Sentència

TSJC-157/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil ORG_0 va interposar demanda, de data 28-10-2013, envers el Sr. Ferreras, en virtut de la qual demanava la condemna del mateix a abonar l'import de 3.652,21 euros, amb més els interessos legals i la imposició de les costes processals.

En data 11-11-2013 la representació processal de la part defenent va reconèixer deure parcialment la suma reclamada (3.165,40 euros) i demanava que, en atenció a l'estimació parcial, no s'efectués imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, en data 3- 04-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:

Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de ORG_0 contra el Sr. Ferreras, condemnant-se aquest darrer a pagar a l'agent la suma de 3.177,40.- EUR, més els interessos legals que aquesta devengui a comptar del dia de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la part defenent ha formulat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 25-06-2014, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució dictada a la instància.

La representació processal de la part agent, segons escrit de contesta a les conclusions, de data 14-07-2014, si bé no s'oposa al descompte de l'import de 12 euros de la condemna, sí a la no imposició de les costes processals d'instància, de forma que sol·licita la imposició de les costes processals d'ambdues alçades.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'objecte del present recurs es troba delimitat a la resolució de dos extrems diversos. El primer dels extrems és el relatiu a que la recurrent es va aplanar a la quantitat de 3.165,50 euros conforme a la demanda, en el que s'indicava que per una errada s'havia de reduir el deute a 3.165,40 euros i no 3.174,43 euros. Per tant, la sentència incideix en el vici d'incongruència extra petita i haurà de ser corregida.

A la demanda es reclamava l'import de 3.165,40 euros, relatius al deute que mantenia el defenent amb la part agent i l'import de 486,61 euros, referents a les despeses per la transmissió del dossier a l'advocat francès i de comissions bancàries. Aquesta darrera partida s'integrava per la factura que es troba al foli 45 i es desglossava en una comissió del 15% del deute i en unes despeses bancàries de 12 euros.

La sentència dóna lloc a la quantitat de 3.165,40 euros, relativa al deute comercial existent entre les parts litigants (extrem reconegut pel defenent en el seu escrit de contesta a la demanda, malgrat inicialment -

al·legació primera de l'escrit de contesta- va reconèixer deure 3.652,21 euros) i quant a l'import dels 486,81 euros, la sentència exclou la quantitat de 474,81 euros per quant considera que es tracta d'una comissió del 15%, contemplada a les condicions generals de venda, que no es va donar a conèixer al defenent ni es troben signades ni cap referència es fa a les mateixes a les factures. En canvi, sí inclou 12 euros (segona partida de la factura de 486 euros que són les corresponents (folis 43 i 44) a les despeses bancàries per la devolució dels xecs. És per això, que sense incidir en cap vici d'incongruència, el jutjador a quo suma a la partida del deute de 3.165,40 euros, l'import dels 12 euros, relatius a les despeses bancàries de devolució dels xecs, directament imputables a la manca de compliment del deutor, i la quantitat total ascendeix a 3.177,40 euros que és, precisament, l'import de la condemna continguda a la sentència d'instància.

Malgrat, com s'ha raonat, la petició dels 12 euros es va efectuar a la demanda, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, manifesta que l'adversa té raó i que no va demanar els 12 euros de les comissions bancàries, la qual cosa porta a reduir, en virtut del principi dispositiu i de congruència, la condemna de la instància en 12 euros. I l'argument no és l'errada atribuïda al jutge a quo, que no existeix, sinó l'imperi del principi dispositiu i de congruència que impedeix a aquesta Sala atribuir una quantitat superior quan la recurrent sol·licita una quantitat inferior i la recorreguda està d'acord, tota vegada que essent el dret patrimonial de lliure disposició, no pot la Sala oposar- se a les pretensions contestes d'ambdues parts litigants.

Per aquesta darrera raó aquest primer motiu del recurs haurà de ser estimat i la part decisòria revocada en el sentit de disminuir l'import de la condemna a favor de l'agent a 3.165,40 euros.

II.- El segon motiu de greuge rau en l'estimació parcial de la demanda i en el fet que existia una justa causa litigandi, de manera que, en virtut de l'aplicació de la Novel·la 82, cap. X, no s'han d'imposar les costes processals.

La sentència d'instància argumenta que la demanda ha estat estimada en un import aproximat del 87 % (ara ho seria del 86 %), de forma que ens trobaríem en una hipòtesi de venciment objectiu derivat de l'estimació substancial de la demanda i per això el defenent resulta creditor a les costes processals.

I aquest criteri de la sentència d'instància s'ha de mantenir. Aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se, de forma reiterada, en el sentit d'establir la doctrina que quan l'estimació de la demanda no és íntegra, però sí substancial o en la seva major part, com aquí succeeix, en consonància amb la regla del venciment objectiu (Codi 7,51,5) procedeix imposar les costes processals a la part vençuda.

III.- L'estimació del primer motiu del recurs, malgrat les consideracions efectuades en el primer fonament de dret, justifiquen la no imposició de les costes d'aquesta alçada, degut a l'èxit parcial del recurs formulat contra la sentència d'instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ferreras contra la sentència, de data 3-04-2014, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria únicament en el sentit d'establir que la condemna del defenent s'ha de xifrar en l'import de 3.165,40 euros, tot mantenint la resta dels seus pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE