriptura pública de data 09-11-1989, el Sr. Jover i el seu germà el Sr. Bonet havien atorgat un conveni relatiu a la repartició entre ells de les parts indivises de dit edifici així com altres aspectes relatius a parts comunes del mateix. Van convenir entre altres punts que “es fa constar expressament que totes les instal·lacions que passin per les distintes plantes de l'edifici, tal com tubs de calefacció, aigua o qualsevol altre subministrament, tindran la consideració de comunitàries...”.

II.- El motiu del recurs rau en el fet que no s’ha provat l’existència de la servitud i que en realitat la canonada litigiosa no apareix als plànols i no existia al moment que es va firmar l’acte de 1989, sinó que és una nova canonada que el Sr. E.O., pare de l'agent, va instal·lar unilateralment i envaint el pis del defenent, raons per les quals aquell darrer no la va acceptar i la va tallar fa temps.

Es tracta d'unes al·legacions totalment noves atès que no consten en cap dels escrits del demandat -escrit aixecant l’excepció d’incompetència (folis 57 a 59), escrit de contesta (folis 95 a 97), escrit de dúplica (folis 102-103), escrit de conclusions (folis 328 a 331)- sinó que en tots aquests escrits va afirmar, però sense provar-ho mai, que és el Sr. Conde, el seu nebot, que, al moment de les obres que havia efectuat, havia alterat les conduccions i havia volgut alterar les servituds existents posant uns tubs que passaven per la seva propietat i infringint el pactat (apartat e) foli 58; apartat segon foli 95; apartat tercer i g) i j) foli 329).

Aquesta actitud processal no solament infringeix els principis de contradicció i de bona fe processal sinó també en virtut del principi “pendente appelatione nihil innovetur”, fa que no es pot estudiar aquest motiu que no va ésser presentat al primer jutjador. La seva admissió comportaria per la part adversa una situació d’indefensió atès que no ha pogut al·legar res en contra ni practicar prova en relació.

Al contrari, des de la seva demanda la part agent va afirmar que la canonada havia existit des del moment de la construcció de l’edifici (foli 9) extrem que la part defenent no ha contradit en el decurs del procediment d’instància.

Aquestes consideracions serien suficients per desestimar el recurs però per tal de respectar l’obligació de motivació s’ha d’indicar que aquesta Sala comparteix l’anàlisi del tribunal a quo segons la qual s’ha provat la servitud al·legada per la part agent i que el Sr. Bonet ha tallat la canonada que donava servei al pis situat a la planta superior i objecte de la servitud.

En efecte, el pacte de 1989 va crear una servitud voluntària com ho permet el dret andorrà (Instituta 2,3,4). Dita servitud no fa referència a unes instal·lacions, uns tubs o unes canonades concretament identificats sinó a tots als elements que passin per les distintes plantes de l'edifici.

De l’informe pericial ressurt clarament que la canonada objecte de la demanda existia abans de les obres realitzades pel Sr. Conde i fins i tot abans de 1989.

Així, ressurt en primer lloc de dit informe que existeixen tres canonades d’aigües brutes passant per les propietats dels litigants, les quals no es troben tallades en cap dels seus extrems però que en una d’aquestes, existeix, a l’interior de la planta propietat del demandat, una derivació la qual sí que es troba tallada; que com a conseqüència d’aquell tall dita derivació no dona cap servei més.

Ressurt en segon lloc de l’informe que la desviació va ser instal·lada “fa temps”, i ha estat en funcionament també “durant temps”, i que donava servei a l’evacuació de la planta superior, essent precisat que permetia una evacuació pròpia a cada un dels dos pisos que existien anteriorment;

Ressurt en tercer lloc de l’informe que al fer les obres de reforma de dos pisos en un, “el desaiga del bany de l’habitació principal, i per no tenir la derivació de la planta inferior, s’ha fet directament al baixant principal de l’edifici i aquest fet comporta que la pendent sigui inferior a la desitjada per un bon funcionament.”

Decisio

III.- La desestimació del recurs determina la imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs introduït pel Sr. ENTITY_5;

CONFIRMAR la Sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles de data 01-02-2013 en tots els seus pronunciaments;

CONDEMNAR al Sr. Bonet a pagar les costes judicials d’aquesta alçada, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE