Sentència

Núm. de Protocol: 2000037/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000023/2017

SENTÈNCIA 91-2017

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Tur

Advocada: Sra. Querol

Apel·lat: Sr. Roda

Representant: Sra. Gálvez

Advocada: Sra. Duque

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000037/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Roda va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 25 d'abril i 31 de maig de 2016, en virtut de les quals se li havia atorgat l'alta mèdica amb efectes del 30 d'abril de 2016, reconeixent-li una pensió d'invalidesa per accident laboral amb un grau de menyscabament del 60,38% a partir de la mateixa data. L'agent va demanar que el grau d'IPP fos del 83,33%.

2.- La sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de 30 de gener de 2017 ha estimat substancialment la demanda i ha declarat el dret de l'agent a percebre una pensió corresponent a una IPP del 81,25%, de la qual un 65% per l'element objectiu i un 16,25% per l'element professional.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Respecte de l'element objectiu, no resulta ajustat a dret el reconeixement d'un 55% per la pèrdua de la funcionalitat de la mà i d'un altre 10% per les neuritis perifèriques, ja que, segons el barem de la UCANSS, la pèrdua de sensibilitat està inclosa en la valoració de la funcionalitat de la mà, que no pot superar en cap cas el 70%.

Sobre l'element professional, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no disposava de les dades sobre la reincorporació de l'interessat al treball, i la legalitat de la resolució administrativa s'ha de valorar en funció de les circumstàncies concurrents quan va ser adoptada, sens perjudici que l'assegurat pugui demanar una revisió d'acord amb la nova situació.

4.- La representació processal del Sr. Roda s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés consisteix en determinar el grau d'invalidesa que pateix l'interessat, del qual es discuteixen els dos components que l'integren, com són l'element objectiu i l'element professional, segons l'article 164.2 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- Pel que fa a l'element objectiu, la sentència apel·lada ha reconegut un grau de menyscabament del 65%. Encara que el dictamen pericial va assenyalar un 55% per les limitacions funcionals de la mà dreta (dominant) i un 15% per les seqüeles nervioses que equipara a una neuritis perifèrica, la sentència recull, amb encert, que aquest total del 70% equivaldria a una incapacitat total de la mà, per la qual cosa redueix el grau d'invalidesa al 65%.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no discuteix en realitat la valoració funcional de la mà, ja que la sentència ha reconegut per aquest concepte un 55%, mentre que la pròpia apel·lant va admetre en via administrativa un 57,5%. El motiu de la seva discrepància consisteix en l'addició d'un 15% per la neuritis perifèrica, ja que considera que la pèrdua de sensibilitat de la mà ja es troba inclosa en la valoració global de la funcionalitat, segons el barem de la UCANSS.

Tanmateix, aquesta al·legació no pot ser compartida, ja que el barem no contempla només la pèrdua de funcionalitat de la mà. Segons el seu apartat 1.2, s'ha de partir d'un examen anatòmic i modular-lo d'acord amb un examen funcional. En aquesta línia, l'apartat 1.2.1 es dedica a la valoració de les amputacions, l'apartat 1.2.2 a l'afectació de les funcions articulars i, en fi, l'apartat 1.2.5 a les seqüeles nervioses i vasculars.

Doncs bé, aquest darrer apartat es remet, pel que fa a les seqüeles nervioses, a les seqüeles sobre el sistema nerviós perifèric, que examina l'apartat 4.2.5 del barem.

En conseqüència, s'ha de concloure que la prova pericial s'ajusta als criteris del barem de la UCANSS ja que, després d'analitzar les limitacions funcionals de la mà, derivades de l'amputació de dos dits de la mà dreta i de la rigidesa i limitació de la mobilitat articular d'uns altres dos, que valora en conjunt en un 55%, hi afegeix la neuritis perifèrica, en aplicació dels apartats 1.2.5 i 4.2.5 del barem.

Per tot això, s'ha de desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Quart.- Sobre l'element professional, la sentència de la Batllia ha tingut en compte les dades posteriors a la reincorporació de l'interessat al treball, de les quals resulta que ha patit una pèrdua d'ingressos superior al 50%, el que suposa un percentatge per aquell concepte del 25%, reduït al 16,25% en aplicació de l'article 6 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social.

En termes generals, és cert, com defensa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), que la revisió de la legalitat de la decisió administrativa s'ha de fer en funció de les circumstàncies concurrents en el moment en què aquella va ser adoptada. Tanmateix, en aquest cas, les dades que la sentència ha tingut en compte estaven incorporades a l'expedient administratiu tramès per la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), de manera que aquesta part no ha patit cap tipus d'indefensió pel fet de que hagin estat valorades per la sentència.

Des d'un altre punt de vista, l'actuació de la Batllia s'ajusta al principi d'economia processal, que resultaria vulnerat si es remetés l'interessat a un ulterior procediment administratiu de revisió, quan ja es disposa en aquest procés de les dades necessàries per adoptar una resolució definitiva. Aquest criteri, a més, s'ajusta especialment a la naturalesa tuïtiva de la situació dels assegurats que tenen aquests procediments en matèria de seguretat social.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 30 de gener de 2017 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE