Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000430/2015 ORIGEN: 3000440/2013 - 00
NIG: 5300542120150001052
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, el 27 d’octubre del 2016
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit enregistrat als vint-i-quatre de juliol del dos mil tretze la representació processal de la Sra. Barberá, així com de la ORG_0, va formular demanda en reclamació de quantitat pel procediment ordinari contra la mercantil “R., S.L.” i la ORG_1 sol·licitant que es dictés sentència condemnant solidàriament als defenents a pagar a la Sra. Barberá la suma global de trenta- un mil tres-cents quaranta-nou euros amb seixanta-tres cèntims (31.349,63.- EUROS) i a la ORG_0 la suma de tres-cents quaranta-set euros amb setanta-sis cèntims (347,76.- EUROS), import resultant dels perjudicis que va patir la seva mandant com a conseqüència del sinistre del què considerava responsable a la defenent, augmentades dels interessos legals corresponents i amb imposició als mencionats de la totalitat de les costes judicials produïdes en aquesta instància, incloingui els honoraris d’advocat i procurador d’aquesta part.
II.- La representació processal de la mercantil “R., S.L.” així com de la ORG_1, contestà a la demanda en data tretze de novembre del 2013 oposant-se a la mateixa i interessant que fos desestimada íntegrament. Subsidiàriament, entenia que calia imputar a la Sra. Barberá el 90% de la responsabilitat del sinistre i, més subsidiàriament encara, s’oposava a l’import de la indemnització sol·licitada, amb imposició als adversaris de les costes processals causades als seus patrocinats, incloent-hi els honoraris d’advocat i procurador d’aquesta part.
III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i de dúplica, i posteriorment de conclusions, mantenint-se les mateixes en llurs posicions inicials.
IV.- La Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de setembre del 2015 va decidir desestimar íntegrament la demanda principal formulada per la Sra. Barberá i la ORG_0 contra la mercantil “R., S.L.”, així com contra la ORG_1, absolent lliurement a les darreres –és a dir a les defenents- de totes les pretensions condemnatòries que els eren dirigides de contrari, devent els instants d’aquest plet assumir les costes processals d’aquesta instància segons s’ha determinat en el darrer Considerant.
V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Barberá i la ORG_0 i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita que es determini la responsabilitat de les defenents en la caiguda que va patir la Sra. Barberá i se les condemni a satisfer a les seves mandants les respectives quantitats de 28.349,63 i 347,76 euros, més els interessos legals corresponents, més les costes de les dues instàncies.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- No és objecte de debat en aquesta alçada que en data 17 d’agost del 2012 la Sra. Barberá va patir una caiguda al XXXX quan circulava per la voravia situada davant del negoci “F.”, explotat per la societat “R. S.L.”, ni que el cens emfitèutic en favor d’aquesta societat integra la voravia situada davant del negoci del qual és titular, que és, per tant, responsable de la seva conservació.
El litigi sorgeix pel fet que la Sra. Barberá i la seva companyia d’assegurances entenen que la caiguda es va produir com a conseqüència del mal estat de dita voravia, mentre que la societat “R. S.L.” i la seva companyia asseguradora consideren que el sinistre va ser degut a la manca de diligència de la citada senyora i, atès que la Sentència d’instància acull aquest darrer criteri, la Sra. Barberá i la companyia d'assegurances “X.” formulen el present recurs reclamant la revocació de la Sentència d’instància i l’estimació íntegra de la seva demanda.
II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que la defenent en cap cas discuteix que l’obligació de mantenir en bon estat la voravia que es troba davant del negoci “R. S.L.” correspon en aquest cas a la societat que l’explota. D’altra banda, la Sentència d’instància considera acreditat que la Sra. Barberá va caure mentre circulava per la citada voravia, ja que així ho afirma la Sra. Carnero que l’acompanyava, testimoni al què estima que cal donar credibilitat.
Per aquesta raó, el que cal resoldre en aquesta alçada és si l’estat de la voravia en qüestió suposava un perill per les persones que circulaven per ella i si la caiguda de la Sra. Barberá es va produir com a conseqüència d’aquest mal estat de la voravia, com ella entén en el seu recurs, o si va caure perquè no prestava la deguda atenció, com entén la Sentència d’instància, o si la responsabilitat s’ha d’entendre compartida entre l’estat de la voravia i l’atenció que l’agent havia de prestar al circular per ella, com consideren subsidiàriament tant l’agent com la defenent i en quina proporció i aquesta Sala considera que la causa de la caiguda va ser tant l’estat de la voravia, com la manca d’atenció de la Sra. Barberá al circular per ella en una proporció del 30 a 70%.
En efecte, de les fotografies que consten a les actuacions es dedueix que la voravia presentava irregularitats (folis 38 a 40, 117 i ss i 162 i ss) que podien suposar un perill de caigudes per les persones que transitaven per ella si no posaven la deguda cura, ja que en alguns punts es poden apreciar petits forats i algun desnivell que podrien propiciar un torçament de peu, raó per la societat que explotava el negoci hauria d’haver tingut cura del seu manteniment, com sembla que finalment ha fet. No obstant, en la seva majoria els defectes que presentava la voravia eren més aviat estètics pels canvis de color i textura de les rajoles, les irregularitats del terreny eren perfectament detectables i de la fotografia que consta al foli 119 de les actuacions es dedueix que dins de la vorera hi havia suficient espai pel qual es podia circular amb seguretat entre la zona malmesa i aquella ocupada per mobiliari de la botiga, de tal manera que la prudència hauria d’aconsellar circular per la zona segura.
Per totes aquestes raons, considerem que cal imputar un 70% de la responsabilitat del sinistre a la Sra. Barberá i un 30% a la defenent.
III.- Pel que fa a les quantitats que reclama l’agent en el seu escrit de recurs, aquesta Sala considera que cal tenir en compte l’informe efectuat pel Dr. Sanz a petició de la Batllia que entén que la Sra. Barberá va estar de baixa 222 dies, raó per la qual procedeix una indemnització de 4.000 euros, en relació al IPP el valora en un 9%, raó per la qual considerem correcte concedir una indemnització de 10.800 euros com admet la defenent, en quan al quantum doloris el Dr. Sanz estima que és del 3/7 i entenem també correcte la de 3.600 euros i en quan al perjudici de lleure la de 3.500 euros, fent un total de 21.900 euros el 30% de la qual són 6.570 euros que l’agent té dret a reclamar a les defenents.
Pel que fa a les quantitats que l’agent reclama en concepte de despeses patrimonials que ella ha efectuat, algunes es refereixen a les despeses mèdiques que no li foren reemborsades per un import de 410,99 euros (documents 20 a 27), altres a ajudes que va precisar al seu domicili per import de 679,68 euros (documents 28 a 31), altres per desplaçaments que no justifica i finalment 82,16 euros d’un poder notarial (document 32) fent un total de 1.172 euros, el 30% dels quals suposa 351.18 euros que, juntament amb els 6.570 fan un total de 6.921 euros dels quals se n’hauran de fer càrrec els defenents.
En relació a la suma de 347,76 euros reclamada per la companyia d’assegurances X. per les despeses de desplaçament a Andorra de la Sra. Barberá, estimem procedent estimar aquesta reclamació en relació al 30% de la mateixa que ha d’assumir els defenents, és a dir 104 euros.
III.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància en quan la demanda s’ha estimat parcialment, ni tampoc pel que fa referència a les d’aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d’apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Barberá i de la Companyia d’Assegurances Y. contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de setembre del 2015 que REVOQUEM íntegrament, condemnant a la societat “R. S.L.” i a la seva companyia d’assegurances “Y.” a pagar a la Sra. Barberá la suma de 6.921 euros i a la companyia X. l’import de 104 euros, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, ni tampoc pel que fa referència a les d’aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE