Sentència
Núm. de Causa: 4400085/2013 (TC-085-4/13)
Núm. de Rotlle: TSJP-7/15
SENTÈNCIA 14-2015
PARTS:
Recorrent: Sr. Cano
Advocat: Sra. Vara
Recorregut: Magnífic Ministeri Fiscal
Recorregut: Sr.Galván
Advocat: Sra. Diez
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 de gener del 2015 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major continuat de furt amb força en les coses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 28 de gener de 2015 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem als processats Galván i Cano, com a responsables en concepte d'autors d'un delicte major continuat de furt amb força en les coses, un dels quals amb grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal en cap d'ells, a la pena, de QUINZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL per Galván i a la de DOTZE MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL per a Cano, així com al pagament solidari de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, es condemna als processats, de manera solidària, a satisfer a l'Honorable Comú d'Encamp la quantitat de 249,65 euros que és l'import sostret del parquímetre 12, així com l'import de 773,30 EUR corresponent a la reparació dels danys causats a ambdós parquímetres, prèvia aportació de la factura de la seva reparació."
II.-RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que són fets provats i així es declara que, els processats Galván, nascut el dia 6 d'agost del 1981 i Cano, nascut el dia 15 de desembre del 1987, ambdós de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals al Principat, arribaren al Principat d'Andorra el 24 de juliol del 2013, vers les 19.30 hores, juntament amb una tercera persona que no es troba a disposició del Tribunal.
Que en data 25 de juliol del 2013, vers les 02.34 hores, els processats Galván I Cano es trobaven a la vila d'Encamp, on es dirigiren a l'aparcament exterior del Mitjorn, prop de l'Hotel - , radicat a l'Av.-, on, amb ànim de lucre, foradaren la part inferior del parquímetre 12, mitjançant una broca, sostraient l'import de 249,65 EUR.
Que seguidament es dirigiren a l'aparcament - de la mateixa localitat, situat aproximadament uns 150-200 metres més avall, prop de la carretera general on, moguts pel mateix ànim de lucre, foradaren la part inferior del parquímetre 4, mitjançant una broca, que se'ls trencà, no podent agafar efectiu del seu interior en ésser sorpresos per Agents de Circulació de la parròquia, vers les 03.15 hores, essent seguidament controlats pels Agents de l'Ordre.
Que els danys causats als dos parquímetres importen un total de 773,30 EUR.
Que entre els objectes incautats als processats Galván I Cano es troba una bossa de tela i una petita llanterna."
III.-RESULTANT: que contra la citada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Cano al·legant la inexistència de prova acreditativa de la comissió pel recorrent dels dos delictes de furt amb força en les coses pels quals ha estat condemnat, ja que, en cap cas, ni ell ni l'altre condemnat van ser vistos forçant els parquímetres, no portaven estris per fer-ho ni tampoc diners. Es denuncia, en definitiva, la vulneració del principi de presumpció d'innocència perquè els indicis utilitzats en la sentència recorreguda per fonamentar l'autoria del recorrent es consideren insuficients ja que del fet de trobar-se a prop d'un dels parquímetres forçats, que al terra aparegués una broca trencada, i que el forat fet en aquest parquímetre coincidís amb el diàmetre del que s'havia fet en un altre parquímetre proper, no és pot concloure que van ser els acusats els que els van forçar.
IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, al·legant que els indicis en què sustenta el Tribunal l'autoria del recorrent són suficients per deduir dels mateixos, de forma raonable, que el recorrent va ser autor dels furts amb força en les coses pels quals, amb caràcter continuat, se'l condemna.
V.- RESULTANT: Que la representació lletrada del Sr. Galván, en rebel·lia processal, s'ha adherit al recurs per interessar l'absolució de Cano.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que la part recorrent denuncia la vulneració del principi de presumpció d'innocència, el que determina que la Sala hagi de comprovar si la seva condemna es sustenta en prova de càrrec apta i suficient.
El Tribunal de Corts, tot i que no ho diu expressament, sustenta la participació del recorrent en el delicte continuat de furt amb força en les coses pel que el condemna en prova indirecta o indiciaria, és a dir, en un conjunt de fets -indicis- dels quals n'extreu la conclusió de que va ser l'autor del delicte.
La possibilitat de basar la condemna en prova indiciària o indirecta, el Tribunal Constitucional -STC 110/2007 de 7 de setembre- la considera plenament compatible amb el dret a la presumpció d'innocència "sempre que els indicis es basin en fets plenament provats i no en meres sospites i sempre que els fets constitutius del delicte es puguin deduir d'aquests indicis a través d'un procés d'inferència raonat i lògic, en el sentit de que els indicis portin de manera natural i clara a la conclusió assolida, és a dir que no es basin en una raonament obert o indeterminat, de manera que sigui significament més probable que els fets haguessin succeït d'una altra manera".
La prova indiciària exigeix que els indicis que la configuren siguin plurals -llevat d'alguns indicis únics de singular potència acreditativa- pel caràcter equívoc que acostumen a tenir cadascun dels indicis individualment considerats, ja que poden admetre explicacions diferents o alternatives a les de la comissió del fet delictiu, per això és la pluralitat o concurrència conjunta de diversos indicis la que permet, mitjançant un enllaç lògic, arribar a la conclusió inequívoca de la comissió del fet delictiu.
En el cas jutjat, els fets indiciaris considerats pel Tribunal de Corts, la realitat dels quals no ha estat impugnada per la part recorrent, condueixen a la raonable conclusió de l'autoria de l'acusat en els dos delictes de furt amb força en les coses sense que s'apreciï una altra possibilitat alternativa raonable de la seva conjunta existència.
Així, si el recorrent, sobre les 2.34 hores, estava ajupit al costat del parquímetre núm. 4 en companyia d'un altre individu, si tots dos es van amagar en advertir la presència policial; si l'esmentat parquímetre presentava un forat efectuat per poder accedir a les monedes existents al seu interior; si a terra, al costat del parquímetre es va trobar ferritja -evidenciant que el forat s'havia fet feia poc- i un tros de broca; si el parquímetre núm.X , situat a uns 50 metres del núm.Y, presentava un forat del mateix diàmetre que el del núm.X i s'havien sostret les monedes de l'interior; si el recorrent i el seu acompanyant portaven una bossa de tela -apta per guardar monedes- i un clauer que portava incorporada una petita llanterna; i si el recorrent no ha ofert una explicació lògica i raonable de la seva presència al costat del parquímetre, la conclusió que va ser l'acusat autor dels dos fets delictius és l'única explicació que justifica de manera raonable l'existència de tots els indicis anteriors, sense que s'adverteixi que pugui concórrer altra que pogués operar com una alternativa lògica i raonable.
En aquest sentit, que foren terceres persones alienes al recorrent les que cometessin els fets no es presenta com una possibilitat raonable, ja que no justificaria la presència, en una hora intempestiva, del recorrent ajupit al costat d'un parquímetre en què s'acabava de fer un forat ni que tractés d'amagar-se en advertir la presència policial, circumstàncies aquestes que sí, per contra, expliquen de forma raonable que el recorrent hagués participat en el delicte i que no és lògic ni raonable atribuir-les a la casualitat. D'altra banda, la proximitat entre els dos parquímetres forçats i entre els temps en què ho van ser, així com l'ús de la mateixa dinàmica comissiva i la coincidència de diàmetres dels forats realitzats en els parquímetres permet atribuir de forma raonable al recorrent l'autoria dels dos delictes.
El que no s'haguessin trobat en poder del recorrent i del seu acompanyant els estris necessaris per fer els forats en els parquímetres ni els diners sostrets del parquímetre núm. 12 no vol dir que el recorrent no hagués pogut cometre el delicte, sinó únicament que va haver de participar una tercera persona que es va quedar amb els diners i portava el trepant. Precisament el fet que el dia anterior, el recorrent i el seu acompanyant haguessin estat controlats policialment quan van entrar a Andorra per la frontera de Riu Runer a bord d'un vehicle en què viatjava un tercer individu, i que un home amb accent de l'est hagués estat vist unes dues hores després prop de l'estacionament i pujat a un banc des del qual es podia veure el parquímetre núm. 4 corroboren el fet de la participació d'una tercera persona amb el recorrent i el seu acompanyant.
No s'ha produït la denunciada vulneració de la presumpció d'innocència del recorrent i el recurs ha de ser desestimat.
II.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recorrent.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la defensa de Cano.
2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 de gener del 2015 en la causa TC-085- 4/13.
3.- IMPOSAR al recorrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE