• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 86/2014 (Tribunal de Corts, 30 septembre 2014)

Faits et procédure

Les faits, établis par le Tribunal, se sont déroulés le 29 août 2012, vers 19 heures, dans un parc. Trois fillettes âgées de 9, 9 et 5 ans y jouaient lorsqu'un homme, identifié comme le prévenu, s'est approché d'elles et leur a proposé de l'argent pour entrer dans les toilettes pour hommes. Les enfants l'ont suivi. Elles ont vu le prévenu leur montrer des billets par la fenêtre des toilettes, puis, la porte ayant été ouverte par deux des mineures, l'ont vu exhiber ses organes génitaux, en dehors de son pantalon, tout en se masturbant.

Le prévenu, de nationalité marocaine, né en 1962, a été poursuivi pour exhibitionnisme devant des mineurs. Il a nié les faits. Il n'a pas comparu à l'audience de jugement, bien que régulièrement cité, et a été jugé en rébellion processuelle, défendu par une avocate commise.

Le Ministère public, partie accusatrice, a requis une peine d'expulsion et une peine complémentaire d'interdiction de contact avec les victimes pendant six ans. Le Tribunal, siégeant en formation de trois magistrats, a rendu une sentence définitive, le rapporteur étant M. Enric Anglada Fors.

Les éléments de preuve retenus sont, d'une part, les déclarations des deux fillettes directement victimes, faites en phase d'instruction et, pour l'une d'entre elles, réitérées avec contradictoire, ainsi que la reconnaissance photographique opérée par la troisième fillette ; d'autre part, le témoignage d'un agent de la circulation de la Commune d'Andorre-la-Vieille, qui a vu le prévenu à proximité des toilettes peu avant les faits. Le Tribunal relève également que la taille du prévenu, que les enfants décrivaient comme « petit », a été pondérée par les déclarations de l'une d'elles, qui le jugeait plus grand que son père, dont la taille a pu être constatée à l'audience.

Question de droit

La décision soulève trois questions juridiques distinctes.

Première question : le témoignage de mineures victimes d'un délit de comportement sexuel suffit-il, seul ou combiné à d'autres éléments, à renverser la présomption d'innocence garantie par l'article 10.1 de la Constitution andorrane ?

Deuxième question : quelle est l'articulation entre le principe de libre appréciation de la preuve et la règle, rejetée par le Tribunal, selon laquelle un témoin unique ne vaut rien (« testis unus, testis nullus ») ?

Troisième question : l'expulsion, à titre de peine complémentaire, peut-elle être prononcée pour une durée déterminée en fonction de l'âge futur des victimes, et la responsabilité civile du prévenu est-elle engagée à l'égard de la mère de l'une d'elles ?

Solution et dispositif

Sur la culpabilité, le Tribunal retient que les faits sont constitutifs de deux délits majeurs d'exhibitionnisme devant des mineurs, prévus et punis par l'article 156 du Code pénal. Il estime que le témoignage des victimes, cohérent et rapporté de manière concordante, est suffisant. Il écarte la maxime « testis unus, testis nullus » au motif que l'article 160 du Code de procédure pénale consacre la libre appréciation de la preuve, principe qui exclut un tel apophtegme, « molt menys, quan es tracta de jutjar delictes de comportament sexual », lorsque la preuve à charge se compose directement du seul témoignage des victimes.

Le Tribunal ajoute que la contradiction des versions entre le prévenu et les victimes est habituelle dans ce type de contentieux, ce qui justifie de s'attacher à la crédibilité du témoignage plutôt qu'à son nombre. La reconnaissance photographique par une des trois fillettes

Andorra la Vella, trenta de setembre del dos mil catorze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. TC-103-4/12 seguida pel presumpte delicte major d'exhibicionisme davant de menors, contra Canales, nascut el dia 4 de juliol del 1962 a Nador (Marroc), fill de Galan i de Machado, de nacionalitat marroquina, casat, de professió cambrer i rentaplats, en parador desconegut, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat per la Lletrada Sra. Aguilar, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Talavera i actuant de ponent i redactor de la sentència, el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

són fets provats i així es declara que, en data 29 d'agost del 2012, vers les 19.00 hores, trobant-se les menors Alfaro, nascuda el 22 de març del 2003, de 9 anys d'edat, Esteban, nascuda en data 5 de desembre del 2002, de 9 anys d'edat, i Durán, nascuda en data 6 d'agost del 2007, de 5 anys d'edat, jugant juntes al XXXX, se'ls acostà el processat Canales, nascut el dia 4 de juliol del 1962, de nacionalitat marroquina i sense antecedents penals, manifestant-les-hi que si volien diners entressin als serveis d'homes. Les tres menors s'hi van desplaçar, van veure com el processat Canales els mostrava bitllets per la finestra del lavabo d'homes i les menors Esteban i Alfaro obriren la porta, trobant-se al processat Canales mostrant-les-hi els genitals, per fora dels pantalons, al mateix moment que es masturbava.

CONSIDERANT:

que els fets declarats provats són legalment constitutius de dos delictes majors d'exhibició sexual davant de menors d'edat, previstos i penats a l'article 156 del Codi Penal, puix que han quedat degudament configurats tots els elements subjectius i objectius del tipus penal esmentat, com resulta amb força d'evidència del relat fàctic descrit en el resultant primer d'aquesta resolució.

És ben sabut que en els delictes de comportament sexual, és habitual trobar-se com a única prova directa, les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries, per la qual cosa el testimoni d'aquesta/es ha de tenir, segons jurisprudència reiterada i constant d'aquest tribunal, eficàcia suficient per desvirturar la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat. La vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el què disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma «testis unus, testis nullus», apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal i molt menys, quan es tracta de jutjar delictes de comportament sexual en què la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la/les víctima/es.

En el present cas, les dos nenes -Alfaro i ENTITY_10- que foren subjectes passius dels actes d'exhibició sexual per part del processat han explicat -en fase sumarial i aquesta última amb contradicció-, de manera totalment coincident, la descripció física i la vestimenta que portava el subjecte actiu del dit il·lícit penal, així com la forma en que ocorregueren els fets enjudiciats; circumstàncies aquestes que, a més, foren també ratificades per l'altre nena que es trobava jugant amb les dues anteriors -ENTITY_11-, la qual, al igual que Esteban, va reconèixer espontàniament al processat en el corresponent àlbum fotogràfic, -Durán en presència de la psicòloga clínica Sra. ENTITY_13-, resultant irrellevant, als efectes pretesos, que no ho fes Alfaro, màxim quan la fotografia que se li mostrà a aquesta última era diferent a la que fou reconeguda per les altres dues menors.

Així mateix, la descripció de l'alçada del processat a la qual s'ha fet força referència per les parts, s'estima que no és per se una dada determinant, atès que tot i dir les nenes que es tractava d'un home baixet i el processat -rebel- sembla que te una altura que supera el 1'70 m, Esteban puntualitzà i especificà en les seves declaracions que era més alt que el seu pare, que medeix segons ha dit, 1,62 m, la qual cosa ha pogut ser constatada pel Tribunal, al haver vingut a declarar aquest com a legal representant de la seva filla perjudicada.

Per contra, ha quedat totalment acreditat, tot i ser negada la comissió dels fets d'autes per part del processat, que aquest es trobava aquell dia i moments abans que succeïren al concret lloc on es portar a terme el referit delicte d'exhibició sexual front les dues nenes esmentades -Alfaro i ENTITY_10-, com així ho ha declarat amb total seguretat l'agent de circulació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, Morales, la qual el veié allà prop dels lavabos, i mirant d'un costat a l'altre, poca estona abans que les nenes vinguessin corrent a explicar-li el que els hi havia passat, referint que es tracta d'un home amb pell fosca i amb bigoti, que portava un jersei de ratlles, que ha estat descrit per dita testimoni a l'acte del judici oral i que coincideix amb tot el que digueren les nenes.

Els elements probatoris descrits, s'estimen més que suficients per desvirturar el principi de presumpció d'innocència que empara a tota persona, previst a l'article 10.1 de la Constitució.

Decisio

CONSIDERANT: que dels abans esmentats il·lícits penals n'és responsable, en concepte d'autor, l'encausat Canales, per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, com resulta del conjunt de la prova practicada a l'acte del judici oral, i de la que ja s'ha fet l'anàlisi corresponent en la consideració jurídica precedent.

CONSIDERANT: que a efectes de determinació de la pena i ateses les circumstàncies concurrents en el supòsit d'autes, el Tribunal tindrà en compte la concreta situació personal de l'encausat, qui entre altres es troba expulsat del Principat per un període de 15 anys per sentència ferma d'aquest Tribunal recaiguda en data 29 de maig del 2013, raó per la qual, tot i procedir donar lloc en el present cas a l'expulsió del territori andorrà sol·licitada pel Ministeri Fiscal, encara que s'acorda amb caràcter temporal i per un període de 12 anys, atès que així totes les nenes ja hauran assolit la majoria d'edat, no essent, per tant, adient donar lloc a la petició efectuada d'imposar una pena complementària de prohibició de contactar amb les víctimes per un període de sis anys, ja que esdevé innecessària.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'una infracció penal ho es també civilment, de conformitat amb allò que estableix l'article 94 del Codi Penal, i, per tant, el processat és responsable civilment i, en el dit concepte, haurà d'indemnitzar pel perjudici moral sofert per la menor Esteban a la mare de la mateixa Esteban, la Sra. Ramirez, que a l'acte de la vista oral s'ha subrogat en la sol·licitud inicial formulada pel pare de la menor, com a legal representant de la nena, en la suma de 1.000 EUR, que es considera adient a les circumstàncies del cas pel concepte de perjudici moral.

Que no hi ha lloc a fixar responsabilitat civil respecte a les altres dues perjudicades, en haver renunciat expressament a res reclamar la mare de la menor Durán i, havent fet reserva d'accions la legal representant de la menor Alfaro.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 100.2 del Codi Penal, i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat, el pagament de les despeses processals causades.

VIST les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a Canales, com a responsable penalment en concepte d'autor, de dos delictes majors d'exhibicionisme davant de menors, sense la concurrència de la circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS, i a la pena complementària D'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERIODE DE DOTZE (12) ANYS.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat Canales a indemnitzar a la mare de la menor Esteban, la Sra. Ramirez, en la seva condició de legal representant de la nena, en la suma de MIL (1.000) EUROS.

Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies naturals següents a la notificació, salvat el processat que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi de procediment penal (text refós).