Aute

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-098/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el marc de l'execució de la sentència recaiguda dins l'expedient abreujat núm. B-1111-6/2010, instat per la societat "Campillo" contra el Sr. Oller i la societat "Tamarit", en data 30 de novembre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute, la part dispositiva del qual va decidir: "Primer.- Tenir per desistida la part agent de la demanda d'execució pecuniària. Segon.- Oferir als eventuals creditors del Sr. K. així com a la societat Tamarit SL i al propi Sr. K. els tres canelobres que es van trobar al local d'autes. Tercers.- No donar lloc a la petició de destrucció dels béns cas que cap de les persones abans mencionades reclami els béns".

II.- La societat "Campillo" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat "Campillo" discuteix aquests extrems: els canelobres custodiats no tenien valor, essent superiors les despeses de pèrit, advocat i procurador; el seu refús a satisfer les despeses pericials no podia donar lloc al desistiment de la demanda d'execució; l'executant no tenia cap obligació de quedar-se amb el bé embargat; el Decret del 6 de maig de 1916 no podia ser aplicat per analogia als béns mobles; es mostrava d'acord en desistir de l'execució únicament respecte dels canelobres i de continuar per la resta de béns i drets de l'executat; no tenia cap sentit ser dipositari d'uns béns, tot arxivant la demanda d'execució; sol·licitava autorització per destruir els canelobres en cas de no ser reclamats per cap altre creditor o pels seus propietaris.

II.- Dins un procés de desnonament, el Sr. Oller va ser condemnat, entre altres extrems, a satisfer a la societat "Campillo" el pagament de rendes degudes i una indemnització per ocupació indeguda. L'interessat no va comparèixer mai a les actuacions, havent-se seguit el litigi contra ell en rebel·lia processal.

En data 21 de març de 2012, l'Hble. Batlle es va constituir al despatx comercial objecte del procés de desnonament, trobant-se uns canelobres de cristall de Bohèmia. El jutge encarregat de l'execució va retornar la possessió a la societat arrendadora, tot nomenant-la dipositària dels béns esmentats. El mateix dia, va nomenar un pèrit judicial per avaluar el valor dels canelobres i requerir a la societat "Campillo" un dipòsit de 100 EUR en concepte de provisió dels honoraris de la perícia. La part avui apel·lant es va oposar a la consignació, al·legant l'escàs preu de mercat dels canelobres. D'aquesta manera, va sol·licitar l'aixecament de l'embargament dels canelobres, el seu oferiment a altres eventuals creditors, al Sr. K. o a la societat "Tamarit", com també va demanar permís de destrucció si ningú els reclamava. L'aute avui impugnat ha declarat el desistiment de la demanda d'execució i refusat la destrucció dels canelobres. En efecte, l'esmentada resolució raona la incongruència que suposa seguir un procés d'execució sense posar els mitjans econòmics necessaris. A més, l'Hble. Batlle també ha denegat la possibilitat de destrucció, en tractar-se de béns introduïts en un local en mèrits d'un contracte lucratiu.

III.- És cert que els Tribunals han de cercar un just equilibri entre el dret del creditor a veure executada una resolució judicial -principi inherent al dret a la jurisdicció- i aquell del deutor a no patir una ingerència desproporcionada dins el seu dret de propietat. En el cas que ens ocupa, la solució adoptada per l'Hble. Batlle no satisfà però aquest postulat. En efecte, la posició del creditor és aquí plenament legítima, doncs és molt probable que els canelobres (veure fotos que obren dins l'expedient) no trobin comprador en tràmit de subhasta pública, sobretot en el context econòmic en què ens trobem. Endemés, sembla ser que els únics béns que es van trobar en el despatx comercial van ser els repetits canelobres, els quals es trobaven dins de dos cartrons de dimensions reduïdes. Es pot inferir que si es van abandonar, fou degut al seu feble valor i més tenint en compte la facilitat de transport. Per tant, l'oposició al pagament dels honoraris pericials esdevenia comprensible, cosa que no autoritzava la solució tan dràstica com l'adoptada per la Batllia, consistent, en definitiva, en arxivar l'execució. I qualifiquem aquesta resolució d'excessiva, en particular, perquè consten embargades 32 participacions que pertanyen al deutor dins la societat "Tamarit". Una cosa és, com bé assenyala el recurrent, deixar sense efecte l'embargament dels canelobres doncs no roman interessat en la seva subhasta i, una altra, vedar, sense més alternativa, el legítim dret de "Campillo" a l'execució d'un títol judicial ferm. Per conseqüent, es revoca el desistiment general i absolut que pronuncia l'Hble. Batlle executor, devent-se prosseguir amb l'execució.

Malgrat aquesta decisió, el nomenament inicial de la societat "Campillo" com a dipositària dels canelobres no apareix desenraonat, tota vegada que el seu feble volum i transport senzill implica igualment unes incomoditats mínimes per l'executant, les quals tampoc han estat al·legades per l'executant. En qualsevol cas, la part apel·lant no va sol·licitar, amb anterioritat al present recurs, deixar sense efecte l'esmentat nomenament, de manera que aquesta qüestió escapa a la revisió d'aquesta Sala car "pendente appellatione, nihil innovatur".

Per acabar, és costum dels Tribunals andorrans donar autorització per destruir aquells béns mobles abandonats pel seu propietari que, de prima facie, apareixen mancats de valor econòmic o de realització excepcional. Això però, compte tingut que no es pot descartar l'interés del deutor en recuperar-los o aquell d'altres eventuals creditors, l'Hble. Batllia en haurà de donar l'oportuna publicitat durant almenys tres mesos i si cap d'ells es manifesta, n'ordenarà la destrucció (sota supervisió judicial) o el seu lliurament a l'Estat.

IV.- L'estimació del recurs d'apel·lació aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Campillo"; REVOCAR l'Aute de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 30 de novembre de 2012, en el sentit de declarar només desistida la recurrent de l'execució forçosa sobre els canelobres trobats en el despatx arrendat al Sr. ENTITY_4; de donar publicitat de la seva disponibilitat durant almenys tres mesos i si ni el Sr. K. ni cap dels seus creditors manifesten cap interès, l'Hble. Batlle n'ordenarà la destrucció (sota supervisió judicial) o acordarà el seu lliurament a l'Estat; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE