• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 129/2010

Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Dans la nuit du 1er novembre 2006, vers quatre heures, le propriétaire d'un véhicule Subaru Forester, stationné à proximité d'un établissement nocturne, en est sorti pour démarrer. Un groupe de jeunes, auquel appartenait le mineur Esteban, l'a contraint à s'arrêter devant l'établissement. Selon les faits tenus pour établis, le mineur a engagé le dialogue avec le conducteur, qui n'est pas sorti de son véhicule, puis, n'ayant pas obtenu satisfaction, a donné plusieurs coups de pied à la carrosserie, causant d'importants dégâts. Le mineur a par ailleurs reconnu avoir brisé un rétroviseur.

Le Tribunal collégial de mineurs a déclaré le mineur auteur responsable d'un délit mineur de dommages dolosifs (danys dolosos). Il a prononcé une mesure d'obligation de demeurer au domicile familial pendant huit week-ends et a condamné le mineur, et subsidiairement ses parents, à indemniser la victime à hauteur de 3 450,15 euros.

Le mineur a interjeté appel. Il soutenait, à titre principal, la prescription du délit et, à titre subsidiaire, que les faits ne relevaient pas d'une simple contravention de dommages (falta de danys, art. 484.1 CP). Il sollicitait sa relaxe absolue. Le ministère public a conclu à la confirmation intégrale, et la partie civile a demandé la même issue, ainsi que la condamnation de l'appelant aux dépens des deux instances, honoraires d'avocat compris.

Le Tribunal de Corts, siégeant en audience orale et publique, a été saisi de l'appel. Le magistrat rapporteur est M. Enric Anglada Fors.

Question de droit

Le litige soulevait quatre questions :

1. Le délit mineur de dommages dolosifs était-il prescrit, compte tenu de la durée de la procédure ?
2. Les faits pouvaient-ils être requalifiés en contravention de dommages (art. 484.1 CP) ?
3. Dans quelle mesure la juridiction d'appel peut-elle réviser l'appréciation des preuves du premier juge, lorsque la preuve repose principalement sur des déclarations ?
4. Le mineur pouvait-il être tenu à l'indemnisation intégrale du préjudice, ou seulement à hauteur de sa part personnelle, compte tenu de la participation d'autres personnes majeures aux faits ?

Solution et dispositif

Sur la prescription. Le Tribunal rejette le moyen. Il relève que, pendant toute la durée de l'instruction, des actes interruptifs de prescription ont été accomplis, de sorte qu'aucun délai n'était échu, ni le délai applicable au délit mineur, ni celui de l'article 81 d) du Code pénal, invoqué subsidiairement dans l'hypothèse où l'infraction serait requalifiée en contravention. Les dates précises des actes interruptifs et la durée exacte des délais ne sont pas détaillées dans la décision (non précisé dans la décision).

Sur la requalification. Le moyen est écarté. Le Tribunal constate que les dommages causés au véhicule dépassent très largement le seuil de 600 euros qui sépare la contravention du délit mineur.

Sur l'appréciation des preuves. La juridiction d'appel affirme qu'elle peut réviser l'appréciation de la preuve à charge et l'évaluation d'ensemble opérée par le premier juge, mais que ce pouvoir doit être exercé « avec mesure », et seulement lorsque l'erreur d'appréciation est « tout à fait évidente ». Elle distingue selon la nature de la preuve : une erreur est aisément censurable pour les preuves documentaires ou expertales, que le juge peut apprécier par lui-même, mais elle l'est beaucoup moins lorsque la preuve repose sur les déclarations des protagonistes et des témoins, en raison de l'importance décisive du principe d'immédiateté. Se fondant sur les articles 158 et 160 du Code de procédure pénale, le Tribunal retient néanmoins la même conclusion que le premier juge, le mineur ayant lui-même reconnu avoir brisé un rétroviseur.

Sur la qualification et la sanction. Le Tribunal estime que le comportement du mineur entre « parfaitement » dans le tipus de l'article 223.1 du Code pénal, et que la mesure imposée ainsi que l'indemnisation de 3 450,15 euros sont ad

A la Vila d'Andorra la Vella, dinou de novembre del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Acord dictat pel Tribunal Col·legiat de Menors, en la causa núm. JM-16-3/09, seguida delicte menor de lesions doloses, sent part apel·lant el Sr. Esteban, representat per la lletrada Sra. Carranza, i parts apel·lades el Sr. Amador, representat pel lletrat Sr. Yuste, i el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Castillo, actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que el Resultant de fets provats de l'Acord recorregut diu el següent:

"que són fets provats i així es declara que la matinada del dia 1 de novembre del 2006, vers les 4 hores, Amador, en treure el seu vehicle marca Subaru, model Forester, matrícula del Principat (...) que es trobava estacionat en les immediacions de l'establiment nocturn "M.Q.T.M.", donà un cop al vehicle propietat d'un tercer. Que, amics d'aquest darrer, en veure que el perjudicat marxava del llocs, van fer-lo aturar just enfront del referit establiment nocturn, entre els quals es trobava el menor Esteban, que en aquells moments sortia del referit establiment nocturn. Que el menor implicat anà a parlar amb el perjudicat ENTITY_6; qui no sortí en cap moment de l'interior del seu vehicle, compte tingut que fou voltejat per tot un grup de joves, entre els quals el menor avui implicat, que es posicionà a la part davantera costat conductor per parlar amb el perjudicat i en no aconseguir-ho, començà a donar diferents cops de peu al vehicle, causant important danys."

RESULTANT: que la part dispositiva de l'Acord apel·lat conté el següent pronunciament:

"DECIDEIX: que he d'imposar i imposo al menor Esteban com autor responsable d'un delicte menor de danys dolosos per un import superior a tres mil euros (3.000.- EUR) a la mesura disciplina d'obligació de romandre al domicili familiar durant un període de vuit (8) caps de setmana i al pagament de les despeses processals causades."

Que, en concepte de responsabilitat civil el menor Esteban i subsidiàriament els seus progenitors, Martin i Pina, hauran d'indemnitzar al perjudicat Amador en la quantitat reclamada de tres mil quatre-cents cinquanta euros amb quinze cèntims (3.450,15.- EUR)."

RESULTANT: que, contra l'esmentat Acord la lletrada Sra. Carranza, en nom i representació de Esteban, formulà recurs d'apel·lació, impugnant la resolució de referència sol·licitant la revocació del referit Acord i que es dicti nova resolució en mèrits de la qual s'acordi la lliure absolució del seu defensat.

Subsidiàriament, demana que

A l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de recurs, elevant-lo a definitiu.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per considerar encertades les argumentacions expressades pel Tribunal Col·legiat de Menors en l'Acord recorregut el quin raona jurídicament cadascun dels extrems exposats de manera suficient, mostrant-se conforme no solament amb el contingut sinó també amb la pena imposada, sol·licitant per tant la confirmació d'aquesta resolució, per considerar-la plenament ajustada a Dret.

A l'acte de la vista oral ratifica i eleva a definitiu el seu escrit de contesta al recurs.

RESULTANT: que el lletrat Sr. Yuste, representant els interessos de Amador, manifesta la seva oposició al recurs demanant la íntegra confirmació de la resolució apel·lada, al·legant que els conjunt d'arguments esgrimits en l'Acord apel·lat són suficients per tal de deixar sense efecte les manifestacions contingudes a l'escrit de recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del menor O., demanant així mateix es condemni aquest darrer al pagament de les costes judicials generades en les dues instàncies, quedant-hi inclosos els honoraris d'advocat en aquesta segona instància.

A l'acte del judici oral ratifica el seu escrit de contesta al recurs, elevant-lo a definitiu.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna l'acord dictat pel Hble. Tribunal de Menors, adduint, abans de tot, la prescripció del delicte menor pel que ha estat condemnat, la que en absolut pot prosperar, tota vegada que durant el període de temps en que s'ha estat tramitant la causa hi ha hagut en tot moment actes interruptors de dita institució, no havent transcorregut sense cap actuació ni els terminis establers pel delicte menor, ni tampoc l'estatuït a l'article 81 d) del Codi Penal pel cas de que es consideres l'il·lícit penal comès pel recorrent com una contravenció penal, com demana subsidiàriament la seva defensa.

CONSIDERANT: que tampoc es pot admetre la dita pretensió de que ens trobem davant d'una falta de danys de l'article 484.1 del Codi Penal, puix que ha quedat degudament acreditat en el curs de les actuacions que els danys ocasionats al vehicle del perjudicat superen amb escreix la suma de 600 euros que delimita la contravenció front al delicte menor.

CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Tribunal "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada és limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació. Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per les acusacions i la defensa i les manifestacions de l'intervinent en els fets -article 160 del Codi de Procediment Penal- arriba a la mateixa conclusió que la de l'Hble. Tribunal de Menors, és a dir, que el menor Esteban va participar en els fets d'autes, a l'haver reconegut, a més, haver trencat ell un retrovisor del vehicle de R..

CONSIDERANT: que, a diferència de l'invocat per la direcció lletrada del menor condemnat, la conducta d'aquest encaixa perfectament en el tipus penal del article 223.1 del Codi Penal, essent totalment adient, per tant, la pena imposada d'obligació de romandre al domicili familiar per un període de vuit caps de setmana, així com l'abonament de l'import de 3.450,15 euros en concepte de responsabilitat civil derivada de la reparació dels desperfectes ocasionats al turisme.

Que la condemna de dit menor al pagament de la totalitat de la suma que reclama el perjudicat en concepte de responsabilitat civil ve motivada pel fet de que dita responsabilitat és solidària i pel fet de què el menor O. va actuar de manera conjunta amb altres persones majors d'edat involucrades en els mateixos fets d'autes. En conseqüència, essent dita responsabilitat civil solidària front a tercers perjudicats, de conformitat amb el que disposa l'article 94 del Codi Penal, i constant acreditat que O. efectivament colpejà el vehicle junt amb d'altres persones, és obvi que no és pot individualitzar l'actuació de dit menor respecte dels altres intervinents -tot i haver-se de jutjar en diferents causes, per ser aquests últims majors d'edat- i encara menys reduir-la, com pretén la seva defensa, a l'import del trencament del retrovisor, doncs tots els implicats han de respondre dels danys causats al turisme, si bé, com s'acaba d'explicitar, de forma solidària.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada i a la impossibilitat d'apreciar, per tant, la invocada concurrència de culpes, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, conseqüentment, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que en base al principi del venciment objectiu, les despeses processals de la present apel·lació hauran de ser sufragades per la part recurrent.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Carranza en nom i representació del menor Esteban, contra l'acord de data 23 d'abril del 2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Menors en la causa JM-016-3/09, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita resolució, amb imposició de les costes causades en aquesta instància.

Havent observat el Tribunal que a la part dispositiva de la l'Acord de referència, consta el condemnat amb el cognom d' O., quan en realitat és diu O., escau rectificar aquest error material, i per tant s'ha de substituir el nom i cognom de "Esteban " pel de "Esteban" en el Decideix de l'Acord.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).