Aute

TSJC-043/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el marc dels autes de judici civil abreujat B- 1126-2/2013 iniciats per la representació processal de la societat Ricart envers la societat Bueno, en fase de proves, la representació processal de la societat agent i els Srs. Carranza, Conde i Cepeda van presentar un escrit, de data 31-10-2013, en el que sol·licitaven la successió processal de la societat agent pels Srs. Carranza, Conde i Cepeda.

Efectuat el trasllat a la part defenent, aquesta es va oposar a la successió processal en virtut de l'escrit de data 4-12-2013.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 6-12- 2013, amb la següent part decisòria: "ACORDA :

Primer.- Donar lloc a la sol·licitud efectuada per la representació processal de la part la societat Ricart i els Srs. Carranza, Conde i Cepeda per escrit de data 7 de setembre d'enguany.

Segon.- Tenir per subrogats als Srs. Carranza, Conde i Cepeda en la posició jurídica de la societat Ricart, part actora en el marc dels presents autes, i acordar ensems la continuació del procediment per ella instat en el seu dia.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades i anotar-la al Llibre de registre que correspongui".

III.- La representació processal de la mercantil Bueno ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 1-04-2014, ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i en consonància amb l'argumentari inclòs en el mateix, demana la revocació de l'Aute d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 17-04-2014, demana la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que per donar lloc a la successió per transmissió de l'objecte litigiós s'ha d'acreditar la transmissió i, segons el document núm. 2, es tractaria d'una cessió de crèdit gratuïta i això permet dubtar de la realitat de la mateixa, atès que la causa és un requisit o element essencial. Afegeix que no s'ha tingut en compte que, segons les obligacions comptables i fiscals de les empreses, esdevé molt difícil donar credibilitat a una cessió gratuïta del crèdit. En segon terme, afirma que si es tracta d'una transmissió de l'objecte litigiós, ha de ser la part adquirent qui l'ha de demanar i no la societat transmitent, com ressurt de les actuacions. I, en darrer terme, manifesta que advertida l'oposició de la part defenent no es podia donar lloc a la pretensió de successió processal perquè aquest canvi dificulta- si no impossibilita- notòriament la defensa, ja que es va produir després de la data de proposició de proves.

II.- Respecte de la primera al·legació que efectua la recurrent, la mateixa no pot ésser acollida. És cert que si existeix un procés pendent i s'ha produït la transmissió de l'objecte litigiós, la part adquirent pot demanar que se'l situï en la posició del transmitent i, per això, requereix acreditar que ha tingut lloc la transmissió.

En el cas que ens ocupa, la part successora acredita (folis 77 i 78) que per Junta general extraordinària de la societat agent es va acordar cedir el dret de crèdit que la mercantil agent ostenta envers la mercantil Bueno i s'indica quina és la pretensió deduïda judicialment, segons la qual es reclama la quantitat de 11.575,27 euros, amb més els interessos i costes judicials.

I des d'aquesta òptica d'idees, s'ha d'entendre que la transmissió del dret de crèdit, objecte del litigi, ha estat produïda, sense que es pugui qüestionar si la transmissió del crèdit és gratuïta o onerosa o bé respon a altres tipus de causes que justifiquen les transmissions patrimonials, com la causa credendi o solvendi. Afegir també que la causa gratuïta constitueix també una causa que pot justificar una atribució patrimonial o un contracte i que, per tant, la concurrència d'aquesta classe de causa impedeix considerar nul·la la cessió de crèdit. Consegüentment, aquest motiu s'ha de desestimar, perquè del material que es troba a les actuacions s'ha d'entendre provada la transmissió de l'objecte litigiós per part de l'adquirent amb la documentació acompanyada i a la qual s'ha fet esment.

III.- El segon motiu de recurs indica que la successió processal l'ha de demanar la part adquirent i no el transmissor de l'objecte litigiós. Tampoc aquest motiu pot prosperar. En efecte, si s'analitza el document de data 31-10-2013, són tant la societat transmissora del dret de crèdit (ENTITY_4) com els adquirents (Srs. Carranza, Conde i ENTITY_8) qui sol·liciten la successió processal, de manera que s'ha d'entendre acreditada aquesta exigència, atès que res impedeix que junt amb l'adquirent faci també la sol·licitud de successió processal la part que transmet el dret de crèdit.

I, en darrer terme, manifesta que, una vegada formalitzada l'oposició a la successió processal, el canvi dificulta- si no impossibilita- notòriament la defensa, ja que es va produir després de la data de proposició de proves.

Tampoc aquest darrer motiu pot ésser acollit. Una vegada plantejada oposició a la successió processal, correspon a l'autoritat judicial decidir si entén procedent o no la mateixa. La part defenent manifesta que la successió processal impossibilita o dificulta la seva defensa, tota vegada que s'ha produït després de la fase de proves, però no prova l'existència de mitjans de defensa que només pogués emprar envers el transmissor, i més quan la cessió ordinària del crèdit permet al deutor articular totes les excepcions, fins i tot les de caire personal, que tingués contra el cedit, a la vegada que tampoc desenvolupa ni explicita les raons per les quals es produiria aquesta minva de la seva capacitat de defensa. Consegüentment, amb les anteriors consideracions aquest motiu, i amb ell tot el recurs, han de ser desestimats.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Bueno contra la sentència, de data 6-12-2013, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE