Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal de Corts — Contrôle de qualification et de motivation — reformation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 juillet 2012 (n° TC-040-4/10) par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Codi de procediment penal (text refós) (art. 160), que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (reformation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal de Corts consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Codi de procediment penal (text refós) (art. 160) (reformation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
▸Texte intégral de la décision officielle (15 441 caractères)
Sentència
S E N T È N C I A
Magistrats Srs.
Enric Anglada Fors
Concepció Baron Mora
Anna Estragués Armengol
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STCOR 99/2012 (Tribunal de Corts, 16 juillet 2012)
Par une sentence rendue le 16 juillet 2012 à Andorra la Vella, le Tribunal de Corts statue dans la cause n° TC-040-4/10, dirigée contre M. Manzanares, de nationalité andorrane, né en 1972, sans antécédents pénaux en Principauté. Le Ministère public et une acusación particular, représentée par la mère d'une mineure, sont parties à la procédure.
Les faits déclarés prouvés se déroulent entre mars et avril 2010. Le prévenu, à plusieurs reprises, se tient nu sur son balcon ou sur la terrasse intérieure de son logement, visible depuis la cour intérieure de l'immeuble ou depuis la rue. Le 29 mars 2010, deux mineures âgées de onze et douze ans sont interpellées depuis le balcon ; elles croient que le prévenu se masturbe. Les 30 et 31 mars et le 1er avril 2010, elles le voient à nouveau nu, sans interpellation. Le 15 avril 2010, une troisième mineure, âgée de dix ans, est vue nue sur le balcon, puis le prévenu, nu et se touchant les parties génitales, la fixe depuis le palier. La décision précise que l'enfant souffre d'un trouble de stress post-traumatique chronique, qui a nécessité un suivi psychologique de juillet 2010 à septembre 2011.
Le Ministère public qualifie les faits de trois délits majors d'exhibitionnisme devant mineurs (article 156 du Code pénal) et requiert dix-huit mois de prison conditionnelle qualifiée, assortis d'une obligation de traitement, d'un sursis de quatre ans et d'une peine complémentaire d'interdiction de contact avec les victimes pendant six ans. L'acusación particular soulève une question préalable, qualifiant les faits d'abus sexuel (article 147) et de coactions (article 139). Le tribunal écarte cette question préalable, au motif qu'il ne peut se prononcer sur la qualification juridique avant la preuve à l'audience.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
La première porte sur l'articulation des qualifications pénales. Il s'agit de déterminer si des actes d'exhibition sexuelle, sans contact physique, peuvent relever de l'abus sexuel ou des coactions, ou si seule l'incrimination spécifique d'exhibitionnisme s'applique.
La deuxième concerne l'imputabilité. Le prévenu invoque la cause exonératoire de l'article 27.4 du Code pénal, qui vise l'altération mentale. Il convient de rechercher si elle exclut la responsabilité ou seulement la diminue, au regard de l'article 28 du même code.
La troisième relève de la preuve. Le tribunal doit apprécier la valeur du témoignage des victimes mineures, en l'absence de preuve matérielle directe et face à des versions contradictoires.
Solution et dispositif
Sur la qualification. Le tribunal écarte l'abus sexuel au motif que ce délit suppose un « comportement sexuel », c'est-à-dire un contact physique sexuel, dire
Andorra la Vella, setze de juliol del dos mil dotze.
VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-040-4/10 seguida pels presumptes delictes majors d'exhibicionisme davant de menors, contra Manzanares, nascut el dia 6 de maig del 1972 a XXXX, fill d'Alex i de Maria Cinta, de nacionalitat andorrana, casat, de professió administratiu, i defensat pel lletrat Sr. Recio, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Bermudez i acusació particular la lletrada Sra. Pulido, en representació de la perjudicada Campillo ; actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.
RESULTANT:
són fets provats i així es declara que, durant la segona quinzena del mes de març del 2010, la menor Campillo, nascuda el 10 de juny del 1999, de 10 anys d'edat, observà mentre passava pel pati interior de l'immoble on es troba ubicat el seu domicili, que el processat Manzanares, nascut el dia 6 de maig del 1972, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals al Principat, estava de peu totalment despullat a la terrassa interior del seu pis.
En data 29 de març del 2010, vers les 19.00 hores, les menors Tur, nascuda el 9 de gener del 1999, i Galan, nascuda el 17 de març del 1998, de 11 i 12 anys d'edat respectivament, mentre passejaven pel carrer del Balcó del Solà d'XXXX, lloc on resideixen, foren interpel·lades pel processat Manzanares, que les cridà des del balcó del seu domicili apreciant les menors que el mateix es trobava nu i tocant-se els genitals, alhora que creuen que s'estava masturbant.
Que posteriorment, en dates 30 i 31 de març i 1 d'abril de 2010, vers les 19.00 hores, les menors Tur i Galan van tornar a observar el processat Manzanares nu al seu balcó, no essent en aquestes ocasions interpel·lades pel mateix.
Que finalment, en data 15 d'abril del 2010, vers les 19.30 hores, la menor Campillo mentre es dirigia vers el seu domicili, tornà a veure el processat Manzanares totalment nu al balcó exterior del seu domicili tot adonant-se que el mateix la mirava fixament; que seguidament la menor Campillo entrà a l'interior de l'immoble per accedir al seu domicili, trobant-se en sortir de l'ascensor amb el processat Manzanares que la mirava fixament despullat des del replà de l'escala, mentre es tocava els genitals, posant-se ella a corre esporuguida fins a la porta de casa seva, a on entrà amb una cara d'espant i d'esglai considerable.
La menor Campillo patí un trastorn per estrès post-traumàtic crònic, requerint tractament psicològic continuat des del mes juliol del 2010 fins el mes de setembre del 2011 en que fou donada l'alta terapèutica segons manifestacions del seu psicòleg tractant el dia de la vista oral.
Fonaments de dret
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets com a constitutius de tres delictes majors d'exhibicionisme davant de menors, tipificats a l'article 156 del Codi Penal dels quals en considera responsable, en concepte d'autor, al processat V., amb la concurrència de la circumstància excloent incompleta de la responsabilitat penal prevista a l'article 27.4 del Codi Penal posat en relació amb l'article 28 del mateix text processal.
Demana s'imposi a l'encausat la pena de 18 mesos de presó condicional qualificada a seguir tractament mèdic adequat a la seva patologia, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i la pena complementària de prohibició de contactar amb les víctimes durant un termini de 6 anys, més el pagament de les despeses processals.
En concepte de responsabilitat civil, demana que el processat sigui condemnat a indemnitzar a les menors Galan i Tur en les sumes que siguin acreditades en període d'execució de Sentència, deixant a millor criteri del Tribunal la fixació de la indemnització a favor de la menor Campillo, havent exercit aquesta expressament les accions penals i civils al seu abast i trobant-se degudament representada per lletrat.
A l'acte de la vista oral, ratifica i eleva a definitiva la seva qualificació provisional, modificant-la parcialment respecte a la reclamació per responsabilitat civil a favor de les menors Tur i Galan, no reclamant res a favor de la primera per expressa renuncia de la seva mare i respecta a la segona, en haver fet reserva d'accions el dia del judici.
Decisio
CONSIDERANT: que respecte a la manifestada qüestió preliminar plantejada per l'acusació particular, cal recordar que no es tracta pròpiament d'una qüestió prèvia, sinó d'una requalificació que formula la representació processal de la menor Campillo que es va constituir, en legal forma, com a acusació particular i conseqüentment està legitimada per qualificar els fets, en el seu escrit de conclusions provisionals i el dia de la vista oral, com ho consideri oportú, sense que això hagi de ser motiu d'interposició de qüestió prèvia, ni pugui considerar-se així, màxim quan el Tribunal no pot entrar a valorar la qualificació jurídica dels fets que es declarin provats, abans de la pràctica de la prova a l'acte del judici oral.
Per tant i per tot el que s'ha dit, s'ha de desestimar la dita qüestió prèvia plantejada per l'acusació particular.
CONSIDERANT: que la conducta del processat V., realitzant actes d'exhibició sexual davant de les menors d'edat, no pot ser constitutiva del delicte major d'abús sexual tipificat a l'article 147 del Codi Penal, doncs dit tipus penal exigeix, com element del tipus, la realització d'un comportament sexual, és a dir, contacte físic sexual, -que es pot donar personalment o fins i tot amb una altra tercera persona entre objecte passiu i actiu-, podent-se entendre el comportament del processat, com a molt, com abús sexual des d'un punt de vista psicològic, segons apuntà el psicòleg Sr. Barba que deposà a l'acte de la vista, però mai des d'una perspectiva jurídica, atès que resulta impossible configurar el dit il·lícit penal d'abús sexual, com abans s'ha dit, sense que hi hagi cap tocament físic.
Així mateix respecte al delicte de coaccions previst i penat a l'article 139 del Codi Penal, aquest també quedà exclòs, hagut compte que tampoc es donen tots els elements que integren dit tipus penal, puix que en cap moment hi va haver intimidació ni violència, i si bé les menors varen haver de suportar, amb el sentit de la vista, situacions que no pertoquen, aquest fet ja està contemplat en l'il·lícit penal d'exhibicionisme.
Conseqüentment, el Tribunal estima que no ha quedat acreditada la concurrència dels elements configuradors del tipus dels articles 147 i 139 del Codi Penal, pels que ve acusat el processat per part de la representació processal de la mare de la menor Campillo, i si solament el d'exhibicionisme tipificat a l'article 156 del mateix text legal, al que seguidament es farà referència. Això determina que s'hagi d'absoldre a V. dels delictes d'abús sexual i de coaccions que l'imputava l'acusació particular, atesa la inexistència dels dits il·lícits penals en el cas enjudiciat.
CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius de tres delictes majors d'exhibicionisme, previstos i penats a l'article 156 del Codi Penal, puix que han quedat degudament configurats tots els elements subjectius i objectius del tipus penal esmentat, com resulta amb força d'evidència del relat fàctic descrit en el resultant primer d'aquesta resolució.
És ben sabut que en els delictes de comportament sexual, és habitual trobar-se com a única prova directa, les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries, per la qual cosa el testimoni d'aquesta ha de tenir, segons jurisprudència reiterada i constant d'aquest tribunal, eficàcia suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el què disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma «testis unus, testis nullus», apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i molt menys, quan es tracta de jutjar delictes de comportament sexual en què la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni però, haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat i l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.
En el present cas, les tres nenes que foren subjecte passiu dels actes d'exhibició sexual per part del processat han explicat, tant en fase sumarial, com en el plenari, de forma coincident -les dues que anaven juntes pel carrer-, clara, coherent, contundent i rotunda -totes tres-, la forma en que ocorregueren els fets enjudiciats, per la qual cosa, tot i no ser obertament reconeguts per V. (dient que si bé és cert que va despullat per casa i que un cop inclús sortí al passadís, "no se'n recorda", "no ho sap" o "creu que no es veritat" que hagi fet el que se li imputa), sense poder oblidar, ni obviar, a més, que la menor Campillo va necessitar assistència psicològica arrel d'aquests fets, s'estima plenament demostrada la concurrència de tots els elements constitutius dels delictes d'exhibicionisme pel que ve acusat el processat.
CONSIDERANT: que dels abans esmentats il·lícits penals n'és responsable, en concepte d'autor, l'encausat Manzanares, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta del conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en la consideració jurídica precedent.
CONSIDERANT: que no concorre en el processat la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de l'article 27.4 i .6 del Codi Penal, invocada per la seva direcció lletrada, tota vegada que aquell pot arribar a comprendre la il·licitud dels fets comesos, com es desprèn de la prova pericial psiquiàtrica efectuada pel Dr. Martin. No obstant això, el propi psiquiatre conclogué que "el Sr. V. té un trastorn de la personalitat que s'inscriu en l'apartat de les personalitats amb dèficits estructurals ... i en base a la patologia mental que pateix el pacient aquest té disminuïdes les seves facultats volitives i cognitives". Tanmateix el seu metge psiquiatra, Dr. Mena refereix en el seu informe de data 7 de maig del 2012, que el processat V. "...Es troben característiques psicòtiques de la personalitat. El pacient es troba en seguiment ambulatori al centre de salut mental des del 29 de juliol del 2008 fins l'actualitat,........Durant l'evolució ha presentat alteracions del pensament de característiques sexuals d'origen psicòtic que li van condicionar la seva conducta i que va provocar un episodi d'exhibicionisme.... Requerint seguiment i tractament mèdic de per vida". En base a dites perícies, el Tribunal considera que s'ha d'apreciar en el processat la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, excloent incompleta prevista a l'article 28 del Codi Penal en relació amb l'abans esmentat article 27.4 del mateix text legal.
CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena, el Tribunal tindrà en compte, a més de la reducció qualificada contemplada a l'article 54.3 del Codi Penal, l'establert a l'article 56 del mateix Codi, i especialment la manca d'antecedents penals de l'encausat i la seva concreta situació personal, per la qual cosa, seguint els criteris mèdico-psiquiàtrics dels Drs. Mena i Martin, se li imposarà una pena de presó condicional qualificada a seguir un tractament mèdic adequat a la seva alteració mental.
Que de conformitat amb el que disposa l'article 58.3 del Codi Penal, el Tribunal estima adient imposar a l'inculpat una pena única, compte tingut, d'una part, la natura dels il·lícits comesos, i d'altra, la finalitat de sancionar conjuntament el comportament antijurídic del mateix.
Que ateses les circumstàncies concurrents en el supòsit d'autes, i tenint en compte les peticions formulades per totes les parts, el Tribunal imposarà la pena complementària de prohibició de contactar amb les víctimes per un període de sis anys, a l'empara de l'estatuït a l'article 38.3 del Codi Penal, sense que es pugui donar lloc al canvi obligatori de domicili per part del processat, atesa la seva situació personal i patrimonial.
CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'una infracció penal ho es també civilment, de conformitat amb allò que estableix l'article 94 del Codi Penal, i, per tant, el processat és responsable civilment i, en el dit concepte, haurà d'indemnitzar pel perjudici moral sofert per la menor Campillo a la mare de la mateixa Capellà, com a legal representant de la nena, en la suma de 3.000 EUR, que es considera adient a les circumstàncies del cas, més l'import de 1.092,75 EUR corresponent a les despeses de tractament psicològic que ha hagut de satisfer com a conseqüència dels fets d'autes.
Que no hi ha lloc a fixar responsabilitat civil respecte a les altres dues perjudicades, en haver renunciat expressament a res reclamar la mare de la menor Tur i, havent fer reserva d'accions la legal representant de la menor Galan.
CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular, quina quantitat es determinarà en període d'execució de sentència.
VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,
F A L L E M :
Que hem d'absoldre i absolem a Manzanares dels delictes majors d'agressió sexual i de coaccions dels que venia acusat per la representació de l'acusació particular.
Que hem de condemnar i condemnem a Manzanares, com a responsable penalment en concepte d'autor, de tres delictes majors d'exhibicionisme davant de menors, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal excloent incomplerta d'alteració mental, a la pena de DIVUIT
(18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A SEGUIR UN TRACTAMENT MÈDIC ADEQUAT A LA SEVA PATOLOGIA, amb un termini de suspensió de la condemna de QUATRE ANYS, i a la pena complementària DE PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LES VÍCTIMES, per un període de SIS (6) ANYS.
En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat V. a indemnitzar a la mare de la menor Campillo, la Sra. Capellà, en la seva condició de legal representant de la nena, en la suma total de quatre mil noranta-dos euros amb setanta-cinc cèntims (4.092,75 EUR).
Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular, quina suma es determinarà en període d'execució de sentència.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.
Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal de Corts, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (reformation) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal de Corts.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision TC-040-4/10.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre), « STCOR ANDORRA, a 16 de juliol del 201…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « STCOR ANDORRA, a 16 de juliol del 2012 - ROJ: STCOR 99/2012 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-stcor-11519891.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) le 16 juillet 2012 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal de Corts.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal de Corts le 16 juillet 2012 ?
Cette décision (STCOR ANDORRA, a 16 de juliol del 2012 - ROJ: STCOR 99/2012) précise les conditions d'application de Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
devant Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 12 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal de Corts, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 16 juillet 2012 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Codi de procediment penal (text refós), Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
, Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal de Corts.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-040-4/10 seguida pels presumptes delictes majors d'exhibicionisme davant de menors, contra Manzanares, nascut el dia 6 de maig del 1972 a XXXX, fill d'Alex i de Maria Cinta, de nacionalitat andorr…
Source : Tribunal de Corts · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Codi de procediment penal (text refós) (art. 160)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Codi de procediment penal (text refós) (art. 160)
3
Application
Confrontation par Tribunal de Corts des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal de Corts · Motifs de la décision (16 juillet 2012)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal de Corts (reformation) tranchant le point de droit soulevé.
Source : STCOR ANDORRA, a 16 de juliol del 2012 - ROJ: STCOR 99/2012
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).