Sentència
Núm. de Protocol: AD-0109-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-069/14
SENTÈNCIA 04-2015
PARTS:
Apel·lant: Sr. Farré
Representant: Sr. Morell
Advocat: Sra. Sanç
Apel·lat: HBLE. COMÚ D'ENCAMP
Representant: Sr. Ayuso
Advocat: Sr. Romeu
Apel·lat: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Rius
Advocat: Sra. Querol
M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0109-2/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Farré va interposar recurs contra la denegació produïda per via de silenci administratiu al recurs presentat en data 21 de setembre de 2011 davant de GOVERN.
2.- En la sentència del 19 de juny de 2014 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Farré.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 15 de setembre del 2014, el Sr. Farré estima en síntesi:
La caiguda del Sr. Farré no fou culpa seva; no va cometre cap imprudència ni va tenir cap mena de manca de cura; la calçada es trobava totalment gelada i res s'havia fet per a què la calçada fos transitable sense cap mena de risc per les persones.
L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 4 de novembre de 2014.
4.- En la seva contesta de data 2 d'octubre del 2014, l' HBLE. COMÚ D'ENCAMP estima en substància:
No es pot apreciar cap anormal funcionament dels serveis del Comú d'Encamp, compte tingut que no s'ha produït cap defecte de manteniment normal.
L'actora no ha acreditat l'existència de cap falta de servei.
L'Hble. COMÚ D'ENCAMP ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 d'octubre del 2014.
5.- En la seva contesta de data 6 d'octubre de 2014, el M.I. GOVERN estima en substància:
La presència de gel en les calçades al mes de desembre no es pot considerar com una circumstància extraordinària sinó únicament com un element normal davant el qual tot usuari de les vies públiques ha d'extremar les precaucions.
El M.I. GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 17 de novembre del 2014.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Sr. Farré ha patit una caiguda el 21 de desembre del 2010 entre les 20h i les 21h al moment de creuar el carrer dels Pastoressos. Aquest accident li comporta una ferida contusa en regió frontal (v. foli. 14 i 16).
L'interessat ha presentat una reclamació de responsabilitat administrativa adreçada a l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP.
Tercer.- Les condicions d'imputació de la responsabilitat a l'administració venen definides en l'article 59 del Codi de l'Administració. Cal recordar que el dret andorrà no reconeix el concepte de la responsabilitat objectiva.
La responsabilitat administrativa pels danys produïts a conseqüència de la utilització de les vies públiques queda subsumida a la comissió per part de l'administració d'una falta de servei, ocasionada par la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses o per la manca de funcionament del servei.
Aquesta Sala ha definit, en vàries ocasions, els principis aplicables en supòsits d'accidents causats per una mala conservació de les vies públiques:
"Segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals se'n beneficien.
En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències dels mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi". (SENTÈNCIA 2005-12 DE 5 DE MAIG DE 2005)
S'han d'aplicar aquests principis als fets d'aquest cas concret.
Es pot subratllar els punts següents:
El Sr. Farré no ha aportat la prova d'una falta de servei per part del Comú. En efecte, en el seu escrit d'apel·lació, l'interessat es limita a presentar afirmacions sense aportar elements probatoris, per exemple: "L'estat del carrer en el moment en què el Sr. Farré va caure era lamentable, intolerable i inadmissible... Per tant, resta clar que la pròpia administració és coneixedora de què existia un risc, per quant era coneixedora de la forta glaçada...i la pròpia administració no va fer res...".
Com ja ha jutjat aquesta Sala en vàries ocasions "els usuaris han de suportar les conseqüències dels mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi" (v. més amunt).
En l'espècie, no es podia exigir "raonablement" del Comú que preveiés totes les conseqüències de la glaçada.
El Sr. Farré com a ciutadà de la parròquia havia de ser conscient dels perills que la climatologia del Principat genera (recordem que l'accident es produeix el mes de desembre) sobretot tenint en compte el fort pendent d'aquest carrer. Per tant, havia d'adoptar les degudes mesures de cura i precaució.
Cal concloure que les condicions d'aplicació de la responsabilitat administrativa, previstes per l'article 59 del Codi de l'Administració, no es reuneixen.
En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Farré.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la denegació produïda per via administrativa al recurs presentat en data 21 de setembre de 2011 davant el M.I. GOVERN és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE