Aute
TSJC-06/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la companyia d'assegurances X. va formular demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, en data 11-02-2010, contra la societat Y. SA, demanant que es dictés sentència condemnant la part demandada:
al pagament de l'import de 13.550,28.-euros en concepte de danys i perjudicis com a conseqüència d'un accident patit en data 06-01-2009 per la seva assegurada, la societat ORG_0, i provocat pel Sr. Azorin, assegurat prop de la companyia S., representada a Andorra per la defenent,
al pagament dels interessos legals des de la data del sinistre o subsidiàriament des de la contesta a la demanda,
al pagament de la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a determinar en tràmit d'execució de sentència.
II.- La representació processal de la societat Y. SA, va formular una excepció dilatòria de prescripció de l'acció així com una excepció dilatòria de manca de legitimació activa.
Per Aute de data 30-04-2013, el Hble. Tribunal de Batlles va desestimar l'excepció de prescripció de l'acció i va inadmetre l'excepció de manca de legitimació activa.
III.- La representació processal de la societat Y. SA, va contestar a la demanda formulant amb caràcter peremptori l'excepció de manca de legitimació activa, i es va oposar a la demanda no acceptant cap responsabilitat en el sinistre.
Les parts van replicar i duplicar oportunament, i després que s'hagin practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14-11-2013, decidint: "Primer.- Que hem de desestimar i desestimem l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa, formulada per la representació processal de la societat Y. SA, mitjançant l'escrit de contesta a la demanda presentat el dia 30 de maig del 2013.
Segon.- Que hem de desestimar i desestimem en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la companyia d'assegurances X. contra la societat Y. SA, havent d'absoldre consegüentment a aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen.
Tercer.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part actora, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocada i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. ".
V.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances X., demanant la seva revocació en el sentit d'estimar íntegrament la seva demanda i de condemnar a l'adversa a pagar les costes d'ambdues instàncies.
Subsidiàriament, demana que no se li imputi més d'un 10% de responsabilitat, amb condemna de l'adversa a pagar les costes d'ambdues instàncies.
Més subsidiàriament, demana que no es faci cap imposició de costes.
La representació processal de la societat Y. SA, demana la confirmació íntegra de la sentència amb imposició a l'agent de les costes de ambdues instàncies.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat en autes que en data 06-01- 2009, el Sr. Azorin, conduint el seu cotxe FORD Mondeo amb matrícula espanyola XXXX, assegurat prop de la companyia S. (representada a Andorra per la societat Y. SA), va entrar dins el recinte de la benzinera Z., ubicada a la XXXX, i propietat de la societat ORG_0, assegurada prop de la companyia demandant.
No és controvertit que com a conseqüència de la presència de plaques de gel, el Sr. Azorin va perdre el control del seu vehicle el qual va relliscar i va topar contra un dels sortidors de benzina, provocant-li danys.
Al caure el sortidor, o més precisament part d'ell (la columna metàl·lica de la paperera i de l'aigua), un vehicle de marca TOYOTA que estava repostant, també va resultar danyat.
II.- Els arguments de recurs emprats per la representació processal de la companyia X. són en substancia que: 1) no resta clar si la placa de gel es trobava efectivament en la zona de la benzinera o en la calçada per la que circulava el Sr. ENTITY_4; 2)que el fet que la placa de gel es trobi en la zona de la benzinera no impedeix que hi hagi responsabilitat del conductor; 3) que corresponia a aquest darrer prendre totes les mesures per a controlar els moviments del seu vehicle però al contrari ha vulnerat els preceptes reglamentaris del Codi de Circulació; 4) que els importants danys materials causats són una clara prova que circulava a una velocitat inadequada i que; 5) no s'ha acreditat que l'accident va ser causat per la negligència de la societat ORG_0.
El primer que s'ha de dir és que els arguments de l'escrit de conclusions de la part recurrent no són més que la reiteració dels arguments desenvolupats en primera instància i als quals el primer jutjador ja ha aportat una resposta complerta. Aquest motiu seria suficient per desestimar el recurs, però per tal de donar una resposta motivada, s'han de fer les consideracions següents.
Si pretén ara la part recurrent que no s'ha acreditat en quin concret lloc es trobava la placa de gel, força és de constatar que va indicar en el seu escrit de demanda que el Sr. Azorin "va entrar en el recinte de la benzinera...a fi efecte de repostar..i com a conseqüència del gel existent sobre el paviment va lliscar fins a col.lisionar..".
De fet, tant del peritatge aportat per la demandant (foli 29), que de la declaració amistosa (foli 25), com de la declaració del testimoni Sr. Garzón (foli 131), en ressurt indubtablement que la placa de gel que va provocar la relliscada del vehicle es trobava dins del recinte de la benzinera.
Ara bé, compartim el criteri del Tribunal de Batlles que pertocava a la demandant prendre totes les disposicions per evitar la presència de plaques de gel dins el recinte del seu establiment. Es tracta de la diligència deguda que s'ha d'exigir per part d'un establiment rebent públic.
El fet de no emprar totes les actuacions i comportaments que es trobaven al seu abast per impedir el sinistre, (com són per exemple tirar sal o sorra, informar als usuaris..), quant a més aquell era fàcilment previsible donat les circumstàncies climatològiques, constitueix una negligència.
Al contrari, no ha quedat acreditat cap culpa per part del Sr. Azorin. No s'ha provat que circulava amb massa velocitat o que la relliscada fos provocada pel fet de no portar equipaments especials.
Pel que fa la inadequació de la velocitat del vehicle del Sr. Azorin al moment de circular dins el recinte de la benzinera, contràriament a l'afirmació de la companyia recurrent, l'estudi dels danys al sortidor i als vehicles FORD i TOYOTA -en particular a través de les fotos aportades en autes (folis 35 a 47) així com de la factura de reparació del cotxe FORD( folis132 i 133) i del full d'incident redactat per un empleat de l'estació (foli 27)- no acredita l'existència d'una velocitat excessiva. Pel que fa als equipaments especials, no s'ha acreditat que el cotxe del Sr. Azorin no en portava i que existiria un vincle amb l'esdevinença de l'accident.
Per tant, és la presència de la placa de gel que constitueix la causa determinant del sinistre i la responsabilitat del mateix recau exclusivament sobre la societat ORG_0.
Per tot l'exposat cal confirmar la resolució d'instància.
III.- El segon aspecte del recurs és subsidiari i en relació amb el reconeixement d'una concurrència de culpes ja que entén la part recurrent que la seva responsabilitat no pot superar un 10%.
Però, es tracta d'un argument totalment nou que no pot ser examinat per primera vegada en aquesta alçada.
En tot cas, com s'ha determinat en el II.- CONSIDERANT la causa determinant és exclusivament la negligència de la societat demandant.
IV.- El últim greuge de la companyia d'assegurances X. és en relació amb les costes ja que al seu parer no escau fer especial condemna en costes de primera instància.
Però, la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, i a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge la facultat declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l'import de les costes.
En el cas d'autes no existeix cap element justificant l'aplicació de l'esmentada excepció.
V.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent en costes d'aquesta alçada, en virtut del mateix principi del venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de la companyia d'assegurances X. contra la Sentència del Hble. Tribunal de Batlles de data 14-11-2013 que confirmen en tots els seus pronunciaments;
CONDEMNAR a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància;
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE