• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 128/2015 (Tribunal de Corts, 28 octobre 2015)

Faits et procédure

Le prévenu, de nationalité portugaise et sans antécédents, a entretenu une relation de couple avec la victime à compter de 2008. Un enfant commun est né en 2009. Le ministère public retient plusieurs épisodes de violences : des coups portés en 2008 ; le 27 décembre 2009, une saisie violente des poignets ayant conduit la victime à ingérer un nombre important de comprimés, avec un lavage gastrique à l'hôpital ; en septembre 2011, une agression par les cheveux suivie d'un projet contre une chaise ; lors des fêtes de Pâques 2013, une intrusion au domicile de la victime, en présence des enfants mineurs ; enfin, le 15 mars 2014, une gifle causant une érosion superficielle à la pommette gauche, sans nécessité de soins médicaux.

Les experts psychiatriques ont constaté que la victime souffrait d'un trouble de stress post-traumatique et d'une dysthymie, nécessitant un traitement psychologique et psychiatrique. Le prévenu a nié les violences physiques, reconnaissant seulement des disputes et des insultes réciproques. La victime a renoncé à toute action civile.

Le ministère public a qualifié les faits de délit majeur de mauvais traitements dans le cadre domestique (article 114.2 du Code pénal), de délit majeur de coups et blessures volontaires ayant produit une atteinte à la santé psychique nécessitant un traitement postérieur à la première assistance (article 113.2), de délit mineur de mauvais traitements (article 114.1) et de contravention de coups et blessures volontaires (article 476.2). Il a requis vingt-quatre mois d'emprisonnement avec sursis, un délai d'épreuve de quatre ans, une interdiction de contact de dix ans et une amende de six cents euros. La défense a conclu à l'acquittement.

Question de droit

La décision soulève plusieurs questions :

1. Fiabilité du témoignage de la victime comme preuve à charge. Le tribunal devait déterminer si la seule déclaration de la victime pouvait suffire à renverser la présomption d'innocence, alors que le prévenu contestait les faits.
2. Qualification et articulation des infractions. Il fallait établir si les épisodes de violence successifs constituaient une infraction unique, et si le délit mineur était absorbé par le délit majeur, en application du principe non bis in idem.
3. Concours d'infractions. Il s'agissait de déterminer le régime applicable aux coups et blessures et à la contravention, par rapport au délit de mauvais traitements.
4. Peine applicable. Le tribunal devait choisir entre une peine unique et des peines cumulées, et déterminer le sort des peines complémentaires et des frais de procédure.

Solution et dispositif

Le tribunal retient la responsabilité pénale du prévenu, en qualité d'auteur, pour le délit majeur de mauvais traitements dans le cadre domestique, le délit majeur de coups et blessures volontaires et la contravention de coups et blessures volontaires. Il écarte la défense de négation des faits sur les fondements suivants.

**Sur la pre

Concepció Baron Mora

Anna Estragués Armengol

Andorra la Vella, vint-i-vuit d'octubre del dos mil quinze.

VIST en judici oral i públic pel Tribunal de Corts la Causa núm. 2400053/2014, seguida pels presumptes delictes majors de de lesions doloses i de maltractaments en l'àmbit domèstic i una contravenció penal de lesions doloses, contra l'acusat Oller, nascut el 28 de juliol de 1975 a Tronco, Chaves (Portugal), fill d'Adelino José i de Libania, de nacionalitat portuguesa, sense antecedents penals, en llibertat provisional en la present causa condicionada a l'abstenció d'atansar-se o d'entrar en contacte amb la víctima des del 19 de juny del 2014, defensat per la Lletrada Sra. Ropero, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Esparza, i actuant de ponent i redactor de la sentència el Magistrat Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER. SÓN FETS PROVATS I AIXÍ ES DECLARA: l'acusat Oller, nascut el dia 28 de juliol de 1975, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, l'any 2008 inicià una relació de parella amb Jover, amb domicili familiar a d'Escaldes-Engordany, i fruit de la qual és un fill comú, H., nascut el dia 11 de maig del 2009.

A mitjans de l'any 2008 l'acusat Oller colpejà amb la mà al cap i al cos de la seva companya Jover. En data 27 de desembre del 2009 l'acusat va agafar a Jover fortament pels canells, i a resultes d'això Jover va ingerir un munt de pastilles amb l'ànim d'auto lesionar-se, havent precisat assistència mèdica a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell consistent en un rentat d'estómac. En data no determinada del mes de setembre del 2011 l'acusat va agafar pels cabells a Jover, arrossegant-la pel terra i llençant-la contra una cadira.

Havent abandonat Jover el domicili familiar a finals del 2011, durant les festes de la Setmana Santa del 2013 l'acusat es personà al domicili on vivia Jover, radicat a l'XXXX, i l'empentà i insultà davant dels dos fills menors d'edat de Jover, l'H. fill en comú amb l'acusat i una nena d'una altra relació.

Vers les 21:00 hores del dia 15 de març del 2014 l'acusat es presentà al domicili de Jover per retornar-li el fill comú H. i amb la mà li donà una bufetada a la galta esquerra, causant-li una erosió superficial a la zona malar esquerre que no precisà assistència mèdica, fets que també foren en presència del fill comú menor d'edat H..

Arran de totes aquestes agressions, Jover patí un trastorn per estrès posttraumàtic i un trastorn distimic, tributaris de tractament psicològic i psiquiàtric.

Jover ha renunciat a res reclamar pels fets d'autes.

RESULTANT SEGON. El Ministeri Fiscal en la qualificació provisional considerà els fets com a constitutius d'un delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114.2, un delicte major de lesions doloses que han produït un perjudici per a la salut psíquica de la víctima que per a la seva curació ha requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, tipificat a l'article 113.2, un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic, tipificat a l'article 114.1, i una contravenció penal de lesions doloses, tipificada a l'article 476.2, tots ells del Codi Penal, dels quals estima responsable penalment en concepte d'autor a l'acusat Oller, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, sol·licitant per l'acusat la pena de vint-i-quatre mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i la pena complementària de no entrar en contacte amb la víctima durant el termini de deu anys, pels delictes majors i menor, i la pena de multa de sis-cents euros por la contravenció penal, així com la condemna al pagament de les despeses processals causades.

I, en concepte de responsabilitat civil i de conformitat amb el que disposa l'article 18 del Codi de Procediment Penal, el Ministeri Fiscal demana la condemna de l'acusat Oller a indemnitzar a Jover en la suma que resti acreditada a l'acte de la vista oral.

En l'acte del judici oral el Ministeri Fiscal reiterà i elevà a definitives les seves conclusions provisionals, excepte pel que fa a la responsabilitat civil, que retirà per haver renunciat la víctima a res reclamar.

RESULTANT TERCER. La defensa de l'acusat Oller, en el seu escrit de qualificació provisional, mostrà el seu desacord amb el relat de fets del Ministeri Fiscal, entenent que el seu defensat no és responsable de cap delicte per la qual cosa sol·licita la seva lliure absolució, no havent-hi lloc a responsabilitat civil.

En l'acte del judici oral la Defensa de l'acusat va ratificar l'escrit de qualificació provisional.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER. Els fets declarats provats constitueixen:

Primer. Un delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic de l'article 114.2 del Codi penal pels fets ocorreguts a mitjans de l'any 2008, el dia 27 de desembre del 2009, en data no determinada del mes de setembre del 2011, per Setmana Santa del 2013 i del dia 15 de març del 2014, és a dir, el delicte major de l'article 114.2 s'integra per tots els episodis de violència domèstica dels que ha estat víctima Jover en les indicades ocasions, doncs del conjunt de tots ells fou conseqüència la necessitat de tractament mèdic, delicte major que absorbeix el delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic de l'article 114.1, tota vegada que el principi del non bis in idem no ens permet castigar aïlladament algun o alguns dels episodis de violència domèstica com infracció penal separada, en aquest cas de l'article 114.1 del Codi penal, quan l'episodi o episodis es prenen en consideració per integrar el delicte en la seva tipificació més greu, com és la de l'apartat 2 de l'esmentat article 114.

Havent-se produït al menys dos dels episodis de violència domèstica en presència d'un menor d'edat, resulta aplicable aquest subtipus agreujat també a la conducta típica de l'apartat 2 de l'article 114 del Codi penal.

Segon. Un delicte major de lesions doloses que han produït un perjudici per a la salut psíquica de la víctima que per a la seva curació ha requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, de l'article 113.2 del Codi penal, doncs ha quedat acreditat que Jover a conseqüència dels repetits episodis de violència domèstica dels que fou víctima patí un trastorn per estrès posttraumàtic i un trastorn distimic que necessità tractament per a la seva curació, com resulta de l'informe del psiquiatra Dr. Badía (foli 93), que ha estat plenament ratificat en l'acte del judici oral pel mateix doctor.

Tercer. Una contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.1 del Codi Penal, per l'agressió a Jover el dia 15 de març del 2014, una bufetada a la galta esquerra que li causà una erosió superficial a que no precisà assistència mèdica, com resulta de l'informe d'assistència del Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell de data 16 de març del 2015, a les 10:18 hores, en que es refereix que s'aprecia a la pacient una Erosió superficial a zona malar esquerre (foli 133).

El delicte major de lesions doloses i la contravenció penal de lesions doloses s'aprecien en concurs real amb el delicte de maltractaments en l'àmbit domèstic de l'article 114.2, atesa l'expressa previsió del concurs que hi ha en aquest darrer article en disposar sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n'ha causat.

CONSIDERANT SEGON. L'acusat Oller és penalment responsable en concepte d'autor del delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic, del delicte major de lesions doloses i de la contravenció penal de lesions doloses, abans definits, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb allò que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal, resultant la seva participació de la prova practicada.

Malgrat que l'acusat sempre ha negat haver maltractat o agredit físicament a la seva parella, tant a la Batllia (folis 68 i 202) com en l'acte del judici oral, reconeixent tant sols haver discutit i haver-se els dos insultat però res més, la realitat dels fets imputats a acusat resulta de les manifestacions de la víctima Jover i la resta de la prova practicada.

Cal dir, en primer lloc, que la Jurisprudència té abastament declarat que la sola manifestació de la víctima val com a prova de càrrec per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal. En tot cas, el testimoni de la víctima haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions,

Jover a la declaració a la Batllia en data 4 de juliol del 2013 (foli 25) ratificà la querella presentada en data 17 de juny del 2013 pels fets ocorreguts els anys 2008, 2009 i 2011, manifestant que els maltractaments s'iniciaren l'any 2008, que el seu company la pegava amb la mà al cap i al cos, que en el decurs de les festes de Nadal del 2009 la tornà a agredir, que la va pegar amb la mà, que al setembre del 2011, davant dels seus dos fills, l'agafà pel cabell i la llençà contra una cadira i l'arrossegà pel terra. I pels fets del dia 15 de març del 2014, Jover declarà en la seva denúncia al Servei de Policia que l'acusat li va donar una bufetada forta a la cara a l'altura de la galta esquerre (foli 131).

En l'acte del judici oral Jover manifestà que la primera pallissa va ser l'any 2008, que el 27 de novembre - es tracta d'un error de transcripció, doncs és del mes de desembre del 2009 - la va agafar amb les mans pels canells fent-li mal i li va dir que la pegaria, ella es va tancar al bany i es va prendre un munt de pastilles i es va intentar matar, que es va desmaiar i ell la va portar a l'hospital i li van fer una neteja d'estomac. En relació a l'agressió del setembre del 2011, que la va agafar per darrera del coll i ella va girar el braç per defensar-se i ell li va pegar amb una cadira a l'esquena, i que el dia 15 de març del 2015 la va pegar, que en aquesta ocasió el nen estava present. Si bé s'aprecien petites contradiccions respecte de les declaracions a la Batllia dels fets de l'any 2009 i del setembre del 2011, si la va llençar contra una cadira o la va pegar amb una cadira, no es pot considerar una contradicció prou essencial que privi de credibilitat el seu testimoni.

I consten corroboracions o dades objectives perifèriques que reforcen la versió de la víctima com són, pels fets del 27 de desembre del 2009, l'informe d'assistència al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell per causa d'aquest ingesta de medicaments (folis 54 i 55) i pels fets del dia 15 de març del 2014 també l'informe d'assistència del mateix Servei d'Urgències de data 16 de març del 2015, a les 10:18 hores, en que es refereix que s'aprecia a la pacient una Erosió superficial a zona malar esquerre (foli 133).

També l'informe psicosocial de l'Equip d'Atenció Integral a la Dona del Ministeri de Salut i Benestar, emès en data 31 de juliol del 2013, on consta el diagnòstic de Presumpta víctima de maltractament a novell psicològic, físic, sexual, social i econòmic i Problemàtica de salut emocional de la dona arrel de la història de maltractament (foli 64), que ha estat plenament ratificat en l'acte del judici oral per la Psicòloga núm. 3 de l'Equip d'Atenció Integral a la Dona Víctima de Violència de Gènere i l'Educadora Social núm. 4 de l'Equip d'Atenció Integral a la Dona Víctima de Violència de Gènere, així com l'informe del psiquiatra Dr. Badía, amb el diagnòstic de que Jover pateix un trastorn per estrès posttraumàtic i un trastorn distimic que tenen un origen o conseqüència directa i primordial per causa dels maltractaments que es valoren en autes (foli 93), informe que també ha estat plenament ratificat en l'acte del judici oral pel mateix doctor, afirmant que Jover patí una distímia, síndrome ansiós depressiu amb més de dos anys d'evolució, i un estrès post traumàtic, i que al moment que la va veure necessitava tractament. Tot i admetre el Tribunal que Jover havia estat víctima de maltractament patern, com resulta de dits informes, també ha quedat acreditat que ha estat víctima de maltractament per part de l'acusat i que el trastorn per estrès posttraumàtic fou consecutiu als mals tractes de acusat.

CONSIDERANT TERCER. No concorren en acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal

En atenció a la no concurrència de circumstàncies modificatives i atès que les penes assenyalades als delictes major i menor abans definits són de la mateixa naturalesa, el Tribunal fa ús de la facultat que li atorga l'article 58.3 del Codi Penal i imposa a l'acusat pel delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic i el delicte major de lesions doloses la pena única de dos anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys, imposant-li també i de conformitat amb l'article 38.3 del Codi Penal la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima Jover durant el període de deu anys. I per la contravenció penal de lesions doloses s'imposa a l'acusat la pena de multa de quatre-cents euros.

CONSIDERANT QUART. Atès que la víctima Jover ha renunciat a res reclamar, no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil.

CONSIDERANT CINQUÈ. D'acord amb el que disposen els articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

V I S T : les disposicions legals aplicables al present cas, el Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Oller com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic, un delicte major de lesions doloses i una contravenció penal de lesions doloses, ja definits, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.

Imposem a l'acusat, pel delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic i el delicte major de lesions doloses, la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de quatre anys, i la pena complementària de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA DURANT EL PERÍODE DE DEU ANYS, i per la contravenció penal de lesions doloses li imposem la pena de MULTA DE QUATRE-CENTS (400,00) EUROS.

Condemnem a l'acusat al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta resolució les parts poden interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal de Corts, en el termini de quinze dies següents a la seva notificació.

Així per aquesta nostra sentencia, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .