• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 95/2011 (Tribunal de Corts, Penal, 27 septembre 2011)

Faits et procédure

Le 8 mars 2010, un véhicule utilitaire Piaggio Porter, appartenant à la société ORG_1 et conduit par M. Sainz, circulait sur l'avenue mentionnée dans la décision (XXXX), sur la voie centrale d'une chaussée à trois voies. Au même moment, Mme Plana, qui venait de stationner son véhicule Opel Astra dans la zone de chargement et de déchargement située à droite de la chaussée, ouvrit la portière du conducteur sans s'assurer de la présence du véhicule. Le véhicule utilitaire, qui ne put l'éviter, heurta la partie avant gauche du véhicule de Mme Plana, puis la portière de ce dernier. Les dommages subis par l'utilitaire furent évalués à 1 202,87 euros, selon une facture versée au dossier.

En première instance, le Tribunal unipersonnel du Batlle (affaire CP-133-2/10, jugement du 30 décembre 2010) déclara Mme Plana coupable d'une contravention pénale de dommages par imprudence. Elle fut condamnée à cinq jours de retrait du permis de conduire et aux dépens. Au titre de la responsabilité civile, elle fut condamnée, solidairement avec son assureur désigné dans le dispositif, à indemniser la société ORG_1 à hauteur de 1 202,87 euros, ainsi qu'aux honoraires d'avocat à liquider en phase d'exécution.

Mme Plana interjeta appel. Elle soutenait que la preuve de sa responsabilité n'était pas rapportée, que les éléments produits établissaient au contraire que la collision avait eu lieu alors qu'elle se trouvait encore à l'intérieur de son véhicule, et que la déclaration amiable d'accident avait été rédigée dans un état de nervosité et d'angoisse. Elle reprochait en outre au premier juge de n'avoir pas mentionné les preuves qu'elle avait produites, ce qui portait atteinte à son droit à un procès équitable. Lors de l'audience, le ministère public ne s'opposa pas au recours, estimant que la preuve de charge n'était pas suffisante, dès lors que deux versions contradictoires, chacune corroborée par les témoignages des passagers, étaient en présence. La société ORG_1, partie appelée, conclut à la confirmation intégrale du jugement.

Question de droit

La Cour devait déterminer dans quelles conditions la juridiction d'appel peut substituer sa propre appréciation de la preuve à celle du premier juge, lorsque la preuve est constituée essentiellement de déclarations de personnes impliquées et de témoins. Elle devait ensuite apprécier si les éléments du dossier, notamment la déclaration amiable d'accident, permettaient d'imputer à la prévenue la survenance du dommage par imprudence.

Solution et dispositif

Sur le

Andorra la Vella, vint-i-set de setembre del dos mil onze

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en la causa núm. CP-133-2/10 seguida per la contravenció penal de danys per imprudència, contra Plana, part apel·lant i representada per la lletrada Sra. Machado, essent part apel·lada la societat ORG_1 representada per la lletrada Sra. Azorin, part adherent al recurs el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Andrade, i actuant de ponent la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que la part dispositiva de la sentència apel·lada conté el següent pronunciament:

"DECIDEIXO : que he de condemnar i condemno Plana, com autora d'una contravenció penal de danys per imprudència, a la pena de CINC (5) DIES DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR i al pagament de les despeses processals causades. I en concepte de responsabilitat civil, Plana i solidàriament amb ella la companyia ORG_0, indemnizaran a la societat ORG_1 en l'import de MIL DOS-CENTS DOS EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS (1.202,87 EUR) així com en l'import corresponent als honoraris d'Advocat, a acreditar en període d'execució de sentència."

RESULTANT: que dita sentència es basa en el següent resultant de fets provats :

"que són fets provats i així es declara que en data 8 de març del 2010, Sainz circulava per l'XXXX, pel carril central dels tres existents en aquell indret, conduint la furgoneta marca Piaggio model Porter matrícula AND. (...) propietat de la societat ORG_1 per la qual treballa; que s'incorporà al carril de la dreta quan e sobte, Plana, que acabava d'estacionar el seu vehicle marca Opel model Astra matricula AND. (...) assegurat a la companyia A.G. S.A., a la zona de càrrega i descàrrega situada a la dreta de a calçada, segons el sentit de la marxa de Sainz, obrí la porta del conductor sense adonar-se de la presència de la furgoneta conduïda per Sainz que no pogué evitar col·lidir amb la part davantera esquerra e la mateixa contra la porta del vehicle de na D.J., patint la furgoneta danys per import de 1.202,87 EUR segons factura obrant en autes (foli 7)."

RESULTANT: que la representació lletrada de la Sra. Plana formula recurs contra la sentència de referència per considerar-la lesiva pels interessos de la seva defensada, exposant que no hi ha prova suficient en autes que demostri que aquesta fou la responsable de l'accident de data 8 de març del 2010. Entén que les proves que aportà i obren en autes indiquen i proven tot el contrari, és a dir, que la col·lisió d'autes es va produir per quant estant estacionat el vehicle de la seva defensada davant de la farmàcia A.l, es va disposar a baixar del mateix, moment en el qual i degut a l'impacte que la furgoneta conduïda pel Sr. Sainz va provocar en la part posterior del vehicle de la Sra. Plana, va esser estirada pel Sr. Duque novament cap a l'interior del seu vehicle i que degut a la referida col·lisió de la furgoneta contra el vehicle, el mateix va presentar danys des de la seva part lateral posterior fins a la porta del conductor, danys que han estat i estan essent reclamats davant la jurisdicció civil dels nostres tribunals. Respecte a la declaració d'accident exposa que es realitzà just en el moment en que acabava de patir un accident, trobant-se en un estat neguitós, preocupat i nerviós, tal com va declarar. A més, el fet que no especifiqués en dita declaració que els danys també es van produir en la part posterior, no significa que no existissin. La sentencia recorreguda efectua una incorrecta valoració de les proves, puix ni tan sols menciona les ministrades per la seva part, vulnerant de forma clara el dret al procés degut de la seva defensada.

Demana, conseqüentment, la revocació de la sentència apel·lada i que es dicti nova resolució absolent a la Sra. Plana i s'imposin les costes processals causades tant de primera instància com de segona instància al propi perjudicat.

En l'acte del judici oral ratifica les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs formulat per entendre que no es va practicar prova de càrrec suficient per fonamentar la condemna de l'avui recurrent tota vegada que la forma de producció de l'accident respon a dues versions contradictòries que són la de Plana front a la del conductor de l'altre vehicle implicat Sainz, avalades cadascuna per les testificals dels respectius passatgers dels dos vehicles, Talavera i Duque, motius pels quals no va formular acusació per part d'aquest Ministeri Públic, en considerar que la prova practicada era insuficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència de l'aleshores implicada Plana.

En l'acte del judici oral ratifica les seves conclusions.

RESULTANT: que la lletrada Sra. Azorin, en representació de la societat ORG_1, part apel·lada, manifesta la seva total oposició al recurs interposat per la representació processal de la part contrària, contra la sentència recorreguda de data 30 de desembre del 2010, donat que comparteix plenament tant els arguments com el resultat al que arriba l'Hble. Batlle instructor. Exposa que la recurrent defensa una versió de l'accident totalment rocambolesca i en absolut acreditada, essent del tot contradictòria amb l'establert a la declaració amistosa d'accident que ambdós conductors van signar, conjuntament i de mutu acord, en el moment de l'accident. Afegeix que la recurrent pretèn desvirtuar el valor probatori d'aquesta declaració al·legant el seu estat anímic, però aquesta, ni ningú, patí lesions, ni l'accident fou de gravetat per justificar un estat d'angoixa elevat que porti a dir i signar coses que no són certes. El peritatge aportat per l'adversa el dia de la vista oral no demostra, en absolut, les circumstàncies en les que es va produir l'accident.

Pels motius exposats sol·licita la confirmació integra de la sentència recorreguda i la condemna a la part apel·lant de la totalitat de les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat de primera i segona instància.

En l'acte del judici oral ratifica i eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

Fonaments de dret

S'ACCEPTEN ELS FETS PROVATS I ELS FONAMENTS DE DRET DE LA RESOLUCIÓ APEL·LADA.

CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna la sentència dictada pel Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, per entendre que aquesta ha incorregut en una errònia valoració de la prova practicada a les actuacions, puix que de la mateixa no se'n deriva la responsabilitat de la Sra. Plana.

CONSIDERANT: que si bé el Tribunal "ad quem" pot, en qualsevol recurs d'apel·lació, revisar la prova de càrrec i la valoració conjunta de tot el material probatori feta pel Jutjador/a "a quo", no és menys cert que, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat de l'òrgan d'apel·lació haurà d'exercir-se sempre amb mesura i tant sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova resulta del tot evident, situació que és perfectament valorable pel Tribunal quan es tracta de proves documentals o pericials, degut a que pot apreciar-les per si mateix, però en canvi no ho és tant en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats i dels testimonis, en el seu cas, en que per la seva valoració té una absoluta i decisiva importància el principi d'immediació.

Doncs bé i d'acord amb aquest principi -article 158 del Codi de Procediment Penal-, aquest Tribunal, avaluant amb consciència les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i la defensa i les manifestacions dels intervinents en els fets -article 160 del Codi de Procediment Penal-, així com de les declaracions dels testimonis, i singularment de la declaració amistosa d'accident obrant en autes (foli 5) -on consta el croquis de l'accident i la causa i circumstàncies de la seva producció, concretament "estava estacionado abriendo puerta", essent els danys apreciats al seu vehicle precisament "en la puerta del conductor", manifestant a l'acta del judici que va ser ella mateixa qui omplí la referida declaració (foli 101)-, sense que pugui desvirtuar aquesta dada, el fet ara invocat de que estava nerviosa i angoixada quan el realitzà, doncs l'accident no fou tant important per intentar justificar un estat anímic "perturbador", arriba a la mateixa conclusió que la de l'Hble. Batlle, és a dir, que en el cas analitzat hi ha suficient prova de càrrec per considerar a l'avui apel·lant com a responsable en concepte d'autora de la contravenció penal de danys per imprudència, puix que no consta en absolut acreditada la versió de l'accident donada per aquesta, ni menys que els danys a la part posterior del seu vehicle fossin causats en dita col·lisió, ni tampoc que l'agent productor dels mateixos fos el conductor de la furgoneta propietat de la societat ORG_1 que circulava correctament per aquell indret, per la qual cosa l'informe pericial aportat per la recurrent el dia de la vista no pot desvirtuar el fet provat de que fou ella qui amb la obertura de la porta del conductor, sense adoptar cap mesura de precaució, provocà l'accident d'autes, en el que, com abans s'ha exposat, no ha quedat en absolut acreditat que es produïssin danys a la part posterior del seu turisme.

CONSIDERANT: que per tot el que s'ha dit i sense necessitat de més consideracions, degut a la claredat de la qüestió analitzada, procedeix la plena i total confirmació de la resolució impugnada, i la desestimació, per tant, del recurs d'apel·lació formulat contra la mateixa.

CONSIDERANT: que tenint en compte el principi de venciment objectiu, les costes de la present apel·lació, inclosos el honoraris d'advocat, hauran de ser imposades a la part recurrent.

VIST

les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M : que desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la lletrada Sra. Machado en representació de la Sra. Plana, contra la sentència de data 30 de desembre del 2010, dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle en la causa CP-133-2/10, CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT dita sentència, imposant a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada, a determinar en període d'execució.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).