Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000294/2019 ORIGEN: 2000304/2018 - 00
NIG: 5300542120180002019
PARTS:
Apel·lant : S. Vaquero Procurador : Sr. Palmer Advocat : Sr. Martin
Apel·lat : Srs. Carnero i Zapata
Advocat : Sra. Martin
SENTÈNCIA 030-2020
Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Per escrit presentat en data 29-6-2018, els Srs. Carnero i Zapata formulaven demanda de desistiment de contracte i reclamació de quantitat contra la societat Vaquero i, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que es seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència pronunciant el desistiment del contracte i condemnant la part demandada a satisfer la suma de 8.106.- EUR més els interessos generats i les costes ocasionades.
Segon.- En data 16-10-2018, la representació processal de la societat Vaquero contestava la demanda formulada per la part contrària oposant-se a les pretensions de la part demandant, i articulava demanda reconvencional tot sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i estimant la reconvenció es condemnés els demandants a satisfer a la seva representada la suma de 9.800.- EUR, juntament amb els interessos legals des de la data de venciments mensuals i fins a la seva total liquidació o subsidiàriament a comptar de la reclamació judicial i a satisfer les costes ocasionades, incloses els honoraris d'advocat i de procurador.
Tercer.- El 30-10-2008, els Srs. Carnero i Zapata contestaven la demanda reconvencional plantejada per la societat defenent oposant-se a les pretensions que s'hi contenien tot i sol·licitant es dictés Sentència estimant la demanda principal articulada i desestimant la reconvencional, condemnant a la societat defenent al pagament de les costes ocasionades, incloses els honoraris d'advocat i de procurador.
Quart.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i evacuats els respectius escrits de conclusions, el Batlle va dictar Sentència en data 18- 6-2019 amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada pels Srs. Carnero i Zapata contra la societat Vaquero i:
Declarar la resolució contractual de l'arrendament signat entre les parts, a comptar de la data de la demanda, 29 de juny del 2018, per incompliment de l'arrendador de les condicions que s'han pactat en el contracte d'arrendament amb caràcter essencial.
Condemnar a la societat Vaquero a abonar a la part agent les sumes de:
200.- euros en concepte d'indemnització per danys ocasionats per la mudança efectuada per l'agent altres 400.-euros en concepte d'indemnització per danys ocasionats per la despesa dels mobles fets a mida.
2.800.- euros en concepte de retorn de la fiança.
1400.- euros en concepte de lloguer executat mitjançant aval bancari.
Totes aquestes sumes s'hauran d'augmentar amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 16 d'octubre del 2018,
Segon.- Desestimar en la seva integritat la demanda presentada per la representació processal de la societat Vaquero contra els Srs. Carnero i la Sra. Zapata, i absoldre a aquests darrers de quantes pretensions contra ells s'hi formulaven.
Tercer.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent i agent reconvencional, incloses els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. A excepció de l'incident de nul·litat interposat per la part agent, el quin fou desestimat i les costes s'imposaren a la part agent".
Cinquè.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la societat Vaquero i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de 8-7-2019, demana es dicti sentència, revocant íntegrament la Sentència d'instància i que en el seu lloc es dicti nova resolució per part de la Sala que desestima íntegrament la demanda i en el seu lloc estimi la reconvencional formulada tot i condemnant els demandants a l'abonament de les costes judicials.
Sisè.- Per escrit de 6-9-2019, els Srs. Carnero i Zapata, pretenen la desestimació del recurs articulat amb íntegre confirmació de la Sentència dictada.
Setè.- Per Providència de 9-9-2019 s'elevaven les actuacions a aquesta Sala del Tribunal Superior de Justícia als efectes resultants de l'art. 10 de la Disposició Addicional Segona de la LAFU.
Vuitè.- les parts han renunciat a la celebració de la vista oral.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, els Srs. Carnero i Zapata articulen una acció en resolució de contracte d'arrendament, invocant l'existència de vicis diversos en l'apartament arrendat que no en permetien el seu ús, així com una acció en reclamació de quantitat en restitució dels imports satisfets en concepte de rendes, fiança, comissions d'immobiliària i altres danys i perjudicis que quantifica en la suma global de 8.106.- EUR.
La representació processal de la societat Vaquero s'oposa a la reclamació plantejada sustentant essencialment que malgrat la reforma realitzada en l'edifici en que s'ubicava l'apartament arrendat, aquest reunia les necessàries condicions d'habitabilitat. Afegia que els propis demandants havien signat dies desprès de la conclusió del contracte un document en que es comprometien a no formular cap tipus de queixa sobre les incidències que ara plantegen. Finalment discrepava sobre les sumes econòmiques que de contrari es reclamaven. Simultàniament introdueix una demanda reconvencional a través de la qual persegueix la condemna dels actors a satisfer una indemnització per raó de la renúncia unilateral del contracte d'arrendament a alçada d'una anualitat de renda, descomptant-se de la mateixa les sumes rebudes dels arrendataris, ascendint la reclamació definitiva a la suma de 9.800.- EUR.
L'òrgan judicial d'instància, estimant substancialment les pretensions dels demandants, declara la resolució del contracte d'arrendament subscrit a comptar de la data de la demanda per incompliment de l'arrendador de les condicions pactades en el contracte d'arrendament amb caràcter essencial. També condemna la societat Vaquero a pagar la suma global de 4.800.- EUR més els interessos legals des de la contesta a la demanda. D'altra part desestima la demanda reconvencional de Vaquero, imposant a aquesta darrera la totalitat de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la societat arrendadora amb fonament als greuges que s'exposen en l'apartat següent.
Segon.- En primer lloc afirma que l'òrgan judicial d'instància havia incurregut en un clar supòsit d'incongruència extra pètita a partir del moment en que pronunciava l'anul·lació del document signat pels demandants el dia 11-5-2018, sense que aquesta pretensió no fos introduïda fins l'escrit de contesta a la demanda reconvencional de manera totalment extemporània. Considera que amb aquest procedir els demandants ampliaven l'objecte del procediment amb clara contravenció a l'efecte propi de la litispendència. Referia que els propis demandants havien interposat un segon procediment judicial en nul·litat del document assenyalat i la Sentència dictada de manera totalment irregular procedia a integrar ambdós pretensions amb infracció al principi de congruència. D'altra part sustenta que la Sentència malgrat declarar la nul·litat parcial del document ja reconeixia que les seves clàusules no podien ser considerades abusives i el simple desequilibri en les contraprestacions sols podria ser sancionada amb l'anul·labilitat del contracte, pretensió aquesta però que mai havia esta articulada.
El principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta resulta de confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tot l'anterior però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultant demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28-3-2019, TSJC-391/2018).
En el concret supòsit que s'examina, els demandants arrendataris articulen una acció resolutòria de contracte d'arrendament que fonamenten en els diferents vicis que al seu criteri, presentaven tant la unitat immobiliària arrendada com els elements comuns en que aquesta s'integrava, que no permetrien destinar-la a la finalitat pretesa. La part arrendadora s'oposava a aquesta pretensió, i el seu motiu essencial d'oposició es fonamenta en un document atorgat pels arrendataris el 11 de maig del 2018. En el mateix els avui demandants admetien que el pis que havien llogat es trobava en un edifici en obres i que per tant "no podran fer cap queixes, i això fins a finals d'any sobre: l'instal·lació d'internet, TV, telèfon, les obres de l'ascensor, les obres en general i tot lo que flueix d'ells, pols, llum, soroll, material de construcció en els espais comuns etc ····, els acabats de la cuina, dels dos banys, de la Terrassa, dels dormitoris, del menjador i de tots les altres aules del dit pis, les instal·lacions elèctriques del pis i espais comuns i totes les molèsties en general d'un edifici en obres (sic)". En les previsions d'aquest document la societat arrendadora no tant sols recolzava el seu aparell impeditiu o obstatiu, sinó que també recolzava la seva demanda reconvencional, imputant als arrendataris una renúncia unilateral del contracte, que li obria dret a la indemnització que reclamava.
En seguiment a aquesta pretensió, els arrendataris alhora de contestar la reconvencional defensaven la nul·litat del document de referència, i coetàniament instaven altre procediment (abreujat 2000535/2018) en que la concreta tutela que es persegueix és l'anul·labilitat del contracte de 11- 5-2018, tot i perseguint alhora l'acumulació d'aquell procediment amb les presents actuacions.
En el concret supòsit que s'examina, els demandants han introduït la petició expressa en nul·litat o anul·labilitat del conveni de 11-5-2018 en un procediment declaratiu nou i connex (2000535/2018) interessant la seva acumulació al present. En aquesta eventualitat, la pretensió de nul·litat o anul·labilitat necessàriament s'ha de canalitzar en procediment declaratiu paral·lel en que, amb plenes garanties per les parts litigants, pugui decidir- se al respecte sobre la regularitat del conveni o document controvertit, amb el benentès que atès el concret efecte prejudicial que aquesta decisió pugui produir en el primer procediment, pugui concórrer un supòsit de prejudicialitat civil a menys de que aquest obstacle no pugui superar-se amb el recurs a la figura de l'acumulació que es va sol·licitar.
En atenció a tot l'exposat, ha de considerar-se que en existir un procediment específic relatiu a la regularitat del conveni de 11-5-2018 davant del mateix òrgan judicial, la jutjadora quo no podia pronunciar-se de manera prejudicial sobre la seva eventual nul·litat en el present.
Escaurà per tant estimar el primer punt del recurs d'apel·lació plantejat, i anul·lar la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància tot i retornant-se les actuacions per tal de que s'examini la pertinència de l'acumulació demanada en el marc del procediment 2000535/2018 o l'eventual prejudicialitat civil del present procediment en relació a l'anteriorment referenciat.
Tercer.- Atès l'èxit del recurs i l'anul·lació de la Sentència dictada en la instància, no ha de fer-se pronunciament al respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Vaquero contra la Sentència de data 18-6-2019 que anul·lem tot i retornant les actuacions a l'òrgan judicial d'instància per tal de que s'examini la pertinència de l'acumulació demanada en el marc del procediment 2000535/2018 o l'eventual prejudicialitat civil del present procediment en relació a l'anteriorment referenciat.
Segon.- No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE