Aute

TSJC-310/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 18 de juny del 2013 la representació processal de la Sra. Salcedo va formular demanda contra el Sr. Soriano manifestant que els litigants van contraure matrimoni l'any 1995, que del mateix van nàixer dos fills, anomenats Gibert i Narváez, però que la convivència matrimonial s'havia fet insostenible, raó per la qual sol·licitava que es dictés Sentència declarant la separació matrimonial dels litigants, dispensant-los del deure de convivència, establint que l'ús del domicili familiar correspondria a la seva mandant, que ambdós consorts mantindrien la pàtria potestat sobre els seus fills confiant la seva guarda i custòdia a la seva mare, fixant un règim de visites a favor del defenent que descrivia, establint una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Soriano i a favor dels seus fills de 500 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries, i imposant al defenent les costes del procediment. Mitjançant altressí sol·licitava igualment que s'acordessin mesures provisionals en el mateix sentit i fixant la contribució del Sr. Soriano a les càrregues del matrimoni, com eren el pagament de la quota hipotecària del crèdit que tenien en comú, així com l'obligació de lliurar a la seva mandant la meitat del preu obtingut per la venda del vehicle BMW.

II.- El Sr. Soriano va contestar a la demanda el dia 2 de juliol del 2013 oposant-se a la mateixa i formulant demanda reconvencional sol·licitant que es pronunciés el cessament de la convivència dels litigants, establint que la pàtria potestat sobre els fills comuns fos exercida de forma conjunta pels dos progenitors i que la seva guarda i custòdia fos compartida en el sentit que descrivia, no fixant cap pensió d'aliments en favor d'ells, havent d'assumir cada progenitor les seves despeses quan estiguessin en la seva companyia i contribuint els dos al pagament de les seves despeses extraordinàries per meitat, atribuint el domicili que fou familiar a la Sra. Salcedo, abonant aquesta en contrapartida al seu mandant un lloguer equivalent al 50% de la quota de la hipoteca del pis i imposant a l'adversa les costes del procediment. Mitjançant altressí sol·licitava igualment l'adopció de mesures provisionals d'acord amb les seves peticions, afegint que es pronunciés l'obligació dels progenitors de contribuir a les càrregues del matrimoni que incloïen el pagament de la quota hipotecària i les despeses de la unitat immobiliària propietat dels litigants situada a XXXX, així com la compensació pel preu obtingut per la venda del vehicle BMW per liquidar els deutes existents entre ells.

III.- En data 3 de juliol del 2013 es va procedir a la realització del tràmit de conciliació, d'acord amb allò que estableix l'article 63 LQM, acordant que s'atribuís l'ús del domicili familiar a la Sra. Salcedo i que es mantingués la pàtria potestat sobre els fills comuns compartida entre els dos progenitors, però no assolint cap acord pel que respecta al règim de guarda i custòdia dels menors, ni pel que fa a la quantificació de les pensions alimentàries a favor d'ells, ni a la contribució a les càrregues familiars.

IV.- L'Aute dictat en data 25 de juliol del 2013 va decidir:

Atribuir l'ús del domicili familiar a la Sra. Salcedo.

La pàtria potestat romandrà compartida entre ambdós progenitors

Atribuir la guarda i custòdia dels menors Gibert i Narváez a favor de la mare

Establir un règim de visites a favor del pare consistent en tenir els fills en la seva companyia des de dimecres a les 20 hores fins diumenge a les 20 hores, o sigui durant quatre dies, cada dues setmanes i un dia entre setmana en aquelles setmanes en que els nens es trobarien a càrrec exclusivament de la progenitora i en horari diürn a establir a criteri de les parts.

Respecte de les vacances es repartiran per meitats de forma quinzenal; durant l'estiu la primera quinzena de juliol i la primera d'agost els anys parells i segones quinzenes de juliol i agost els anys senars pel pare i viceversa. Es considera que la primera meitat del període festiu de Nadal comença el dia que acaba l'escola i fineix el dia 30 de desembre a les 20 hores i la segona la vigília de la tornada al col·legi a la mateixa hora. Comprometent-se les parts a comunicar-se el lloc on passaran les seves vacances en companyia dels menors si la seva intenció és passar-les fora del País, així com a facilitar el número de telèfon a efectes de localització.

Pel que fa a les festivitats de Carnestoltes i Tots Sants, es repartiran per setmanes senceres atribuint els anys senars Carnestoltes al pare i Tots Sants a la mare i viceversa els anys parells

Establir una pensió a favor dels menors d'un import de 450 euros mensuals pel seu desenvolupament, el qual s'haurà de fer efectiu dins dels cinc primers dies de cada mes al compte bancari de la progenitora, corresponent a les despeses ordinàries dels menors, pel que fa a les extraordinàries es repartiran al 50% entre els dos progenitors.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Soriano i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'atribuir la guarda i custòdia dels fills dels litigants als seus progenitors de manera compartida en el sentit que exposa, havent d'assumir cada un d'ells les despeses dels menors mentre els tinguin en la seva companyia. Subsidiàriament, sol·licitava igualment que es redueixi la suma que ell ha de pagar en concepte d'aliments dels seus fills a 300 euros mensuals.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a principal greuge contra la decisió de la resolució d'instància, el recurrent argumenta que aquesta atorga la guarda i custòdia dels menors a la seva mare en base exclusivament a l'exploració judicial dels mateixos, però que, transcorregut un temps en què s'ha mantingut un règim de contactes ampli amb els seus fills, procedeix ara establir la guarda i custòdia dels nens compartida entre els dos progenitors, com aquests desitgen, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, en l'exploració judicial de la menor Narváez, que en aquell moment tenia deu anys, aquesta manifesta que li agradaria passar una setmana amb cada un dels seus progenitors i que es porta bé amb els dos, mentre que en Gibert, que llavors en tenia tretze, afirma tenir clar que vol continuar com fins aquell moment, és a dir, estar amb la mare i mantenir un règim de visites amb el pare, encara que manifesta que "quan està amb el pare està bé, malgrat es troba més còmode vivint a casa de la mare, estant igualment bé a casa del pare".

En aquestes circumstàncies, no hi hauria en principi raons per negar al recurrent la seva petició de que s'establís un règim de custòdia compartida dels seus fills, ja que el menor Gibert si bé prefereix estar amb la seva mare tampoc s'oposa al seu establiment i l'edat dels menors podria fer aconsellable aquesta mesura. No obstant, entenem que aquesta possibilitat s'ha d'examinar en el curs del procediment de separació dels esposos, a on, gaudint de tots els elements precisos per prendre aquesta decisió, es podrà establir la mesura més idònia per tal d'assegurar que els interessos dels menors quedin protegits, no permetent el procediment de mesures provisionals i amb les dades que consten a les actuacions arribar a aquesta convicció. D'altra banda, aquesta Sala considera que estimar la petició del recurrent en aquest procediment podria significar un trasbals innecessari pels menors si posteriorment s'arribés a una decisió contrària en el procediment principal i mantenir un règim ampli de visites com el que s'acorda durant un període més perllongat permet valorar amb més seguretat si la mesura que es sol·licita és l'adequada per protegir els interessos dels menors.

II.- Subsidiàriament el recurrent sol·licita que es redueixi la suma que la resolució d'instància l'obliga a pagar en concepte d'aliments en favor dels seus fills de 450 euros en favor de tots dos a 300 euros amb la mateixa finalitat, però tampoc es pot estimar aquesta petició.

La jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que un menor precisa actualment d'un import de entre 600 i 800 euros per tal de satisfer les seves necessitats bàsiques i l'edat que tenen en l'actualitat la Narváez i en Gibert comporta que les seves despeses, tant educatives com de lleure, siguin superiors a aquelles que es generen en edats inferiors.

Pel que fa als ingressos dels progenitors, que és l'altre criteri a tenir en compte en fixar la pensió corresponent als aliments dels fills menors, consta a les actuacions que la Sra. Salcedo guanya 2.035,83 euros mensuals nets (foli 61), mentre que el sou del Sr. Soriano és de 2.081,47 euros mensuals també nets (foli 74).

Si tenim en compte aquestes dades, s'ha de considerar que la suma que estableix la resolució d'instància és correcta i adequada als anteriors paràmetres, ja que si es reduís la pensió que abona el recurrent en el sentit que aquest apunta la Sra. Salcedo hauria de contribuir a la satisfacció dels aliments necessaris dels seus fills amb un mínim de 450 euros mensuals per cada un d'ells quan el temps que els té en la seva companyia és molt superior a aquell que li correspon al recurrent i quan el seu sou és similar, situació que entenem que no és equitativa.

III.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Soriano contra l'Aute dictat en data 25 de juliol del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE